La consulta del Govern sobre l'opa BBVA-Sabadell: "Considera que existeixen criteris d'interès general diferents a la competència que poden veure's afectats?"

El Govern central ha inclòs cinc preguntes en la seva inèdita consulta pública prèvia a decidir si fa ús del precepte legal que li permet pronunciar-se -i eventualment, posar condicions- en l'oferta de compra (opa) del BBVA sobre el Sabadell. "Considera que existeixen criteris d'interès general diferents de la defensa de la competència que poden veure's afectats per l'operació BBVA/Banco Sabadell?", és la primera que inclou el formulari. Així consta des d'aquest dimarts al web del Ministeri d'Economia, on la consulta estarà oberta fins al proper divendres 16 de maig, onze dies abans que el dimarts 27 de maig venci el termini que té el ministre Carlos Cuerpo per decidir si eleva l'assumpte al Consell de Ministres.

En cas de contestar afirmativament a la primera pregunta, el qüestionari inquireix sobre "quins són els criteris d'interès general diferents de la defensa de la competència" que poden veure's afectats. Inclou l'opció d'assenyalar els sis que inclou la llei de defensa de la competència de 2007 de manera "no exhaustiva" (defensa i seguretat nacional; protecció de la seguretat o salut públiques; lliure circulació de béns i serveis dins del territori nacional; protecció del medi ambient; promoció de la investigació i el desenvolupament tecnològics; i garantia d'un adequat manteniment dels objectius de la regulació sectorial). Però significativament, també ofereix l'opció d'indicar i desenvolupar altres aspectes, la qual cosa reforça la idea que el Govern subscriu la interpretació que no s'ha de veure limitat per aquests criteris en la seva actuació.

El formulari pregunta a continuació "en quina mesura considera que aquests criteris d'interès general poden veure's afectats" i demana que es "valori" aquest impacte. Així mateix, ofereix la possibilitat de contestar positivament o negativament a si s'estima que es poden establir "mesures que permetin protegir els criteris d'interès general assenyalats anteriorment", així com l'opció de desenvolupar quines propostes es considera que "serien adequades per protegir els criteris d'interès general afectats". La insistència en l'interès general es deu al fet que la llei permet al Govern actuar en l'opa només per criteris diferents a la defensa de la competència, la protecció de la qual recau exclusivament en la Comissió Nacional dels Mercats i la Competència (CNMC), que va aprovar l'operació la setmana passada amb compromisos negocis amb el BBVA.

A qualsevol interessat

La consulta està disponible per a qualsevol interessat a enviar els seus comentaris secrets i no vinculants sobre l'operació, com es fa amb els projectes normatius de tots els ministeris (però mai abans per a una opa). És a dir, s'articula mitjançant un formulari amb preguntes concretes i espai per a comentaris generals. El procés no està restringit a uns agents econòmics específics, com sí que ho van estar els test de mercat que va fer la CNMC per emetre el seu dictamen. El termini és menor que el que té Cuerpo per decidir perquè el seu departament necessita un temps per analitzar les al·legacions que rebi.

Cop d'efecte

L'Executiu, així, ha posat en marxa ràpidament el cop d'efecte anunciat per Pedro Sánchez aquest dilluns a Barcelona, quan va avançar que aquest dimarts s'obriria una "consulta pública prèvia a la presa de decisió (del ministre) amb l'objectiu de recaptar l'opinió d'organitzacions, de ciutadans i d'associacions". Es tracta d'un procediment sense precedents per a una opa i no reglat per la llei de defensa de la competència de 2007, però que el Govern ha decidit impulsar per poder "prendre aquesta decisió amb totes les garanties" i sempre tenint "en compte el criteri de l'interès general" que li imposa aquesta norma, segons va assegurar el president.

L'inesperat anunci de Sánchez, que va sorprendre els dos bancs implicats, sembla apuntar que el Govern -que des del primer dia ha mostrat la seva preocupació per l'operació- s'està armant d'arguments per pronunciar-se sobre la mateixa. Significativament, es va produir a Barcelona i en presència dels presidents de les dues entitats i el de la Generalitat. "La nostra intenció i el nostre desig és ajudar que les nostres empreses creixin, que guanyin volum, també competitivitat, però sempre i quan això beneficiï l'interès comú del país i dels seus ciutadans", va sostenir el líder de l'Executiu.

