Beatriz Iraburu: "Als malalts de càncer ens agredeixen les mirades de compassió"

PRESENTACIÓ DEL LLIBRE 'CÁNCER DE MAMA. CLAVES Y RELATOS'. Llibreria Laie. Pau Claris, 85. A les 19.30 hores.

Beatriz Iraburu (Pamplona, 1951) va superar un càncer de mama i ara vol ajudar altres dones aplicant la medicina de la informació. La periodista explica la seva història a Cáncer de mama. Claves y relatos (Siddharth Mehta Ediciones), un llibre escrit amb Esther Mahillo, i que presenta avui a Barcelona. L'obra inclou el testimoni de 10 afectades, històries del coratge de gent anònima que arriben al cor.

--¿Com va rebre el diagnòstic?

--Va ser un impacte, però ho vaig intuir perquè em van citar amb urgència per fer-me més proves. És terrible perquè passes d'estar perfecta a estar malalta amb una malaltia terrible.

--Vostè diu que va plorar en dues ocasions: quan li van amputar el pit i amb la caiguda dels cabells.

--El moment en què et treuen el pit és duríssim, però el tema dels cabells sorprèn més perquè té a veure amb la identitat. Per això, en la guerra civil rapaven els vençuts.

--I s'esvaeix tot...

--La caiguda dels cabells és una prova més que una altra part del teu cos es dissol. El pit i els cabells són la suma de dues pèrdues molt evidents i la gent té un senyal més de la teva malaltia.

--Les mirades deuen fer mal.

--Sí, perquè et recorden el teu canvi físic i és molt dur. Als malalts de càncer ens agredeixen les mirades de compassió.

--¿Quin cas li va arribar a l'ànima?

--Tots, perquè són històries plenes de vida, amb un gran amor a la vida.

(Els relats del llibre parlen de renúncies, com la d'Ana Pons, que va haver de mudar-se de ciutat per rebre radioteràpia i hauria preferit dues vegades més químio que els dos mesos lluny dels seus fills. O el drama afegit d'Itxaso, que dormia amb una tovallola fosca al coixí per no veure els cabells que li queien. O el toc d'humor del fill de Fina, que va explicar a un amic que la seva mare "tenia un pit de goma").

--¿Hi ha més canvis?

--Et tornes menys pacient amb els altres. T'escoltes més, et fas cas. La malaltia dóna força.

--Els experts parlen d'un abans i un després del càncer.

--L'abans és la teva vida habitual, en què hi ha conceptes abstractes com el dolor i la mort. El després és quan comproves que això és veritat i que la vida té un límit.

--Vostè va escriure el llibre per ràbia contra la malaltia.

--Ràbia no, però sí un sentiment violent. Sentia un malestar profund pels fantasmes que envolten aquesta malaltia gairebé prohibida, satanitzada, i vaig voler pal.liar la desinformació.

Notícies relacionades

Un incendi crema en una planta de residus de la Zona Franca, a Barcelona

La UPF detecta un possible atac informàtic

--Costa parlar del càncer...

--A vegades és la mateixa afectada la que no diu que té càncer, sinó una malaltia greu, un tumor maligne, però la paraula càncer no la pronuncia perquè sap que produeix més temor en qui l'escolta que una malaltia cardiovascular.