ENTREVISTA

Margallo: "Perjudica més la imatge incomplir l'Estat de dret que retirar urnes"

"Si s'hagués arribat a aquest nivell, França, Itàlia, Alemanya... haurien actuat amb més o igual contundència", sosté l'exministre d'Exteriors

L’exministre d’Afers Exteriors i de Cooperació del Govern d’Espanya repassa l’actualitat catalana per a EL PERIÓDICO / RICARD FADRIQUE

4
Es llegeix en minuts
Rafa Julve / Barcelona

L'exministre d'Afers Exteriors José Manuel García-Margallo és un dels grans animadors del procés amb les seves declaracions contra l'independentisme. Ara presenta el llibre 'Por una convivencia democrática' (Deusto), en què planteja una reforma constitucional que, entre altres factors, clarifiqui el repartiment de competències, reformi el Senat i inclogui canvis en el finançament i una disposició addicional "que respecti els drets històrics de Catalunya", llengua, cultura i dret civil.

–Aquesta reforma que planteja s'hauria d'aprovar en referèndum, ¿oi?

–Per descomptat. Però aquesta reforma no està per respondre al xantatge del separatisme català. Suposa una adaptació dels pactes constitucionals als canvis que s'han produït. No obstant, la seva mera formulació serviria per encarrilar la qüestió catalana.

–I si en aquest referèndum sortís un ‘no’ a Catalunya, ¿què passaria?

–El referèndum constitucional del 1978 tampoc va obtenir majoria al País Basc i no obstant la Constitució ha servit per encarrilar el problema basc, que està més encarrilat que mai i allà ningú discuteix la legitimitat de la Constitució.

–Per tant, encara que diguessin ‘no’, els catalans l'haurien d'acceptar.

–Aquestes són les regles de la democràcia. No es pot confondre qui és el sobirà. El sobirà és el poble espanyol i no és acceptable que una part suplanti el paper del sobirà. El que es computa és la majoria de vots en el territori nacional. Encara que amb aquestes propostes, estic convençut que a Catalunya s'acceptaria aquesta reforma amb claredat.

–¿I per a quan, aquesta reforma?

–El dia 2 d'octubre s'ha de començar a pensar en això com a primer pas cap a un procés de modernització d'Espanya. 

–¿I vostè veu predisposat el Govern de Mariano Rajoy?

–El president ja ha acceptat la creació d'una subcomissió que analitzi l'organització territorial, i aquesta no es pot modificar sense modificar tot el context. El que no es poden tocar són els pilars de l'edifici: la unitat d'Espanya, la forma d'Estat, la Corona, la igualtat entre espanyols i la solidaritat.

–¿I aquests punts per què no es poden tocar ni preguntar per ells?

–Tots els països tenen uns principis que formen la identitat constitucional. Tocar-los seria suïcida.

–"La qüestió catalana -diu en el seu llibre- no es pot solucionar només per mitjans jurídics, encara que la via jurídica és l'única que es pot utilitzar per combatre les desobediències al Tribunal Constitucional". ¿Ho està fent bé el Govern aquests dies?

–Sí. La primera obligació d'un Govern és fer complir l'Estat de dret. Li posaré un exemple d'execució coactiva, de mesures per mantenir l'Estat de dret. Little Rock, Arkansas (EUA). 1957. A pesar dels tribunals, l'estat mantenia la segregació racial i el veto que els nens de color entressin a les aules. Llavors, el president Eisenhower li va dir al governador de l'estat: "L'única seguretat que li puc donar és que la Constitució federal serà sostinguda per mi amb tots els recursos legals sota el meu poder". 

–I va enviar l'Exèrcit a Little Rock...

–La 101 aerotransportada. Però no extrapoli. No estic dient que s'hagi d'enviar l'Exèrcit [a Catalunya]. El que dic és que s'han d'adoptar les mesures que el poder executiu té. L'article 116, alarma i setge, el 155, que no és suspendre l'autonomia sinó adoptar les mesures necessàries, com la substitució d'un director general. La llei de seguretat nacional, el Tribunal Constitucional, i té el Codi Penal.

–Queda clar que vostè recolza accions com les de la Guàrdia Civil de requisar cartells de l'1-O, que la Generalitat usa al seu torn per cridar a votar perquè ho entén com un atac a la llibertat d'expressió.

–Qualsevol acció o inacció serà aprofitada per l'independentisme. Qualsevol mesura és dolenta. Però és que el que s'ha produït no s'havia produït mai en la història d'Espanya. Ni tan sols el 6 d'octubre de 1934. Llavors, Companys va proclamar l'Estat català dins de la república espanyola. Aquí estem en una cosa que és més que un cop d'Estat. Un cop d'Estat és canviar les regles de funcionament d'una nació al marge del procediment institucional, però aquí el que es vol dinamitar és la nació.

"Aquí estem en una cosa més que un cop d'Estat. Un cop d'Estat és canviar les regles d'una nació al marge del procediment institucional, però aquí el que es vol dinamitar és la nació"

–¿I dona bona imatge a l'exterior la Guàrdia Civil retirant urnes?

–¿Dona bona imatge que una institució pública que per definició està obligada a obeir la Constitució no ho faci? ¿Creu que França toleraria un referèndum a Bretanya? ¿Què va fer Itàlia amb el Vèneto? ¿Què va fer Alemanya amb un recurs sobre l'autodeterminació de Baviera? ¿Què va fer Obama davant els que demanaven un referèndum a Texas? El que està passant perjudica la imatge d'Espanya, però és pitjor i perjudica més la imatge d'un Govern incapaç de mantenir l'Estat de dret que una retirada d'urnes per mantenir-lo. Si s'hagués arribat a aquest nivell, França, Itàlia, Alemanya… haurien actuat amb més o igual contundència.

Notícies relacionades

–¿Contempla la detenció del president Carles Puigdemont?

–Això ho ha de decidir un jutge. El TC li ha advertit que pot ser detingut. La situació és dolenta. I insisteixo, el problema és si és millor dir 'les institucions de l'Estat funcionaran' o dir 'les institucions de l'Estat han deixat de funcionar'. S'han d'intentar trencar com menys plats millor en aquest procés.