Un assaig i un volum d'historietes reivindiquen el creador de Carpanta

AItàlia van tenir el cine neorealista, celebrat internacionalment. A Espanya vam tenir la historieta de l'escola Bruguera, olímpicament oblidada tret d'esporàdics rescats. Com el de Josep Escobar (Barcelona, 22 d'octubre de 1908-Barcelona, 31 de març de 1994) en el centenari del seu naixement.

D'una banda,El mundo de Escobar(Ediciones B), d'Antoni Guiral i Joan Manuel Soldevilla, dibuixa la biografia i estudia l'obra del creador de Carpanta, Zipi i Zape i Petra, criada per a tot, entre altres personatges. D'altra banda,Lo mejor de Escobar(també d'Ediciones B) compila historietes de les citades criatures i d'altres de menys conegudes com Toby, Don Óptimo i, d'imbatible nom, Doña Tula, sogra.

Publicar a la revista satíricaL'Esquella de la Torratxa(impulsada pel sindicat UGT) durant la guerra civil li va costar a Escobar quan es va acabar el conflicte una condemna a sis anys i un dia de presó. Després d'un any i mig a la Model, el dibuixant va obtenir el règim de llibertat controlada i va tornar a treballar en el cine d'animació i la historieta.

DE NENS I ADULTS

El 1947 l'editorial Bruguera va inaugurar la nova etapa del tebeoPulgarcitoamb Rafael González, un periodista represaliat pel franquisme, com a ideòleg. La innovadora intenció de la revista era oferir un humor que enganxés tant nens com adults.

Els principals autors escollits per a la missió van ser Escobar, Cifré (el repórter Tribulete, don Furcio Buscabollos), Conti (el loco Carioco), Iranzo (la família Pepe), Jorge (doña Urraca), Nadal (Casildo Calasparra), Peñarroya (don Pío, don Berrinche) i el precoç i genial Vázquez (les germanes Gilda). I la manera en què van complir la missió va consistir a oferir un reflex caricaturesc de la lúgubre Espanya de postguerra. Rialles a costa de la desgràcia. Humor crític a través d'una certa crueltat. Igual que Escobar i González, també Cifré, Jorge, Peñarroya i l'editor Francisco Bruguera havien lluitat per la República.

En el cas de les creacions més cèlebres d'Escobar, Carpanta, un mort de gana per a qui un pollastre rostit era l'àpat definitiu, no només assenyalava la misèria econòmica d'un país on segons el règim no existia la necessitat, sinó també la misèria moral. I Zipi i Zape qüestionaven una aventura rere l'altra l'autoritat del pare, el sever Don Pantuflo Zapatilla, i per extensió la família tradicional, pilar del franquisme.

MENYS MORDACITAT A

mitjans dels anys 50, el Ministeri d'Informació i Turisme va detectar la càrrega subversiva d'algunes historietes de Bruguera i els autors es van veure obligats a rebaixar la mordacitat del seu treball. Cinc dibuixants de la firma també van detectar una cosa: que Bruguera era la propietària legal dels seus personatges, els negava els drets d'autor i es quedava els originals. "El nostre pare tenia una enrabiada cada cop que anava a entregar --recorden Montserrat i Carles Escobar aEl mundo de Escobar--. Bruguera era una empresa paternalista en el pitjor sentit de la paraula".

Així que el 1957 Cifré, Conti, Escobar, Giner i Peñarroya van plegar i van fundar el tebeo autogestionatTío Vivo. Que aviat va ser comprat per... Bruguera. L'empresa es convertia en un gegant editorial.

A diferència de Carpanta, anacrònic a partir deldesarrollismo, la popularitat de Zipi i Zape no va fer més que augmentar fins als anys 80.

Notícies relacionades

Un incendi crema en una planta de residus de la Zona Franca, a Barcelona

La UPF detecta un possible atac informàtic

No obstant, la primera pàgina de Carpanta, de 1947, recuperada als dos llibres, és dinamita sense data de caducitat. En les 23 furioses vinyetes de13 en la mesa, el captaire, encara sense nom, desenvolupa el manual del perfecte desaprensiu al ser convidat a un sopar d'una baronessa. L'eco d'aquesta gamberrada ressona aRevuelta en el frenopático, la primera historieta de l'heroiundergroundMakoki, dibuixada per Miguel Gallardo 30 anys després.

També són boníssims els macabres acudits protagonitzats pel Profesor Tenebro.