Mapa per al setembre
Els videojocs de guerra assajats a Pequín eren una posada en escena colossal, amb el sàtrapa nord-coreà com a convidat d’honor, a la manera dels actors decrèpits que reapareixen en sèries de televisió amb un dopatge d’elefant. Mentrestant, allà a la vella Europa, França ostenta el seu declivi polític i Alemanya necessita adrenalina econòmica. Putin ha mogut les seves peces amb aquella fredor de Doctor No decidit a humiliar Zelenski, alhora que Trump s’agita en un desconcert amb pautes de futur contradictori. Putin és un actor per a emboscades ombrívoles i Trump un figurant de reality show. Un representa la impossible transició russa cap a la llibertat; l’altre, una disfunció de la política democràtica al vell ús, segons les formes avalades per l’experiència històrica.
El mapa per al setembre és un dels més confusos de les darreres dècades. Res no sembla encaixar, la diplomàcia clàssica ha demanat cobrar la jubilació i els sistemes defensius d’Occident oscil·len entre la retòrica i la poca voluntat. Serà un mapa a mercè de canvis insospitats, amb la batuta demoliberal en reparació i les opinions públiques endutes per algorismes aleatoris. Que Putin pugui col·lapsar el GPS d’Ursula von der Leyen té a veure amb una premonició assajada als teatres de la incompetència. El descrèdit de la vida pública i dels sistemes institucionals sembla anar per aquí, com un ressò enfollit.
Veure com la Cinquena República francesa sembla trontollar i sentir el canceller alemany dient que l’Estat del benestar és insostenible no passa cada setembre. Que l’emperador Xi Jinping faci desfilar tot el seu potencial armamentístic –que va de Stalin i la nomenklatura al capitalisme d’Estat– és una reproducció agegantada del que va ser l’escenografia sinistra de l’ocupació de Hong Kong o dels Jocs Olímpics. Si en algun moment es va evaporar l’eventualitat d’una Rússia liberaldemòcrata, esperar una transició xinesa ha estat un gran fiasco.
Notícies relacionadesEn un moment que necessita una Europa forta, el veterà eix francoalemany s’assembla a una tremolor de Parkinson, a la vegada que l’OTAN abunda més en incerteses que no en més potencial. Almenys així ho han interpretat els assistents a la desfilada de Pequín. Té una mica de posada en escena en fals que el tren del líder nord-coreà no es pugui desplaçar a més de seixanta per hora perquè el pes del blindatge ho impedeix. Això passa quan la vida humana no val res i un pot enviar soldats a morir a Ucraïna i matar de fam els súbdits nord-coreans.
Davant d’una geopolítica de l’ansietat és l’hora de buscar diners per a un escut defensiu europeu, encara que, previsiblement, amb tants governs en crisi –incloent-hi el cas de Pedro Sánchez–, aquest setembre veurem una rentrée lenta i ambigua. Serà un mes amb abundància de disfresses ideològiques, tan lluny com sigui possible de la realitat, i amb propensió a l’extrem, aquest mal hàbit que –segons els savis– porta a confondre els extrems entre si mateixos.
Ja ets subscriptor o usuari registrat? Inicia sessió
Aquest contingut és especial per a la comunitat de lectors dEl Periódico.Per disfrutar daquests continguts gratis has de navegar registrat.
