Daniel Morillo: "En el vol de la fletxa hi va la teva energia; és màgic"

Va néixer a Eivissa

Edat: 20 anys (21-8-1988)

Pes i altura: 88 kg i 1,80 m.

És un jove eivissenc que sosté un arc des de petit, embruixat pel vol d'una fletxa que l'ha portat des d'una illa fins a Pequín. Quan Antonio Rebollo va solcar la nit barcelonina el 1992 per encendre un peveter, canviar la vida d'una ciutat i l'esport d'un país, Daniel a penes tenia quatre anys.

--¿Com es fa un arquer?

--Ha, ha. A Eivissa hi ha una gran afició. Allà funciona molt bé l'esport escolar, hi ha molts nens que tiren amb arc. No és casual que quatre dels vuit membres de l'equip nacional siguin de l'illa. El meu germà Carlos, que ara és del centre de tecnificació, era arquer. Vaig començar a tirar de debò quan tenia 11 anys, però ja des de molt abans jugava amb els arcs.

--Força, punteria, equilibri mental, intel.ligència... ¿Què es necessita per ser arquer?

--Té un important component físic. Més del que sembla. En els dies durs d'entrenament, puc tirar entre 500 o 600 fletxes, que arriben a meitat de camí a uns 235 km/h. I la que fa 400 ha de ser tan bona com la primera. Aquesta és la dificultat, totes les fletxes han d'estar ben tirades. L'arc pesa tres quilos, però la força i la tensió que fas abans de llançar és de 24 quilos.

--Però no tot és potència...

--És clar que no. Has de mantenir la concentració perquè la tècnica de llançament resulti del tot perfecta. Si se'n va el pensament, se'n va la fletxa.

--¿Pot controlar-la?

--Sí, evidentment. Jo sento que la majoria de cops domino la fletxa. Ho sento, és com si estigués guiada per la meva ment, teledirigida cap on jo vull. Quan la deixo anar, sé on anirà.

--Al veure volar la fletxa, ¿què pensa?

--Quan vola bé, és una sensació de plaer indescriptible. Allà, en aquest vol, hi va tot de tu. Tota la feina, tota l'energia, tota la il.lusió, tot. És màgic.

Notícies relacionades

Un incendi crema en una planta de residus de la Zona Franca, a Barcelona

La UPF detecta un possible atac informàtic

--A penes tres o quatres segons més tard i 70 metres més lluny, camina per retrobar-se amb les fletxes. Les recull i les mima com si fossin persones. ¿Per què?

--Perquè és una cosa que enganxa, jo no puc viure sense un arc i una fletxa. Jo visc gairebé les 24 hores del dia pensant en aquest vol. Llanço 2.000 fletxes setmanals, quan no estudio fa primer de fisioteràpia, m'entreno vuit o nou hores al dia. Però no puc estar sense veure el vol d'una fletxa.