Leo Lyons: "Moltes bandes de rock actuals sonen retro"

--Joe Gooch supleix Alvin Lee. ¿Què ha de tenir un guitarrista per entrar a Ten Years After?

--Ha de ser un gran músic i un bon paio, aportar alguna cosa i entendre la nostra música.

--¿Ser ràpid?

--No, no buscàvem un guitarrista que toqués com Alvin, sinó que captés la nostra essència.

--Gooch té 31 anys, uns 32 menys que vostès. ¿Què tenen en comú?

--Al principi volíem trobar algú de la nostra generació, però el meu fill Tom em va suggerir que escoltés Joe. Hi ha similituds. Ell va créixer sentint Jimi Hendrix i Eric Clapton, i jo, els músics que van influir aquests.

--¿Per què va marxar Alvin Lee?

--Sempre hi havia tensió entre ell i jo, perquè a mi m'encanta fer gires, i a ell no li venia de gust treballar tant. Per això vam decidir buscar un altre guitarrista.

--¿Són un grup de revival

--No. M'agrada mirar endavant. Toquem temes que ens demanen, però també de nous. No pretenem ser una còpia del que vam ser. El nostre públic està rejovenint. El 2009 es compliran 40 anys de Woodstock, i els joves em pregunten com va ser allò. Moltes bandes actuals sonen retro i miren cap a aquella època.

--¿Quines bandes?

--No recordo la meitat dels noms, però els mateixos Oasis sonen a la música d'aleshores.

--¿N'hi va haver per tant amb Woodstock?

--Sí, veure 500.000 persones unides escoltant música va tenir un gran impacte sobre mi. I el millor és que va ser espontani. No érem conscients de la seva importància.

--El grup només va durar cinc anys en la seva etapa clàssica. ¿Molta pressió?

--Sí. ¡Gravàvem dos discos cada any! I fèiem gires de 21 setmanes pels EUA. Això era el normal. Però ens divertíem; allò era el que volíem fer.

Notícies relacionades

Un incendi crema en una planta de residus de la Zona Franca, a Barcelona

La UPF detecta un possible atac informàtic

--Tenen un nou disc a punt.

--Sí,Evolution.Sortirà al novembre. Mira cap endavant, amb ritmes més lents i més cançons d'amor.