Blackrock, Zurich i els minoritaris: qui són els accionistes del Sabadell que decidiran l’opa

El moment arribarà una vegada la CNMV ha aprovat el fullet de l’operació i s’allargarà fins al 7 d’octubre. Després de mesos de batalla argumental i publicitària entre els dos bancs, els accionistes tenen l’última paraula. ¿Qui són aquests accionistes? ¿Què sabem i què no sobre ells? Aquestes són algunes de les dades existents.

¿Quants accionistes té l’entitat?

El Banc Sabadell té prop de 200.000 accionistes, segons les dades que la mateixa entitat va fer públics al conèixer-se l’opa del BBVA el maig del 2024. Aquests 200.000 accionistes són els titulars dels prop de 17.000 milions euros en què està valorat el borsa actualment. D’aquesta quantitat, un 52 % està en mans d’inversors institucionals (com fons d’inversió o de pensions) i un 48 % en mans d’accionistes particulars. Aquestes dades, però, no estan actualitzades. César González-Bueno, conseller delegat del Sabadell, ha reiterat que el banc prefereix no detallar el pes dels minoritaris perquè aquesta informació els dona «un petit avantatge» davant l’opa. 

¿Qui són els minoritaris?

Són accionistes particulars que inverteixen els seus estalvis en accions del banc. La informació que en el seu moment va donar el banc sobre els minoritaris era que tres de cada quatre són clients de la mateixa entitat. De mitjana, informava llavors el Sabadell, havien mantingut les seves accions del banc durant deu anys. I en l'àmbit geogràfic, un terç resideixen a Catalunya mentre que els altres són a la resta d’Espanya. 

¿Per què el Sabadell és optimista respecte al seu vot?

Un dels arguments del Banc Sabadell per mostrar-se optimista davant del desenllaç de l'opa és que els inversors minoritaris mantenen un cert vincle emocional amb una entitat fundada el 1881. Durant els darrers mesos, un dels moviments que va fer el Sabadell va ser tornar la seva seu social a Sabadell, després d'haver-la dut a Alacant el 2017 arran de l'1 d'octubre, en un canvi que va ser rebut amb una gran ovació a la junta d'accionistes extraordinària celebrada al març. Hi ha una altra raó perquè en general es comptabilitzi els accionistes minoritaris com refractaris a l’opa: si no voten, queden registrats com a opositors a l’operació. 

¿Qui són els principals accionistes del Sabadell?

El primer accionista del banc català és avui Blackrock, amb un 6,7 % de les accions. Darrere hi ha l'asseguradora Zurich (4,3%) i tanca el podi The Vanguard Group (4%). El quart és el fons Fintech Investments (3,6%) i un cinquè lloc arriba l’empresari mexicà David Martínez (3,5%). El sisè màxim accionista és el banc d’inversió nord-americà Goldman Sachs (3%) i per darrere arriba Dimensional Fund Advisors (2,8%), seguit de Merrill Lynch ( 2,2%) i UBS (2,1%). Tanca el top 10 de principals accionistes Massachusetts Financial Services Company, amb un 1,5%. 

¿Són unànimes els grans fons?

Des del principi de l'opa ha existit una certa coincidència en el sector que els accionistes institucionals són més proclius a acceptar la proposta del BBVA. Aquesta creença respon al fet que d’una banda no hi ha cap tipus de vincle emocional amb el Banc Sabadell més enllà de la recerca del benefici i que les fusions empresarials habitualment milloren les rendibilitats de les companyies. No obstant això, en el cas de l’opa al Sabadell es dona per fet que un dels grans inversors institucionals és clarament contrari a l’opa: es tracta de Zurich, segon màxim accionista. L’asseguradora suïssa té un acord d’exclusivitat amb el Banc Sabadell en assegurances de vida i no vida i sap que si l’opa tira endavant, el BBVA trencaria aquest negoci. El banc català, a més, confia que els dividends extraordinaris promesos arran de la venda de la seva filial britànica, TSB, així com la prima negativa que actualment penalitza l’opa (amb el canvi proposat pel BBVA els accionistes perdrien avui valor) poden convèncer alguns d’aquests institucionals. Així mateix, consideren que la falta de sinergies fins al 2029 també poden portar els fons a votar contra l’operació.

