Àngel Casas: «La tele ara és més pornogràfica»

Àngel Casas va fer 74 anys a l’abril, tot i que es pot dir que la seva vida va tornar a començar el mes de gener passat, quan la seva dona li va regalar el seu ronyó. A més d’òrgan, el periodista ha estrenat novel·la, Sidonie te més d’un amant (Univers), un retrat del Sants més fosc del franquisme, on niava la doble moral, l’erotisme i les intrigues polítiques. L’alma mater  de programes de televisió com Musical Expres i Día a día ja no enyora la tele. Tot i que el va fer molt feliç.  

Ha començat l’any amb llibre i ronyó nous...

Sí. I li haig de donar les gràcies a la meva dona, que és la que me l’ha donat, perquè amb 33 anys el normal és que et donin una puntada de peu al cul.

A Max Morrison, el personatge de la seva nova novel·la, ningú l’hi donaria.

Sí, perquè és de relació difícil amb la gent. I amb les dones en particular, des que descobreix que la seva mare exerceix la prostitució. A partir d’aquí tot va pitjor, malgrat que triomfa en la vida. És un perdedor que guanya.

També té una relació difícil amb Barcelona.

I amb Sants. A la meva primera novel·la sobre Sants, el protagonista és un enamorat del barri. I en aquesta, un tipus que el detesta. I a Barcelona. 

A la novel·la apareix una època amb la seva repressió, doble moral, catolicisme...

La novel·la no neix per Morrinson, que entra com a estrella convidada, sinó per una botiga de fotografia de Sants de 1904, que encara existeix. Vaig pensar: ¿t’imagines que aquesta gent que té un Sant Crist penjat i una cadira per als casaments, es dedica a fer retrats de nus per a la revista París-Hollywood? Necessitava algú que ho lligués. I el Max era perfecte, perquè volia ser fotògraf. El final és dur, però té sentit. Els maristes m’odiaran. Però jo també els odio.

No és autobiogràfic, però aquesta venjança és seva.

És que som una generació hem tingut una infància complicada. La pressió política per a un nen és difícil de detectar, però ens venia per aquesta gent. I quan en tens 14 o 15 t’adones del que estan venent. Molta gent pensa que és autobiogràfica, i a Facebook em diuen: «Pobre Àngel». I els dic que m’ho he inventat. Tot el que escric és possible, però improbable.

L’erotisme és gairebé un personatge més.

Tot és eròtic. També hi ha molta política.

La música és molt present. I convida a escoltar la cançó Sidonie

Val la pena. Perquè si no escoltes Bridgite Bardot cantant aquell minut i mig... Jo vaig comprar el disc amb 15 anys. L’any passat la meva dona n’havia d’estar farta, perquè me’l posava molt per inspirar-me. 

La Bardot va ser un gran mite eròtic.

Sobretot de Catalunya. Perquè a França n’hi havia dos: Brigite Bardot i Silvie Bartan. 

A la novel·la hi ha falses denúncies per abusos sexuals per política. ¿Creu que això passa?

Estic segur que hi ha cops baixos. N’hi ha prou amb mirar els diaris. Política i sexe va lligats. I una cosa que agradarà molt al lector són les venjances. A la gent li encanten. 

¿Vol ser el novel·lista de Sants, com Mercé Rodoreda ho va ser de Gràcia?

No està bé dir-ho, però sí que hi ha poca obra escrita sobre Sants. Manolo Vázquez ho va ser del Raval. Marsé, del Carmel. I Sants s’ho mereixia. La meva idea és fer una trilogia: Vides de Sants.  

¿És cert que va a novel·la per any?

És que me n’he tirat molts amb ganes d’escriure, però no podia fer-ho perquè tenia molta feina. 

¿Enyora la seva etapa a la tele?

Ja no. Però va ser una època molt important de la meva vida. Com la de l’escriptura. Pensi que jo vaig inventar la revista Vibraciones.  Després vam fer El viejo topo. Va ser una època molt bonica. Però a la tele... amb 74 anys, ¿de què vol que faci? Enyoro sobretot Musical Express. He entrevistat Mick Jagger, David Bowie, Leonard Cohen, Joe Coker, moltíssima gent...

Al seu programa d’entrevistes a TVE Un día es un día 

Sí. A El Hormiguero els les porten, però nosaltres anàvem a buscar-les. I al principi costava.  

I acabava amb un striptease, una cosa impensable en l’actualitat.

Però ara la tele és més pornogràfica. Perquè l’striptease no és pornogràfic. Era una obra d’art. Fèiem el càsting a París, amb joves que feien ballet. Ara no es podria justificar. Però en el seu moment, sí.

Notícies relacionades

‘La maja desnuda’ en un anunci de desodorant

El confort de Bárbara Rey albergada a Antena 3

¿Li molesta passar a la història per aquests striptease?

No em sap greu, perquè estava fet amb molta dignitat. Llavors fins i tot era progressista.