Víctor Palmero: «Estem tan saturats de Covid que és millor no ficar-lo en la sèrie»

Com a l’Alba, el seu personatge, abans d’entrar en un convent de monges, a Víctor Palmero (Onda, Castelló, 1989) se li va aparèixer la Verge quan els productors de ‘La que se avecina’ li van anunciar la seva continuïtat en la sèrie de Tele 5 després de triomfar amb un paper episòdic. Des d’aleshores, no ha fet més que disfrutar aquests sis anys del seu paper de transsexual malgrat les crítiques que se li han fet sense pietat des de la temudes xarxes socials. Ell creu que això va inclòs en el sou i apel·la al sentit comú per poder discernir l’estrambòtic i el real en un producte tan desenraonat com aquest.

¿Sap que tenia ganes de fer-li una entrevista?

Ui, que bé. Doncs jo li diré també que soc lector d’EL PERIÓDICO, perquè soc valencianoparlant i m’agrada la cultura catalana. Serem amics [riu].

¿Quan començava la seva carrera d’actor li va passar pel cap en algun moment interpretar un transsexual?

La veritat és que no. Mentiria si digués que sí. Per a mi va ser una sorpresa absoluta. Mai no m’ho hauria imaginat.

¿I què va pensar o va sentir?

Vaig sentir que m’imposava molt fer una cosa que s’allunyava tant de mi, però al final com a actor és el que vols. Em considero un actor molt camaleònic, a qui li agrada interpretar tota mena de personatges. Per això la sorpresa inicial es va convertir en alegria. És fer papers diferents dels que havia fet abans. Per a mi és un gran repte, que disfruto molt.

¿Creu que ha superat el repte o té alguna cosa pendent de millorar?

Crec que sí, que l’audiència està molt contenta amb el personatge de l’Alba. El ‘feed back’ de la gent és meravellós i això ha donat peu que els guionistes de la sèrie tinguin un nou personatge que ha aportat un munt de trames diferents que no hauria pogut ni imaginar quan vaig començar com a episòdic. Des de ser la primera monja transsexual espanyola fins a estar amb el president de la comunitat.

¿Resulta difícil no caure en la paròdia interpretant un trans en una sèrie tan dislocada i esperpèntica com aquesta?

No és que sigui difícil. S’ha de veure ‘La que se avecina’ com el que és: una sèrie d’entreteniment que no pretén ensenyar. No em considero un abanderat de la causa per encarnar l’Alba, però sí que crec que aquesta telecomèdia ha generat un debat en la gent amb aquest personatge. I aquest debat ja és per si mateix interessant. Estic a favor de la causa LGTB i s’ha de distingir el que pensa Víctor Palmero del que pensa l’Alba, que és ficció.

¿Ha tingut algun incident amb desconeguts per fer de transsexual?

Al carrer no, però en xarxes socials, sí. Hi ha gent a qui, amagada en una pantalla, li resulta fàcil atacar. Hi va haver una època en què rebia insults homòfobs o trànsfobs, però és una cosa amb la qual els actors hem de torejar. Cal aprendre a fixar-se més en els comentaris positius, que són molts més que els negatius.

¿Comprèn els qui es queixen que el seu personatge pot ferir la sensibilitat dels transsexuals?

Puc arribar a empatitzar-hi, però el que intento amb l’Alba és obrir-me per posar tot el meu carinyo a un personatge que és dolç, tot i que també histriònic i exagerat, com tots els de la sèrie. La gent ha de saber el que està veient. Antonio Recio no és el cavallet guanyador de ‘La que se avecina’ si ho pensem en fred, perquè se’l veu com un racista. L’espectador estima el Recio, però alhora sap que no és el que està bé. També estima l’Alba, però sap que defensa la seva causa des del seu personatge.

¿No creu que hauria de cobrar el doble que els seus companys per la gran feina que suposa maquillar-se i vestir-se de dona tots els dies?

[Riu] Per això en concret crec que no. És cert que hi ha una feina extra que la resta no veu. Hi ha dies que després d’estudiar, abans d’anar-me’n a dormir o quan m’aixeco a les sis o les set del matí m’he d’afaitar les cames o anar a sessions de depilació dels braços... També he d’anar al plató una mica abans de l’habitual per poder fer tot el procés de perruqueria, maquillatge i vestuari.

