El supervivent

Hi ha una taula, al reservat Petit del restaurant La Provença, que ho sap tot. A les estovalles hi ha memoritzades les paraules que Isidre Esteve va dir a Jordi Pujol, dimarts passat, quan tots dos van sopar després de la presentació del llibreLa sort del meu destí, de Manuel Franco.

Aquesta taula no coneix el dolor. Esteve (la Seu d'Urgell, 1972) se'l guarda per a ell. Aquesta taula no coneix la protesta: no sortirà mai una paraula en contra de la seva nova vida de la boca d'aquest xicot, que va pujar per primera vegada en una moto quan tenia 10 anys. I ho va fer per necessitat: tenia el col.le a dos quilòmetres. Aquesta taula sí que sap de la bondat d'un noi que ja era gran abans de demostrar al món que hi ha vida després de la desgràcia.

Aquesta taula, que fa una setmana que transmet els secrets d'aquest dur pagès --que es va guanyar les primeres 25 pessetes arrencant patates a Oliana-- a tothom que s'hi asseu, sap que Esteve no s'ha buscat res del que li passa, que tot li va passar, tot, sense voler-ho. Ell, que ha

corregut mil vegades més que aquell fatídic 24 de març, viu esclavitzat a una cadira de rodes d'on s'escapa ajudat, és clar, per la Lídia, la seva meravellosa xicota.

Notícies relacionades

Un incendi crema en una planta de residus de la Zona Franca, a Barcelona

La UPF detecta un possible atac informàtic

"Em dic Isidre Esteve i abans era pilot de motos",sol dir com a presentació."Un pilot d'aquests capaços de guanyar en un viatge d'aventures, de competir contra la llegenda del desert, de reptar el continent oblidat. Així era fins que vaig conèixer l'eternitat de l'instant. Va passar així... tan calladament. La dama negra va voler visitar-me, però aquesta vegada vaig arribar jo abans a la meta. Sóc el capità de la meva ànima. Llavors el món va ser un altre. I va continuar la vida. I van tornar els somriures".

Aquest homenàs del camp que va córrer la primera carrera (l'enduro del Segre) amb 18 anys, que ha estat campió d'Espanya d'enduro iraids,i que ha participat en 10 Dakar, s'ha convertit, sense voler-ho, en un exemple per als que perden la mobilitat."Sé que això no t'agrada gens, o t'agrada poc, però t'has convertit en un exemple i no pots fallar a la gent",li va dir l'expresident aquella nit. Ell, que no vol ser exemple de res, s'ha convertit en líder. En líder de la lluita. I va destacat.