¿Què faran els fons que són accionistes dels dos bancs?

Alguns dels principals accionistes del Sabadell ho són també del BBVA. El cas més extrem és el de Blackrock, el macrofons nord-americà, que és el primer a les dues entitats, però també estan en aquesta situació Goldman Sachs o Dimensional Fund Advisors. Els experts recorden que aquests fons o bancs d’inversió busquen abans que res una rendibilitat i no pretenen incidir en la gestió de les entitats, raó per la qual ni tan sols nomenen consellers que els correspondrien pel seu nombre d’accions. Les mateixes fonts insisteixen que no és correcte pensar que una operació així ve imposada o recomanada per Blackrock, sinó que va ser el BBVA, amb Carlos Torres al capdavant, que va decidir llançar l’opa al Sabadell. 

No existeix una certesa absoluta de què faran els fons que tenen posicions en les dues entitats. D’una banda, busquen la màxima rendibilitat, cosa que apuntaria a un vot favorable a l’opa si això acabés en fusió per aplicar les sinergies o estalvis de costos. Però hi ha un altre factor: quan un fons internacional de gran magnitud escull invertir en empreses tan diferents com el BBVA ho fa perquè vol diferents perfils: el BBVA té més presència en mercats emergents, com Mèxic i Turquia, mentre que el Sabadell està centrat en una economia més estable com l’espanyola i té el segment més important en el camp de les pimes. I les fonts consultades apunten que és possible que aquests fons votin en contra de l'opa justament perquè volen mantenir aquesta diversificació en la seva inversió. 

¿Què passa amb David Martínez?

Notícies relacionades

Oliu valora que l’oferta és "pitjor" que la que ja es va rebutjar el 2024

O control o res

Una altra de les figures que destaquen entre els màxims accionistes és el multimilionari mexicà David Martínez. A més del 3,5% d’accions té un pes especial pel fet de ser membre del consell. Inicialment es va donar per fet que que donava suport a l’opa, fins al punt de ser l’únic conseller que no va votar en contra de l’oferta presentada pel BBVA el maig del 2024 (el financer es va abstenir). A més, cal recordar que és originari del país on el banc té el seu principal negoci, per la qual cosa és pràcticament segur que hi va haver converses prèvies entre BBVA i l’empresari. Ara bé, mesos després el Banc Sabadell destacava que Martínez havia votat a favor de la venda de TSB, la filial britànica del banc, en una operació que comportava un veritable allau de dividends als accionistes i que en última instància dificultava l’opa al BBVA. 

¿Per què no hi ha un nucli dur?

El Banc Sabadell va conformar un nucli dur a mitjans dels anys 2000, amb figures com Isak Andic (Mango), José Manuel Lara (Planeta), Joaquim Folch-Rusiñol (Titán), Héctor Colonques (Porcelanosa), Miguel Bosser (Tèxtil Bosser) i el mateix president del banc, Josep Oliu. Aquest grup va arribar a tenir el 12,4% de les accionies del banc i va firmar un acord parasocial pel qual votava conjuntament en les juntes d’accionistes, cosa que a la pràctica els atorgava el control del banc. No obstant això, la crisi financera iniciada el 2008 i que es va allargar fins al 2014 els va provocar pèrdues multimilionària en la seva inversió inicial i van anar desfent les seves posicions. En una situació com l’actual, amb una opa hostil o no sol·licitada sobre la taula, l’existència d’un nucli dur pràcticament hauria desbaratat qualsevol intent d’adquisició per part d’altres bancs. Perquè l’opa prosperi es requereix que més del 50 % de vots siguin favorables al canvi d’accions que planteja el BBVA, i amb un 12,4 % que d’entrada fos opositor, més el pes dels minoritaris i el presumible ‘no’ de Zurich, seria molt difícil que el BBVA ho hagués intentat.