Tu i jO SOM tRES
«Si volen guerra, ¡jo, ni un pas enrere!»
Una incertesa no acostuma a ser notícia. La margarida, mentre s’esfulla –continuo, no continuo, continuo, no continuo– no té rang noticiable. Només adquireix rellevància quan l’últim pètal ha caigut. La incertesa plantejada pel president Pedro Sánchez, no obstant, va copar totes les arrencades dels informatius televisius.
El més punxegut, com gairebé sempre, el de Vicente Vallés (A3 TV), el noticiari de més audiència del país. Va dir: «Pedro Sánchez amaga con abandonar el poder». Segons la RAE, amagar és quan un jugador inicia una finta. I una finta és l’«ademán que se hace con la intención de engañar». El que els deia: interpretació punxeguda. Precisament aquella mateixa nit Vallés va estar amb Pablo Motos (El hormiguero) i va afegir: «El que fan els presidents és anunciar el que han decidit, no anunciar que s’ho estan pensant encara». ¡Ah! Venen quatre dies en què la tele viurà una gran excitació, plena de tertúlies inútils en què especularan tots sobre el que es desconeix: ningú sap el que Sánchez dirà fins que caigui l’últim pètal de la seva margarida.
Notícies relacionadesCanviem de registre. Acaba d’inaugurar Jon Sistiaga a Cuatro un programa d’entrevistes (Otro enfoque). Si La Sexta té Évole i Gonzo, a Cuatro també volen una cosa semblant. El primer entrevistat va ser Miguel Ángel Rodríguez, actual cap de gabinet, xerpa particular, i guia, de la presidenta Ayuso. S’ha reivindicat com a guerrer: «Si volen guerra, ¡jo, ni un pas enrere!». I s’ha queixat que a la tele li facin contínuament la burla a Ayuso.
No hauria d’estar molest. Com a bon publicista que és hauria de saber que tota sàtira televisiva proporciona una popularitat magnífica. Després d’una injecció de sarcasme televisiu continuat es poden fins i tot aconseguir majories absolutes. El segon entrevistat va ser Pablo Iglesias. Sobre les desercions i trencaments que hi va haver en la seva època en la cúpula de Podem va advertir: «A molts els van fer una promesa: si et fiques amb Iglesias, ho tindràs tot. Et traurem a la tele, si vols muntar un altre partit, te’l potenciarem; pots sortir a la nit; et pots emborratxar i no sortirà ni una foto teva». I Sistiaga, jo crec que una mica al·lucinat, va remarcar: «No hi ha gaire autocrítica en el que dius». ¡Ah! L’autocrítica. «Temo un sol enemic: jo mateix», deia Giovanni Papini.
Ja ets subscriptor o usuari registrat? Inicia sessió
Aquest contingut és especial per a la comunitat de lectors dEl Periódico.Per disfrutar daquests continguts gratis has de navegar registrat.
- Complexitat a les aules L’escola catalana té només un educador o integrador social per cada 1.000 alumnes vulnerables
- La cuina d’una obra mestra Rosalía, una cap que sap escoltar
- Segona vida (23) / JORDI VILA-PUIG Jordi Vila-Puig, exjugador del Barça d’hoquei patins: "La meva vida és una aventura en el món de l’esport"
- El més alt de la Vall d’Aran El poble de Catalunya que recomana ‘National Geographic’: amb cases de pedra, moltes flors i unes vistes espectaculars del Pirineu
- LA CLAU En l'elefant de Manuel Valls
- ACTUALITAT BLAUGRANA De Jong, baixa contra l’Atlètic per un procés febril
- Imprudència mèdica Condemnats a penes de presó dos metges que es van deixar una tovallola a l’abdomen d’una pacient
- Funció Pública La Generalitat traurà 542 places addicionals de funcionari aquest any, la meitat dels quals de Bombers
- FISCALITAT Hisenda ajorna Verifactu fins al 2027 i dona un respir a més de 3,5 milions de pimes i autònoms
- 'El segon cafè' de La 2Cat L’Editorial de Cristina Villanueva: El relat de Pedro Sánchez
