La partida internacional

SOS diplomàtic de la Generalitat en ple cop a l'1-O

Les delegacions a l'exterior augmenten les seves campanyes per denunciar els "episodis de repressió"

El Govern català demana als portaveus de l'Europarlament que el xoc institucional deixi de ser vist com "un afer intern"

 

  / J. M. PRATS

2
Es llegeix en minuts
Pilar Santos / Eva Cantón

Mentre dimecres la Guàrdia Civil procedia als registres i detencions per intentar desmantellar els preparatius de l’1-O, el conseller d’Exteriors, Raül Romeva i els seus col·laboradors van mirar d’obtenir missatges de suport polític d’altres països. L’Executiu català, segons fonts diplomàtiques, va accelerar els contactes per denunciar els «episodis de repressió» i la «degradació» dels drets fonamentals a Catalunya. Segons ha pogut saber aquest diari, aquesta tasca per reforçar la versió dels fets s’està fent amb especial èmfasi a França, Alemanya i l’Argentina. A més, el representant del Govern davant la Unió Europea, Amadeu Altafaj, va enviar ahir un 'e-mail' als portaveus del Parlament Europeu en què va denunciar que la «ruptura dels drets civils» no pot ser tractada com «un assumpte intern» i es va oferir a parlar amb ells «en qualsevol format».

En la batalla del relat internacional, aquella en què Romeva i els seus col·laboradors han aconseguit que 'Le Monde' i 'The New York Times' donin un cop de mà als independentistes, no han registrat cap èxit per ara. Cap capital ha alçat la veu en defensa del referèndum a excepció de Caracas.

Al veure la urpada a la logística de l’1-O dimecres, la Generalitat va reactivar les delegacions a l’exterior perquè promoguessin iniciatives de suport polític a Catalunya i els 'ambaixadors' van intensificar els seus contactes a França, Alemanya i l’Argentina. En aquest país, que va patir diverses dictadures al segle XX, els independentistes ja han aconseguit dos suports significatius, el del Nobel de la pau Adolfo Pérez Esquivel i el de la presidenta de les Madres de la Plaza de Mayo, Mirta Baravalle. Tots dos van recolzar  el manifest Let catalans vote (Deixeu que els catalans votin).

Desaires a Romeva

Romeva, per la seva part, no va tenir sort a l’hora de tancar cites per a aquesta mateixa setmana amb representants diplomàtics europeus, segons fonts d’algunes de les capitals de la UE afectades. Aquest diari es va posar en contacte amb la Conselleria d’Exteriors, que va declinar fer cap comentari, informa Xabier Barrena. Altafaj va lamentar que alguns portaveus europeus divulguessin l’'e-mail' i va dir que l’oferta de parlar del referèndum ha sigut permanent aquests mesos.

Notícies relacionades

Especialment difícil li està resultant atraure França, una porta a la qual, malgrat la rotunditat de l’Elisi, els sobiranistes segueixen trucant. Paral·lelament a Romeva, dimecres la delegació de la Generalitat a París va enviar un 'e-mail' a diferents interlocutors reproduint part de la declaració institucional del president.

Nova cassolada

«¿On és la Unió Europea aquests dies?», es va preguntar Núria de Gispert, expresidenta del Parlament a les portes del TSJC, on milers de persones es van concentrar per reclamar la llibertat dels «presos polítics». 20.000 ànimes, segons la Guàrdia Urbana, van omplir el passeig de Lluís Companys, fixat com a enclavament d’una mobilització que aspiren que pugui ser permanent, informa Roger Pascual. Ahir a les deu de la nit una altra sonora cassolada es va sentir a tot Barcelona i gran part de l’àrea metropolitana.