Les aus viuen a Catalunya el pitjor any de cria del decenni

Les aus que crien a Catalunya, tant les que hi viuen de forma permanent com les que arriben en migració per primavera, han patit aquest any la pitjor temporada reproductora de l'última dècada, segons posa de manifest el càlcul anual elaborat per l'Institut Català d'Ornitologia (ICO). Si el que és normal és que neixin i prosperin satisfactòriament una mitjana de 100 pollets, aquesta primavera únicament han estat 60. La variabilitat anual sol ser molt acusada, assumeix l'ICO, però aquesta temporada és excepcional. "Creiem que la gran sequera i les posteriors pluges torrencials han estat determinants", explica Oriol Clarabuch, coordinador del cens ornitològic.

El programa de seguiment, anomenat Sylvia, està format per 46 estacions repartides de forma estratè-

gica per tot Catalunya. En elles, grà-

cies a l'ús de xarxes innòcues, els ornitòlegs capturen les aus, els col.loquen a la pota una anella identificadora i apunten les seves característiques, com el pes, l'envergadura i el sexe. La tècnica d'anellament, els dies (entre abril i juliol) i l'horari de captura es repeteixen cada any de forma escrupolosa, cosa que permet determinar amb uns simples sondejos si en una temporada hi ha més o menys aus. "Mesurem les densitats en termes relatius --resumeix Clarabuch--, amb independència de la població total".

60 ESPÈCIES ANALITZADES

El còmput s'ha centrat en unes 60 petites espècies passeriformes, que són les aus més freqüents de Catalunya --sovint es compten per centenars de milers d'exemplars--. Amb el programa Sylvia s'avaluen tant la productivitat (nombre de cries nascudes en un any) com l'èxit de la reproducció (nombre de cries nascudes dividides pel nombre total d'adults). Segons l'ICO, la quantitat de pollets nascuts no només és inferior a la mitjana en un 40%, sinó que l'èxit de la reproducció és també el 25% més baix.

La tendència negativa es manifesta en el 73% de les espècies analitzades, encara que els descensos més dràstics corresponen a les aus migradores. El nombre de cries de la petita tallarol de casquet, per exemple, ha descendit el 75% (n'hi ha unes 400.000 menys que en un any normal). Pel que fa a la merla i el rossi-

nyol, dues aus emblemàtiques, han baixat gairebé el 50%.

Notícies relacionades

Un incendi crema en una planta de residus de la Zona Franca, a Barcelona

La UPF detecta un possible atac informàtic

Encara que es prenen dades des de fa dues dècades, el càlcul sistemàtic va començar el 1989.

"Aquest any és el pitjor des d'aleshores, però possiblement hauríem de retrocedir uns quants anys més per trobar una primavera pitjor", explica el coordinador del cens de l'ICO. La causa del procés sembla ser el règim inestable de pluges: per una part, la tardor i l'hivern molt secs, que va suposar una quantitat inferior d'insectes per a l'alimentació; per una altra, les intenses tempestes del maig i el juliol, que devien destrossar nius en plena època de cria.