Els productors han parlat de la necessitat de redissenyar la sèrie per la falta d’acord amb el propietari del plató, cosa que obliga a buscar altres decorats... ¿Tan difícil resulta aquest canvi?

Crec que tant els productors com nosaltres necessitem un buf d’aire per tornar amb més ganes després de tants anys i d’un any tan dur com aquest. Imagino que ells estan buscant un aire nou i necessitaran tenir molt clar on volen ficar-se perquè això doni molt de si. Construir un plató nou suposa una despesa que cal rendibilitzar.

L’últim dia de gravació hi va haver gent que va plorar... ¿No feia pinta de comiat?

La veritat és que vam marxar del plató pensant que podia ser el final de la sèrie. No hi havia notícies de la temporada 13 i el Montepinar que coneixem va ser destruït. Nosaltres sentíem els últims dies al costat del plató com els camions i les excavadores estaven destrossant l’edifici que coneixíem. Va ser molt dur. Però després vam rebre la notícia que la sèrie continuaria.

¿Va aquell dia del suposat comiat? ¿Va plorar l’Alba?

[Riu] No estava jo molt per la tasca de plorar, però quan ho tenia tot recollit al camerino em vaig abraçar a Nathalie Seseña [la seva mare en la sèrie], perquè no sabíem el que ens esperava. Allà vaig notar el sabor del comiat.

¿Ha sigut dur gravar amb les mesures anti-Covid?

Sí, però també ha sigut un buf d’aire fresc, perquè jo vaig estar molt temps tancat sol amb la meva gossa. De sobte, poder treballar va ser una alegria. Tots teníem por al principi i anàvem amb compte. A mi em va impactar molt passar d’estar sol a casa a estar envoltat d’un equip de 100 persones parlant-te per totes bandes.

S’ha parlat de gravar en decorats naturals i fins i tot en pisos turístics que es van arribar a oferir... ¿Vostè què prefereix?

Jo prefereixo deixar-me sorprendre, perquè al final l’ànima de la sèrie són les persones que la fan, l’equip humà. Totes les altres coses són la closca exterior. Mentre sigui un lloc còmode, m’és igual. Home, si m’ho posen a la Costa Brava tampoc estaria malament.

Alberto Caballero [productor i guionista] va declarar que es negava a ficar el virus en la sèrie. ¿Vostè l’hi incorporaria?

Em va sorprendre el que va dir, però gratament. Estic d’acord amb ell. És veritat que ja estem tan saturats de Covid que tenir un respir en pantalla ens va bé a tots, actors i espectadors.

¿A quin actor li agradaria assemblar-se?

Jo soc fan d’Ewan McGregor. I, a nivell nacional, hi ha referents que em fascinen com Raúl Arévalo i Asier Etxeandia.

¿I si fos l’Alba, a quina actriu li agradaria assemblar-se?

A Emma Stone, la de ‘La La Land’. I a nivell espanyol, a María León. Em sembla una actriu fascinant que té alguna cosa que em deixa hipnotitzat. Té una mirada molt especial. Vaig treballar amb ella en ‘Con el culo al aire’ i em sembla una gran actriu.

¿Li deixa temps l’Alba per fer més coses fora de Montepinar?

Sí. Ara estaré a València del 14 al 24 de gener amb el meu monòleg ‘Johnny Chico’. És intens i diferent del que la gent està acostumada a veure en mi. Parla de deixar de banda el gènere d’ell i ella per parlar del que habita sota la pell. I, a més, estaré de gira amb ‘Háblame’, una obra de teatre que faig amb María Garralón, i els dissabtes al Teatro Alfil de Madrid amb ‘Clímax’, que tornem.

Llavors no demani cobrar el plus aquest del qual hem parlat perquè ja va servit...

Notícies relacionades

‘La maja desnuda’ en un anunci de desodorant

El confort de Bárbara Rey albergada a Antena 3

[Riu] La veritat és que no em puc queixar.