Crispetes

Doncs ja s’ha estrenat Buenafuente a La 1 de TVE. En silenci, l’Andreu i la seva troupe compleixen la seva única missió: el riure. No és fàcil aguantar dret, i en un fals directe, els 75 minuts que dura aquest monòleg, d’entrada i de sortida, donant pas a vídeos, oferint rèpliques a convidats, etcètera. En això, l’Andreu és el millor. A Catalunya vam comprar aquesta fórmula des del començament, pels volts de 1999, quan aquell monòleg de La cosa nostra durava 20 minuts. Ara en dura 75 i passen coses al mig.

Això sí: l’energia no és la mateixa, però l’experiència i les taules són superiors. Ahir ens ho deia en el Mas Barcelona d’EL PERIÓDICO el Toni Soler en persona, que fa quatre dies, el 1997, era curiosament un col·laborador del Sense títol, de Buenafuente, en el seu paper de reporter enfadat (el simpàtic era Xavier Casadó).

En aquesta primera entrega de Futuro imperfecto el gag d’entrada de l’Andreu equivocant-se de plató va ser com llançar un minut a les escombraries, previsible i sense gràcia, però la moguda va començar al plató de veritat: amb una banda que ho peta, segell de la casa, i en què es nota el criteri del realitzador, David Guillén, el prestigi del qual en el mitjà està més que contrastat i és tot un amant del "pollo, pollo"; o sigui, que al plató passin coses. I en van passar.

A la secció Dopamina, per exemple, que condueix Tamara García Romero –un altre Romero dedicat a la comèdia, com el gran Berto–, falta donar-li un volta, o dues. N’esperem més perquè està a una distància sideral de Raúl Cimas i de Silvia Abril, amb un magnetisme o ofici que enlluerna qualsevol. Fins i tot el mateix Andreu.

Aquestes "coses de casats" de parella en la vida real i també en la vida artística són un regal que van acabar amb un Andreu sortint del paper de presentador i un magnífic: "Silvia, vine aquí ara mateix". Els convido que tornin a veure el programa a l’aplicació RTVE Play i observin la cara de l’Andreu mentre actuava la Silvia.

Notícies relacionades

Ancoratges

El programa que va canviar la TV

Les rèpliques (digueu-ne flasques) amb el codirector, David Martos, són esplèndides i generen immediatament una rialla: "Andreu, no et mirava als ulls perquè ho tens demanat per contracte", va ser una d’aquestes. I amb Raúl Cimas igual, tot i que no entenc que l’Andreu porti un micro de mà durant tot el programa. Amb Cimas se’m va fer incòmode.

¿Amb què ens quedem? Doncs que l’Andreu ha tornat: traguem les crispetes i obrim una cervesa perquè els dijous tenim una nit per riure.