Roger Olmos: "Jo no dibuixaria el Pare Noel vermell ni parlaria de pau"

Un trineu turbo. Un pare Noel amb cara de trol --això sí, vermell, per concessió a la tradició-- que surt disparat d'una casa-càmera. Un ninot de neu amb un ocellet sobre el cap. Les il.lustracions van sortir dels pinzells de l'il.lustrador Roger Olmos i van crear una cortineta nadalenca per a un canal de televisió italià. Olmos explica que aquest projecte el va fer reflexionar sobre els seus propis prejudicis nadalencs. Al final, s'ho va passar de conya.

--¿Com va néixer un Pare Noel dels seus pinzells?

--Va ser un projecte en equip. La proposta va venir de Frankie de Leonardis i de Giulano Camarda, d'Antomic. Em van trucar i em van demanar que il.lustrés un anunci de Nadal. L'animador va ser de Joseph Winston, que era a Londres.

-- ¿És fàcil posar-li colors al Nadal global?

--(Sospira) El primer que vaig pensar és que havia de treballar els meus propis prejudicis. En una ciutat com Barcelona el Nadal és consumista i les institucions en promouen una idea cursi. Vaig passar d'això i vaig treure els personatges que jo voldria veure per Nadal i m'ho vaig passar molt bé.

--I el seu Pare Noel té cara de trol.

--(Rialles) ¡I no tots els nens s'asseurien a la seva falda! Va ser una barreja del que s'espera i de la meva pròpia proposta. El ninot de neu no podia ser el monstre de les neus, però tampoc volia fer el ninot típic, per això li vaig posar un niu al cap.

--I què me'n diu, del trineu turbo.

--¡M'ho vaig passar de conya dibuixant-lo!

--¿Quant va trigar?

--M'hi vaig posar de ple: cinc dies. La veritat és que el més difícil va ser limitar-me amb els detalls, les textures, els colors.

--¿Tornaria a pintar el Nadal?

--Si és un projecte interessant, sí, però li asseguro que, si fos per mi, ni dibuixaria el Pare Noel vermell ni tampoc hi hauria tanta pau i amor. L'altre dia era en uns grans magatzems i per megafonia van informar que tancarien més tard per ser Nadal i que els treballadors desitjaven de tot cor Bon Nadal als clients. Em van venir ganes de preguntar-li a la caixera si era veritat.

--Vaja, que els temps no estan per fer-hi broma.

--L'últim projecte en què he col.laboratEl príncipe de los enredos, amb text de Roberto Aliaga, amb el qual els autors han guanyat el premi Lazarillo al millor àlbum il.lustrat és una realitat dura.

Notícies relacionades

Un incendi crema en una planta de residus de la Zona Franca, a Barcelona

La UPF detecta un possible atac informàtic

--Expliqui-ho, expliqui-ho...

--És una faula sobre l'assetjament immobiliari. La veritat és que no té final feliç, però aquesta sí que és la realitat i també passa per Nadal.