Justificació social, raó política

Desenes d'organitzacions empresarials, sindicals i de consumidors porten mesos expressant el seu rebuig a l'opa, particularment a Catalunya i la Comunitat Valenciana, i és segur que així ho faran arribar ara a Economia. A això se suma l'oposició que provoca l'operació a Sumar i els partits nacionalistes catalans, claus en la majoria parlamentària del Govern. Les al·legacions que rebi l'Executiu, en aquesta línia, li permetrien prendre la decisió de pronunciar-se sobre l'operació sobre la base d'un major suport social.

Encara que legalment no li faci falta tenir-ho, li pot venir bé argumentalment, sobretot tenint en compte que la sala de competència de la Comissió Nacional dels Mercats i la Competència (CNMC) va aprovar inesperadament l'opa de forma unànime, gràcies al fet que la millora del tractament de les pimes a Catalunya va facilitar el vot positiu del conseller proposat per Junts. De fet, l'anunci de Sánchez ha servit, entre altres coses, per silenciar l'efecte positiu que el dictamen de Competència havia tingut per als interessos del BBVA.

Cuerpo, així mateix, podrà consultar altres ministeris competents sobre la seva opinió respecte a la decisió d'elevar o no l'opa al Consell de Ministres. Així mateix, el reglament de defensa de la competència de 2008 també li permet requerir al secretari del consell de la CNMC que li doni "trasllat de còpia de l'expedient" de l'operació (article 70). Amb tota aquesta informació, haurà d'optar entre no pronunciar-se (silenci administratiu positiu: el dictamen de Competència passaria a ser efectiu) o emetre una Ordre Ministerial en què elevi l'assumpte al Consell de Ministres, que tindria 30 dies naturals per decidir si imposar condicions addicionals a l'opa.

Interès general

La llei de defensa de la competència de 2007 estableix que si la CNMC imposa requisits a una integració en la seva segona fase d'anàlisi, com així ha estat, el ministre d'Economia disposa de 15 dies laborables per decidir si eleva l'operació al Consell de Ministres. Aquest, al seu torn, té 30 dies naturals per confirmar la decisió de Competència, aprovar l'operació sense condicions, o imposar-li altres diferents mitjançant un acord que "haurà d'estar degudament motivat en raons d'interès general diferents de la defensa de la competència". La norma, en aquest sentit, ofereix una "llista no exhaustiva de criteris concrets". És a dir, que li deixa ampli marge d'actuació.

Notícies relacionades

Confirmat pel Banc d’Espanya: aquests són els motius pels quals poden bloquejar-te el compte

¿Com afectarà Catalunya la guerra comercial?: 1.000 milions d’euros en vendes, menys contractacions i vi i oli més barats

Alguns juristes interpreten que aquesta instància estava pensada originalment per suavitzar els dictàmens de la CNMC, tenint en compte que el Govern no pot pronunciar-se sobre una operació aprovada sense condicions per aquest organisme. L'única vegada que s'ha usat, de fet, va ser per part de l'Executiu de Rajoy per rebaixar les condicions imposades per Competència a la fusió entre Antena 3 i La Sexta. A això s'ha aferrat públicament el president del BBVA, Carlos Torres Vila. No obstant això, la llei és prou poc precisa en aquest punt com per deixar espai a l'Executiu per actuar, ja que en cap moment diu expressament que no pugui endurir el dictamen de la CNMC.

En conseqüència, totes les mirades estan posades en l'Executiu des de fa setmanes. Els dos bancs s'estan afanyant a donar-li arguments perquè es pronunciï en línia amb els seus interessos. Torres, en aquesta línia, va destacar dilluns a Barcelona que la CNMC "ha dut a terme una anàlisi llarga i profunda, del qual ha resultat uns compromisos importants, que no només preserven la competència sinó que afavoreixen la inclusió social, la cohesió territorial i el crèdit a les pimes, especialment aquí a Catalunya". La integració, va argumentar, "és un projecte, no només de creixement, sinó que condueix a beneficis per a tots, aquí a Catalunya, a Espanya, i a Europa". En canvi, el seu homòleg del Sabadell, Josep Oliu, va considerar "positiu" que el Govern faci la consulta.