'Assassin's Creed Valhalla' busca eliminar estereotips cap a la cultura vikinga

‘Valhalla’ es pot considerar com la culminació del procés evolutiu de la franquícia ‘Assassin’s Creed’ des del llançament d’‘Origins’ a finals del 2017. D’Egipte, passant per Grècia i plantant peu en terres nòrdiques i britàniques, la sèrie d’Ubisoft s’ha transformat en les últimes entregues, adaptant-se, buscant i aplicant referències, tant de la seva pròpia història com d’altres èxits. I el viatge d’Eivor corona tot aquest treball.

Assaltar les illes britàniques

Qualsevol jugador amb uns mínims anys d’experiència s’ha cansat d’‘Assassin’s Creed’ en algun moment, principalment a causa de les seves repetitives missions secundàries. Però fins i tot, això ha millorat molt. Ara, els objectius tenen més importància i sentit, ja sigui arran de la història principal, que se centra en Eivor, o com a part de la trama que toca la mateixa Germandat. Aquesta connexió fins i tot afegeix un element místic, amb la relació entre Eivor i Odin, i una forma molt interessant de desenvolupar el conjunt. En conseqüència, en termes lúdics, amb el jugador buscant aliances amb personatges clau de regnes pròxims, o en la mateixa narrativa, la producció ofereix una sensació de robustesa inapel·lable.

La història segueix Eivor, protagonista masculí o femení, (depenent de l’elecció del jugador), que lidera un clan viking a la recerca d’assentaments al Regne Unit del segle IX. Fugint d’una Noruega sacsejada per les guerres i l’escassetat, Eivor és una llegenda vikinga que navega amb el seu clan fins a Anglaterra a la recerca d’una nova llar. Allà, els espera una resistència ferotge, i Eivor haurà de fer front als seus enemics, però també a conflictes interns.

A ‘Valhalla’ els diàlegs són importants, i especialment les nostres decisions, ja sigui en converses simples o decidint què fer en una missió o a la resta del món obert que serveix com a extraordinari teló de fons, ja que ens permet disfrutar d’un món exuberant tant a nivell visual com en termes de joc. Les incursions, ja sigui a petits llogarrets o a grans fortificacions, són increïbles. La nostra tripulació atraca el karve (petites embarcacions vikingues) i toca animar les tropes a envair, saquejar i destrossar tot el que trobin al seu camí. També pots optar pel contrari i adoptar el sigil com a arma per prendre les localitzacions per sorpresa. No és tan divertit, però és una cosa que cada jugador ha de decidir. El mateix que amb el rang de dificultat i el gènere del personatge: ¿Dona? ¿Home? ¡No hi ha problema! ¿Vols un sistema d’exploració més senzill, però exigent en combat? També és possible.

Una entrega per sobre dels seus congèneres

Amb totes aquestes característiques funcionant en comunió, ‘Valhalla’ brilla per sobre dels seus congèneres, tant en exploració com en combat. Són diversos els recursos que Eivor té a la seva disposició, per recollir elements, realitzar millores al seu equip i fins i tot enriquir les condicions de l’emplaçament on viu la seva gent. Res realment innovador, però molt ben implementat en aquest capítol de la sèrie. I per descomptat, Eivor també pot muntar, nedar, escalar, saltar des de llocs absurds... Tot el que estàs acostumat a veure a ‘Assassin’s Creed’.

Notícies relacionades

Microsoft reestructura la compra d’Activision Blizzard a la recerca de l’aprovació dels reguladors

Microsoft i Activision Blizzard prorroguen la seva fusió, la més gran en la història dels videojocs

Només que això també s’aplica al costat negatiu de les tradicions: els errors d’inici es repeteixen d’una entrega a l’altra, per exemple, personatges i elements dels escenaris que desapareixen, fallades de col·lisió, taxes d’imatges per segon que cauen, falta de sincronia entre àudio i moviment de la boca... tot, com també és tradició, s’anirà solucionat amb els posteriors i inevitables pedaços.

Conclusions

‘Assassin’s Creed Valhalla’ és un capítol que entrega el millor que la franquícia pot oferir: una història molt interessant, noves possibilitats de joc (amb missions més significatives i objectius secundaris menys inspirats), un nivell excel·lent de personalització, un nivell gràfic impactant i una classe mestra en l’art de l’ambientació. No és difícil entendre perquè aquesta franquícia té tant èxit i no només en la indústria de l’entreteniment interactiu, també s’estén a llibres, còmics, cine (aquí no tant) i està a punt de convertir-se en sèrie de televisió sota l’empara de Netflix. La relació entre futur i passat, les referències històriques i les narratives plenes de girs i traïcions, la construcció del personatge... tot juga al seu favor i ‘Assassin’s Creed Valhalla’, és un títol més robust que ‘Origins’ i ‘Odyssey’ en termes de personalització i jugabilitat, millora el que va funcionar i aporta nous elements de cara al que no va acabar de convèncer.