Els delictes de desobediència, resistència o atemptat contra l’autoritat repunten el 10% a Catalunya

Les sancions establertes per aquesta normativa oscil·len entre els 100 euros, en el cas d’infraccions lleus, i els600.000 euros per a les més greus. En els anys posteriors, les denúncies per aquest tipus d’infracció han disminuït: 2.317 el 2022; 2.081 el 2023, i 1.853 el 2024. Aquesta reducció, però, contrasta amb l’augment dels casos més greus, que impliquen delictes tipificats en el Codi Penal i fins i tot penes de presó.

Des de sanitaris a policies

Segons dades del Departament d’Interior presentats al Parlament, els delictes contra l’ordre públic –com resistència, desobediència o atemptats a agents de l’autoritat– van augmentar un 9,6% entre el 2023 i el 2024. L’any passat es van registrar 3.880 delictes d’aquest tipus, davant els 3.541 del 2023. Només el gener del 2025 es van comptar 330 casos.

El Departament d’Interior ha indicat que no és possible identificar si la víctima d’aquests delictes és un agent dels Mossos d’Esquadra, ja que el Codi Penal considera com a autoritat qualsevol funcionari públic en l’exercici de les seves funcions. Això inclou policies de tots els cossos; membres de les Forces Armades que, vestint uniforme, es trobin exercint tasques professionals; bombers; personal sanitari i equips de socors en situacions d’emergència, així com personal de seguretat privada degudament identificat i sota el comandament de les Forces i Cossos de Seguretat.

Protesta policial

Les dades sobre l’augment de delictes contra l’autoritat han transcendit coincidint amb les protestes dels sindicats dels Mossos d’Esquadra pels incidents ocorreguts la setmana passada al barri de La Mariola, a Lleida. Aquell dia, sis agents de l’ARRO (Àrea Regional de Recursos Operatius dels Mossos d'Esquadra, la qual recolza les comissaries en situacions d’emergència, control de disturbis o protecció de persones i bens) van resultar ferits quan van intervenir en una baralla entre clans. Algunes de les lesions que van patir, de gravetat i que van requerir hospitalització, van ser el detonant de la manifestació convocada aquest dilluns davant la comissaria de Lleida.

Prop de 300 persones es van concentrar davant la seu policial per denunciar l’augment d’agressions contra els agents. Tots els sindicats policials van donar suport a la protesta, en la qual van exigir més recursos, reformes legislatives per endurir les condemnes als atacants i més recolzament per part de la cúpula dels Mossos d’Esquadra i del Departament d’Interior. Durant l’acte, els concentrats van demanar a més la dimissió del cap de l’Àrea Bàsica Policial del Segrià, Xavier Ribelles, i van abocar líquid vermell a terra al crit de «no més sang».

Entre els participants, diversos van portar pancartes i samarretes amb el número "57", que simbolitza els punts de sutura que van rebre els quatre agents que van necessitar atenció mèdica després de ser colpejats amb objectes contundents en l’incident de La Mariola.

Pèrdua d’autoritat

Notícies relacionades

Estat dels embassaments avui, 6 de maig, a Catalunya: Sau, Foix, Susqueda i la resta de pantans

Can Ruti obre una consulta per a patologies derivades del sexe anal

La setmana passada, els sindicats dels Mossos d’Esquadra es van reunir amb representants de la Prefectura del cos policial i de la Direcció General de la Policia per abordar la situació de seguretat. Durant la trobada, es va comunicar que les Àrees Regionals de Recursos Operatius (ARRO) implementaran un nou model de patrullatge, més polivalent i preventiu, i enfocat també al suport dels agents de seguretat ciutadana. Per fer-ho, es dotarà els ARRO de vehicles amb més capacitat d’emmagatzematge per al material que utilitzen en les seves tasques.

Els sindicats policials han expressat la seva preocupació per l’increment de la violència a Catalunya, destacant que els agents enfronten «actituds cada vegada més hostils». A més, afirmen que els incidents ocorreguts a La Mariola «no són els primers ni seran els últims», ja que altres municipis catalans també han sigut escenari d’agressions a policies. Des de SAP-FEPOL i SME-FEPOL assenyalen que tots aquests fets comparteixen un denominador comú: «La pèrdua d’autoritat dels cossos policials i el sentiment que agredir un policia no té cap mena de conseqüència».