Illa aposta per centrals reversibles i interconnexions per evitar apagades

Sense que encara se sàpiga quina és la causa de l’apagada elèctrica de la setmana passada, el president de la Generalitat, Salvador Illa, compareix avui al Parlament per retre comptes sobre com el seu Govern va gestionar la situació i sobre com abordarà el futur de les xarxes elèctriques. Ho fa un dia després de reunir-se amb el president del Govern, Pedro Sánchez, que farà el mateix dimecres al Congrés, i d’una trobada, també ahir, amb la vicepresidenta de la Comissió Europea per a la Transició Neta, en què tots dos van reafirmar l’aposta per la transició verda en un moment en què s’ha revifat el debat sobre el model energètic i el paper de les nuclears.

El president s’encarregarà de defensar la gestió que va fer, però també de deixar clar quina és l’aposta del Govern, que veu en l’apagada una oportunitat per reivindicar la necessitat de millorar i ampliar les infraestructures d’electricitat. "Aquest episodi ha evidenciat fins a quin punt donem per fet el subministrament d’electricitat", considera Daniel Pérez, director de L’Energètica, la companyia pública de Catalunya, i especialista en transició energètica.

Pérez assegura que s’ha pres consciència del "grau de necessitat i dependència" de l’electricitat. "Alguns poden dir que hem d’apostar pel petroli i el gas, però és una reacció errònia: el que cal fer és reforçar l’electricitat en lloc de demonitzar-la i continuar mantenint el compromís amb les renovables", explica. Aquest és un dels missatges que Illa transmetrà al Parlament als grups parlamentaris: Catalunya necessita un sistema elèctric més verd, però també més flexible. ¿Significa això que s’hauran de construir noves grans línies elèctriques? Pérez considera que sí. Sobretot, per reforçar la capacitat d’interconnexió. "Les interconnexions aporten diversitat al sistema i permeten oferir energia a altres països o rebre-la quan convé", afegeix. Europa, de fet, fa anys que insisteix que el sud d’Europa no està prou interconnectat. ¿Significa això més línies de molt alta tensió (MAT)? "No tenen per què ser MAT, però sí que es tracta de línies d’alta tensió potents; en un món que s’electrifica és necessari mallar el territori", afirma Pérez.

Una altra tasca pendent és aconseguir que el sistema energètic sigui més estable per aprofitar tota la producció renovable sense que la generació asíncrona desestabilitzi el sistema. Una de les fórmules és emmagatzemant energia. ¿Com? Amb bateries o amb centrals reversibles, aquelles en les quals l’aigua es bomba cap a una bassa superior quan sobra energia renovable i després es deixa caure de nou al pantà per produir energia. Ahir, la consellera de Territori, Habitatge i Transició Ecològica, Sílvia Paneque, també va mantenir una conversa amb Ribera, en la qual van coincidir en la necessitat d’establir un marc retributiu per a bateries i centrals de bombatge com la que es planteja instal·lar a la Baells (Berguedà). "Com que l’embassament ja existeix, només s’hauria de construir la nova bassa, més petita, i l’impacte serà menor", destaca Pérez.

Reacció comunicativa

Notícies relacionades

Mas va ser el primer espiat amb Pegasus a Espanya, segons Citizen Lab

Sáenz de Santamaría nega l’existència d’una ‘policia patriòtica’

Durant la compareixença al Parlament, el president també farà referència al pla b del qual es disposa per mantenir les infraestructures més crítiques davant una altra eventual apagada, ja que la setmana passada va fer provisió de gasoil per si trigava més temps a recuperar-se l’electricitat o per si a curt termini es tornés a produir.

Coordinat amb la Moncloa des del moment de l’apagada, Illa farà referència als expedients informatius que s’han obert a Red Eléctrica i Endesa en la línia de contribuir a la investigació ordenada per Sánchez per esbrinar les causes. Una manera de mirar de projectar que la Generalitat ha actuat davant les crítiques de l’oposició que li retreuen no haver fet prou i d’haver trigat massa a comparèixer davant dels ciutadans el dia de l’apagada.