El MOMA cedeix durant dos mesos al museu de Figueres 'Els rellotges tous', pintats el 1931

Dos mesos poden semblar poc temps en segons quines circumstàncies, però sonen a luxe, sobretot si es comparen a mai. I mai abans s'havia exposat a EspanyaLa persistència de la memòria--conegut comEls rellotges tous--, una de les obres clau de Salvador Dalí, que des d'ahir i fins al 18 de març es podrà contemplar a la sala Cuant cau, cau del Teatre-Museu Dalí a Figueres gràcies a un préstec especial i inusual del Museu d'Art Modern de Nova York (MOMA).

"La deixem només en molt comptades ocasions perquè és una de les obres més conegudes i estimades del museu", ha dit en un missatge

enviat a la institució catalana Glen Lowry, director de la pinacoteca novaiorquesa, que s'ha confessat "encantat" que l'oli s'exhibeixi per primera vegada a la ciutat natal del genial artista.

El préstec, segons es va explicar ahir en la presentació de la casa temporal del quadro, ha estat possible gràcies a la col.laboració en l'organització l'any passat deDalí & Film, l'exposició que ja havia circulat abans per Londres, Los Angeles i l'estat de Florida.

OBRA ETERNA I INQUIETANT

L'últim viatge d'una de les pintures més inquietants i significatives de Dalí va començar fa 78 anys, el 1931. Segons el relat esbossat per Meredith Etherington Smith en una biografia del pintor titulada precisamentLa persistència de la memòria, una calorosa nit, Dalí es va quedar a casa, amb mal de cap, mentre Gala anava amb uns amics al cine després d'un sopar.

Feia temps que Dalí explorava els conceptes de "suau" i "rígid" en les seves pintures. Però aquella nit va veure un tros de formatge camembert que, mig fos per la calor, va revifar els seus pensaments sobre duresa i liquiditat, fortalesa i debilitat.

En un petit llenç del seu estudi progressava ja una obra. I Dalí es va adonar que les roques de Portlligat i els blaus del Mediterrani eren escenari perfecte per a alguna cosa més. El temps --la seva relativitat, les seves qualitats i els seus terrors, la seva insignificança o el seu sentit-- va quedar pintat en quatre rellotges. Tres d'aquests eren pràcticament líquids. L'altre, rígid i girat del revés, estava dominat per un eixam de formigues. Havia nascut una obra eterna.

Dalí tenia 27 anys quan va acabar aquest quadro de transcendència i misteri infinitament superior a les seves dimensions --24 per 33 centímetres--. I abans d'arribar a ser exposada mai a Espanya, va sortir cap a París, on va ser part d'una exposició del galerista Pierre Colle que va ser un èxit de crítica, el moment en què molts especialistes que difamaven Dalí van començar a valorar les seves pintures independentment de la seva personalitat.

DE PARÍS A NOVA YORK

Notícies relacionades

Un incendi crema en una planta de residus de la Zona Franca, a Barcelona

La UPF detecta un possible atac informàtic

L'exposició parisenca va ser també un triomf pel que fa a vendes. PeròLa persistència de la memòriava ser un dels quadros sense comprador. I aquí va començar el seu viatge cap a Nova York.

Pierre Colle havia conegut poc abans d'aquell estiu Julien Levy, un jove marxant d'art novaiorquès, a qui va vendre el quadro per 250 dòlars de l'època. Levy el va portar llavors als Estats Units i el va exposar en una mostra de treballs surrealistes a Hartford (Connecticut) el novembre del 1931. Després el va vendre a Helen Lansdowne Resor, una magnat publicitària i patrona del MOMA. Ella va donar el quadro anònimament. I així li va donar la llar que ara, només temporalment, canvia per tornar a casa.