Urbanisme

Sant Feliu redibuixa el seu futur després del soterrament de les vies de tren amb un nou ‘ecodistricte’

La capital del Baix Llobregat treballa amb l'AMB per desenvolupar zones verdes i habitatges en els 120.000 metres quadrats dels raïls.

NOTÍCIA | Una futura àrea d'innovació a la metròpolis de Barcelona projecta uns 9.000 nous llocs de feina.

SOTERRAMENT | Arrenquen les obres de soterrament de les vies del tren de Sant Feliu.

Un tren de Rodalies de la R4 pasa junto a las obras cerca de la estacónn de Sant Feliu de Llobregat.

Un tren de Rodalies de la R4 pasa junto a las obras cerca de la estacónn de Sant Feliu de Llobregat. / Jordi Cotrina

4
Es llegeix en minuts
Àlex Rebollo
Àlex Rebollo

Periodista

ver +

El soterrament de les vies de tren és una reclamació històrica de veïns de l’Hospitalet de Llobregat, Montcada i Reixac i Sant Feliu de Llobregat. Després de dècades demandant aquests enterraments ferroviaris, aquestes dues últimes ciutats han vist com els seus desitjos han començat a materialitzar-se. És, sobretot, el cas de Sant Feliu, on ja s’han dut a terme més del 90 % de les obres. Un escenari que, més enllà d’eliminar la gran barrera que divideix els barris de la capital del Baix Llobregat, brinda una oportunitat a la localitat per transformar-se i idear el Sant Feliu del demà. Per això, el govern local —integrat per PSC, Tots SomSant Feliu i Veïns per Sant Feliu— aposten per un ‘ecobarri’ que preveu desenvolupar en els més de 120.000 metres quadrats que aviat quedaran alliberats amb l’adeu de les vies de tren.

Per a l’executiu municipal, aquest nou eix central que ha d’emergir en els propers anys ha de ser un “motor de cohesió i desenvolupament” que doni lloc a un “ecodistricte innovador i sostenible” al cor de Sant Feliu. «No és només una operació urbanística. I seria un error pensar en un urbanisme, espais verds, mobilitat i equipaments amb la mirada actual», assenyala en declaracions a aquest diari l’alcaldessa de Sant Feliu, Lourdes Borrell (PSC). La mateixa Borrell apunta que treballen també de la mà de l’Àrea Metropolitana de Barcelona (AMB) perquè el nou centre urbà disposi de més de 30.000 metres quadrats de zones verdes, vivendes i equipaments projectats, tots ells «sostenibles» i amb la menor empremta de carboni possible.

Remarca també Borrell la importància de la gestió de l’aigua en l’actual context d’emergència climàtica i planificar grans dipòsits subterranis que puguin emmagatzemar-la, així com permetre’n l’ús per al reg. Però també que, a l’altre extrem, siguin capaços de canalitzar les fortes precipitacions que deixen fenomens meteorològics com la dana, cada vegada més freqüents a la costa mediterrània. Segons Borrell, la idea és que les innovacions que dugui a terme l''ecodistricte' acabin per repercutir també en els altres barris de la ciutat. Un conjunt de propostes que el consistori ha treballat amb l’startup nord-americà Aretian Urban Analytics and Design’, liderada per l’urbanista Ramon Gras.

El projecte ha d’acabar de definir-se i trigarà encara uns anys a ser una realitat. Tot i que hi ha algunes zones en què es podrà començar a treballar una mica abans, l’alcaldessa confia a poder aprovar els plànols, així com els diferents convenis que requereixin els treballs abans que acabi l’actual mandat, és a dir, a meitat del 2027, tot i que no descarta que alguns tràmits es prolonguin fins al pròxim. En qualsevol cas, l’executiu té posada la mirada al Sant Feliu del 2030.

Veïns de Sant Feliu de Llobregat creuen les vies del tren per un pas a nivell. /

Jordi Cotrina

L’actual equip de govern de Sant Feliu compta amb majoria absoluta, cosa que permet preveure que els projectes que portin al Ple acabaran aprovats. No obstant això, els principals grups de l'oposició, Comuns i ERC —que van governar la ciutat en l'anterior mandat—, han mantingut un perfil més crític amb el pla i, entre altres qüestions, han advertit d'una possible "saturació de serveis" per la ubicació dels nous habitatges previstos o han retret que l'executiu no hagi comptat amb ells per al pla i apliqui modificacions a la consulta ciutadana guanyadora del 2021.

Una oportunitat històrica

Sant Feliu de Llobregat, com tantes altres urbs al llarg de la conurbació de Barcelona, va viure una gran transformació entre les dècades dels 60 i 80, en ple ‘desarrollisme’ franquista. Entre aquests anys, la capital del Baix va arribar a quadruplicar la seva població, situant-se al voltant dels 40.000 residents. Va ser en aquells anys, i també en les dècades posteriors, quan van germinar els barris més allunyats del nucli històric i que, fins ara, s’han mantingut separats de la resta de la ciutat pel pas de la xarxa ferroviària.

El soterrament de les vies suposa així la possibilitat d’un nou salt per a la ciutat. A més d’aquests criteris de sostenibilitat, el pla preveu la construcció d’entre 800 i 1.000 noves vivendes, entre públiques i privades. La qual cosa, al seu torn, suposarà que el municipi pugui créixer en uns pocs anys fins a arribar als 50.000 habitants. L’alcaldessa de Sant Feliu avança que la previsió actual és que el 55 % dels pisos que es construeixin seran protegits. El nou ‘ecodistricte’ també comptarà amb més de 5.000 metres quadrats d’oficines i 7.000 de comerç.

Notícies relacionades

El govern local de Sant Feliu reivindica el projecte del ‘ecodistricte’, a més de com un nou espai urbà, com “una estratègia de futur alineada amb els Objectius de Desenvolupament Sostenible i l’Agenda Urbana Espanyola”, quevol convertir la ciutat en “un referent d’innovació urbana a escala metropolitana”. Una idea que va de la mà del desenvolupament i reimpuls dels seus polígons per convertir-se en un node d’innovació i atraure noves empreses. Així com les noves possibilitats de mobilitat i interconnexió amb la resta de la metròpolis de Barcelona que ofereix el soterrament i que també acompanyarà la prolongació del tramvia fins al nucli urbà.

De fet, Borrell explica també que el seu govern treballa per tenir llest un nou pla de mobilitat entre finals del 2025 i principis del 2026, que repensa la mobilitat de la ciutat, ja sense la barrera de les vies. És a dir, amb més facilitat per anar d'un costat a l'altre de la ciutat. «La ciutat es pot permetre aquests grans canvis perquè està preparada», conclou Lourdes Borrell, que reivindica la preparació tecnològica amb què compta la ciutat des de fa anys.