TU I JO SOM TRES
La tele omplirà les grades amb públic fals
Perquè vegem els partits amb emoció la tele omplirà les grades buides amb imatges enllaunades d'altres partits
zentauroepp53692610 monegal200608150006
Sembla que aquest dijous es reprendrà la Lliga de futbol. A l’Informe semanal (TVE-1) van reflexionar sobre com seran els partits amb les grades buides. Miguel Pardeza, que va ser un gran davanter del Reial Saragossa FC, deia: «L’afició a la grada motiva, aníma i també condiciona el partit. De vegades es pot convertir fins i tot en una rèmora per a l’equip local, i en un esperó per a l’equip de fora». Efectivament. S’han donat casos, quan l’equip local fa el ruc, que la grada l’esbronca i el xiula i l’equip contrari encara s’anima més. No sabem si ara, amb els estadis buits, als jugadors els posaran per la megafonia una selecció de crits i càntics entusiàstics, com fan en els programes d’humor sense públic, que posen rialles enllaunades per animar l’humorista. El que sí que ens van explicar a l’Informe semanal és la forma en què la tele ens servirà els partits.
A la TV alemanya han decidit que l’audiència rebi els partits tal com raja, sense incrustacions sonores o visuals afegides. Aquí sembla que se seguirà el sistema de la TV danesa: els espectadors veurem als nostres televisors les grades omplertes amb imatges de públic d’altres partits enllaunats, d’arxiu. Això ja ho va advertir l’altre dia a TV-3 Jaume Roures, el gran monsenyor dels drets televisius del futbol. Deia que contemplar el ciment de les grades, o el plàstic dels seients buits, no entusiasma. Té raó. És un paisatge trist. Però caldrà afinar molt amb les imatges enllaunades que incrustin. No sigui que estiguem veient a casa una jugada lamentable per part dels dos equips, una situació vergonyosa, i el realitzador s’equivoqui i ens punxi una grada cridant entusiasmada i aplaudint pels descosits. O al revés: que estiguem veient a casa una jugada sublim i que s’equivoquin d’enllaunat i ens incrustin una grada xiulant enfurismada. ¡Ah! Si no van amb compte aquest trompe l’oeil o ficció televisiva pot ser surrealista.
Ens deien també a l’Informe semanal que potser desplacin càmeres als bars i les penyes, i connectin en directe amb l’animació i eufòria que es viu en aquests llocs. En qualsevol cas, que ens alimentin amb simulacions –tot i que en aquesta ocasió sigui amb una bona finalitat– no deixa de ser el millor retrat de la televisió. Aquest artefacte que moltes vegades es dedica a pintar-nos realitats que no existeixen.
