Rajoy com a realitat geològica

Segons un jove líder de l'oposició, Mariano Rajoy és una "realitat geològica" molt més que política. "Forma part del paisatge, com una serralada". La seva capacitat emocional és mínima. Això explica la seva resistència granítica, que es correspon amb una rotunda voluntat de persistir. El polític gallec, malgrat el xàfec mediàtic de les últimes 48 hores pel fracàs català del PP i del seu Executiu, s'ha tornat a refugiar en l'estoïcisme i ha reiterat la seva estratègia ignasiana: en la adversitat, no fer mudança.

Fins al punt que es va permetre un gest d'especial impertinència: divendres va premiar el seu cap de Gabinet, el barceloní Jorge Moragas, amb l'ambaixada d'Espanya davant les Nacions Unides, sense que li importessin les equívoques interpretacions sobre l'allunyament d'una de les persones més decisives de l'entorn polític de la seva màxima confiança. El que per a alguns ha sigut "el començament del desballestament" de l'equip presidencial, per a Rajoy no és altra cosa que una decisió prevista des de fa un any que el revés electoral a Catalunya no mereixia alterar.

El president del Govern relativitza de manera desafiadora la gravetat dels resultats del 21-D. Segons fonts pròximes a la Moncloa, diversos ministres "estan segurs" que l'actual legislatura catalana és del tot "inviable". Aquesta convicció es basa en el molt probable processament dels càrrecs independentistes empresonats i imputats, cosa que comportaria la seva inhabilitació si ho fossin per un presumpte delicte de rebel·lió, i en la convicció que Carles Puigdemont no tornarà a Espanya perquè la seva prioritat és eludir la presó preventiva.

Avís del Suprem

Pablo Llarena, l'instructor del Suprem, es va encarregar divendres d'accelerar el tràmit de la imputació a Mas, Gabriel, Rovira, Pascal, Lloveras i Boya. Un avís del que li caurà a sobre a la classe dirigent de l'independentisme. Tota ella està fugida, empresonada o imputada. "Parlaré amb Inés Arrimadas" va respondre el president quan se li va preguntar per la inversemblant oferta de Puigdemont de parlamentar fora de Espanya. Li va faltar dir que ho faria amb l''expresident de la Generalitat al locutori d'Estremera.

Tampoc hi haurà crisi de Govern. Sí "una remodelació", puntualitzen fonts de Gènova, però serà de caràcter "tècnic" i es produirà quan Luis de Guindos ocupi plaça al Banc Central Europeu (si l'obté), una decisió que s'hauria de produir el pròxim mes de gener i executar-se a l'abril. Es reconeix obertament que la vicepresidenta i ministra de Presidència i Administració Territorial, Soraya Sáez de Santamaría, està "tocada" pel fracàs català, posterior al de l'"operació diàleg" i que el d'Interior, Juan Ignacio Zoido, s'aguanta per un fil després del "desafortunat" 1-O.

Però "Rajoy no vol víctimes" sinó seguir resistint en l'estratègia del vertigen. "¡A veure qui en té més!", va exclamar el president del Govern el desembre del 2013, desafiador. En aquesta expressió "pandillera", en apreciació de la catedràtica Araceli Mangas, tota una autoritat acadèmica en l'anàlisi de les relacions internacionals, persisteix Rajoy, amb uns càlculs que passen per un empitjorament de la situació social i econòmica de Catalunya i per la impossibilitat material que les expectatives dels dirigents electes es compleixin: la justícia seguirà el seu tràmit perquè per això, entre altres raons, l'estratègia a Catalunya ha sigut molt més judicial que política.

Esgotar la legislatura

El propòsit de Rajoy és acabar la legislatura, cosa que depèn de l'aprovació dels Pressupostos del 2018. Aquest és l'autèntic escull que haurà de salvar el Govern. Haurà d'esquivar les exigències -corregides i augmentades- de Ciutadans i, sobretot, trobar la fórmula perquè el PNB rebi compensacions fins i tot superiors a les ja obtingudes, per pactar amb un Govern que manté a Catalunya l'aplicació del 155. Des de la Moncloa recorden als nacionalistes bascos que "sense la col·laboració del PP a Vitòria, Urkullu tampoc tindria el Pressupost d'Euskadi".

Notícies relacionades

Rajoy treu ferro a la patacada del PP i descarta avançar generals

Aznar beneeix l'èxit d'Arrimadas i critica l'estratègia de Rajoy a Catalunya

Pel que fa a la resta, l'anàlisi genovesa de l'oposició del PSOE i de Podem, ha ajudat a relativitzar la clatellada popular el 21-D. "Sánchez no té res a oferir perquè Iceta ha defraudat les expectatives i Pablo Iglesias ha d'ocupar-se de la seva cadira molt més que de moure-li al president". Entre les dues forces no hi ha indici de comunicació, més enllà del nivell municipal i autonòmic. La sintonia entre Sánchez i Iglesias és "pràcticament inexistent". Una conjunció d'esquerres i nacionalistes no posa en risc Rajoy en les actuals circumstàncies.

Les consignes consisteixen a "no dramatitzar" la situació, deixar que "la justícia faci la seva feina de desbrossament", mantenir les "complicitats internacionals" i evitar "autocrítiques innecessàries" com la de María Dolores de Cospedal, secretària general del PP i ministra de Defensa, disconforme amb el ritme de decisions en la crisi catalana, que va afirmar al diari 'El Mundo': "Possiblement s'hauria d'haver actuat d'una altra forma a Catalunya". Fins al moment aquesta reflexió ha sigut l'única a contrapel d'un Govern que desafia la política i entronca amb la geologia. En definitiva, en versió dels entorns pròxims a Rajoy, es tracta de "comportar-se de manera tan coriàcia com els adversaris, sobretot quan l'oposició no té res a oferir". Existeix això sí -i reconegudament- una preocupació: Ciutadans "se'ns ha anat de les mans".