Per un trasplantament de ronyó
El presentador Àngel Casas revela l’«infern» pel qual ha passat després d’haver-li amputat les dues cames
Un dels rostres més populars de TVE als 80 i 90 ha revelat que els metges li van dir que estava a punt de morir
Àngel Casas, un dels presentadors més populars de TVE i TV-3 als 80 i 90, assegura que ha sortit «de l’infern». El conductor, famós per les seves entrevistes a personatges famosos, va ser sotmès a un trasplantament de ronyó el 2020 que es va complicar i ha derivat en l’amputació de les dues cames. «Els metges no entenen que encara sigui viu», reconeix Casas, que el 2013 també va patir un càncer de pàncrees, en una entrevista al diari ‘Ara’. Tot va passar després de patir una greu infecció, anomenada ‘calcifilaxi’, al postoperatori pel trasplantament, que primer el va obligar que li amputessin la cama dreta. No obstant, els problemes es van traslladar a l’esquerra i va haver de ser amputada per salvar-li la vida.
«La cama s’infla de líquid com si estigués a punt de rebentar i el dolor és terrible, insuportable. Cridava, plorava de dolor», assegura sobre la infecció que va patir. Després de la primera operació, «al llarg de cinc mesos, de maig a setembre, fins a sis vegades em van dir, per telèfon, que estava a punt de morir-me».
Notícies relacionadesNo obstant, i malgrat la dura experiència, Casas no perd el sentit de l’humor: «Estic acostumat a perdre coses. Vaig perdre un tros d’intestí i el duodè, al qual tenia molt carinyo. A la cama també n’hi tenia, tot i que potser més a l’esquerra perquè soc esquerrà. Li vaig preguntar al metge què n’havien fet i no em va saber respondre. Suposo que la devien cremar, malgrat que Albert Espinosa explica que la seva cama la van enterrar, ¡i amb cerimònia i tot!»
Casas ha volgut seguir endavant amb l’ajuda de dues cames postisses: «Volia continuar sent feliç amb la meva dona i volia continuar disfrutant de les meves filles, volia veure créixer les meves netes». Sobre les noves cames, explica: «Són agradables i fàcils d’encaixar. A la nit les guardem dretes i amb els pantalons posats. Té un efecte molt curiós, com si hi hagués mig paio de peu a l’habitació».
