Eurovisió 2020, cancel·lat pel coronavirus

El festival d’Eurovisió  no se celebrarà aquest any a Rotterdam (Holanda) a causa del brot mundial de coronavirus, han anunciat avui els organitzadors, la UER (Unió Europea de Radiodifusió).

«Amb profunda pena, hem d’anunciar la cancel·lació del Festival d’Eurovisió 2020 a Rotterdam», han expressat en un comunicat. «És impossible continuar amb l’esdeveniment en viu segons el planejat», assenyalen, i apunten que la incertesa creada per l’expansió del Covid-19 i les restriccions preses per nombrosos governs dels països participants han obligat a prendre aquesta dràstica decisió.

An official statement from the European Broadcasting Union on the #Eurovision Song Contest 2020. pic.twitter.com/b3h7akxvpF

— Eurovision Song Contest (@Eurovision) 18 de marzo de 2020

Fins ahir, la idea que planejava era que el festival se celebrés tal com estava previst, però a porta tancada. O, potser, amb cadascú a casa seva i amb les actuacions pregravades. Potser, posposar-lo fins al juny. O fins a la tardor, amb el compromís que el del 2021 l’organitzés Alemanya guanyés qui guanyés, perquè a hores d’ara ja no hi hauria temps de triar seu, ja que els pavellons multiusos que acullen el Festival van al màxim i comencen a reservar dates amb molts més mesos d’antelació.

De tornada a Holanda

No obstant, el supervisor executiu d’Eurovisió, Jon Ola Sand, ha assenyalat avui que l’UER, junt amb les autoritats de la ciutat de Rotterdam i els canals de televisió que anaven a responsabilitzar-se de la transmissió (NPO, NOS i Avrotros), seguiran en converses per intentar que la localitat neerlandesa aculli l’edició del 2021.

«Estem tots desolats pel fet que no es pugui celebrar el pròxim mes de maig, però esperem que a tota la comunitat formada entorn d’Eurovisió a tot el món continuï donant-se-li suport i estimant-se en aquests moments difícils», assenyala el comunicat.

Els organitzadors han remarcat que en les últimes setmanes van analitzar possibles alternatives per aconseguir que Eurovisió pogués tirar endavant, però finalment es va optar per la «difícil decisió» de cancel·lar l’edició d’aquest any.

«La salut dels artistes, treballadors, aficionats i visitants, així com la situació als Països Baixos, Europa i el món, són la clau d’aquesta decisió», van assenyalar.

Opcions per salvar-lo

El Grup de Referència del Festival, òrgan directiu del certamen, portava reunit des d’ahir al matí per decidir sobre el futur de l’edició d’aquest any, programada per als dies 12, 14 i 16 de maig a Rotterdam (Països Baixos). Basant-se en suposades filtracions d’Eurovisió, els mitjans especialitzats en el Festival no deixaven de plantejar les diferents opcions que teòricament estaven estudiant els organitzadors del certamen per salvar-lo. Tot i que la font oficial, és a dir, Eurovisió, no s’ha pronunciat fins avui.

En el seu últim comunicat, ahir a primera hora de la tarda, es van limitar a dir que, «amb una situació constantment canviant, quant al coronavirus, i un gran nombre de persones amb qui consultar, cada element important necessita ser pres en consideració. Resistiu al costat de nosaltres. Esperem tenir més informació ben aviat». Des d’aleshores, silenci, fins aquest mateix matí en què han anunciat la cancel·lació.

64 anys d’història

Serà la primera vegada en 64 anys que el Festival no se celebrarà; ha sobreviscut a la guerra dels Balcans, a la Guerra del Golf Pèrsic, la Revolució Taronja i el conflicte de Crimea a Ucraïna i fins i tot a l’intercanvi de bombardejos entre l’Exèrcit d’Israel i els territoris palestins l’any passat, a pocs dies del Festival a Tel Aviv.

Però no es tracta únicament d’interrompre la cadena per una qüestió de tradicions; Eurovisió també és un negoci. L’edició d’aquest any a Rotterdam compta amb un pressupost de 26,25 milions d’euros i les indemnitzacions per incompliment de contractes poden ser astronòmiques.

D’entrada, amb els patrocinadors de l’esdeveniment; aquest any, una empresa de cosmètics i dues companyies de telecomunicacions. No s’han de desestimar tampoc els compromisos dels artistes dels 41 països participants, en molts casos amb cases discogràfiques a les seves espatlles i gires de concerts a la cantonada aprofitant la tirada publicitària del Festival.

Els problemes d’altres dates

El maldecap es complicava a l’hora de trobar dates alternatives si finalment s’hagués decidit un ajornament: l’Ahoy Arena de Rotterdam ja no té buits per encaixar el Festival més enllà de maig; només alguns dies solts.

Notícies relacionades

«Si volen guerra, ¡jo, ni un pas enrere!»

L’harakiri inconclús de la senyora Mariko

El muntatge de l’escenari i l’adequació del recinte per a les retransmissions televisives dura gairebé tres setmanes i els assajos de tots els participants, 10 dies més, per arribar a l’última setmana, en què se celebren les dues semifinals i la gran final de dissabte. En total, Eurovisió necessitava el pavelló més d’un mes per organitzar el Festival.

Si s’hagués insistit en la possibilitat que el certamen s’hagués mantingut a Rotterdam aquest any, els propietaris de l’Ahoy Arena haurien d’haver cancel·lat esdeveniments i, òbviament, pagar indemnitzacions per incompliment de contractes. El període més llarg sense compromisos el tenia entre el 19 de juliol i el 10 d’agost; tan sols tres setmanes. Després, 18 dies entre finals d’agost i principis de setembre.