TELEVISIÓ I MAS
Platós, Wyoming i Pérez-Reverte

A la televisió hi ha una il·lusió difícilment superable tant per a un professional que dona la cara en pantalla com per a l’equip de decorats i realització. Aquesta il·lusió es tradueix en una expressió: estrenar un plató. Els televidents ens asseiem al sofà, mirem un programa i al minut ja emetem un judici sobre el contingut. Malament. Poc es valora la construcció d’un plató, des del moment en què sorgeix la idea, relacionada amb la temàtica del programa, es passa als plans, s’inicia el muntatge, es pinta i acoloreix, s’il·lumina, es veu per pantalla, es rectifica, es tornen a fer proves i s’acaba donant el vistiplau.
En ocasions es reaprofiten materials o estructures d’altres programes (la fusta no és barata, amics meus) perquè, a més, un plató de televisió sempre ha de ser no únicament perfecte, sinó també impecable. Una taca al terra, una il·luminació poc adequada en un racó, el mal reflex d’un focus, etcètera, es multiplica per deu i el monitor acaba sent molt traïdor perquè delata qualsevol imprecisió.
Per això, el Gran Wyoming estava tan eufòric perquè El intermedio complia aquesta setmana 20 anys d’emissió, i per l’estrena del seu nou plató: "Mireu quin decorat estrenem avui... ¡¡Quines pantalles, quins llums!! Aquesta taula enorme, que si us interessa la lloguem com a plaça de pàrquing. ¡¡Si això sembla ja d’Antena 3!!". Apunti’s un 10, amic Montsó.
A El hormiguero també li poso un 10 a una de les interessants frases que va deixar anar Arturo Pérez-Reverte: "A Espanya tenim la capacitat de no admetre en públic ni una virtut de l’adversari, ni tampoc sabem reconèixer un defecte en el nostre propi bàndol. Tot això resulta molt tràgic i perillosament espanyol". ¿On cal firmar, amic Reverte? Crec que ens falta reflexionar més, cridar menys i llegir indefinidament.
Disculpes
Dilluns vaig esmentar que El hormiguero ostentava el rècord d’emissions al nostre país tant en número de programes com d’antiguitat en els seus anys d’emissió, situat a anys llum per davant de l’Un, dos, tres... I no és així. Em vaig equivocar al no citar, involuntàriament, que el rècord dels rècords l’ostenta Saber y ganar, que ja ha arribat als 8.033 programes, emetent ininterrompudament des del febrer de 1997. Encara pagàvem en pessetes. Així que al Cèsar el que és del Cèsar i a Jordi Hurtado el que ha treballat.
Ja ets subscriptor o usuari registrat? Inicia sessió
Aquest contingut és especial per a la comunitat de lectors dEl Periódico.Per disfrutar daquests continguts gratis has de navegar registrat.
- Carla Simón: "La meva mare va deixar l’heroïna i em va tenir, tot i que després va venir la putada de la sida"
- Ciberseguretat Evita ser estafat amb només desactivar aquesta opció del telèfon
- Sanitat privada El grup Vithas estrenarà el seu hospital de referència a Catalunya a l’octubre
- Successos Una pacient psiquiàtrica se suïcida després d’esperar 48 hores a urgències
- Mobilitat Castelldefels es desmarca amb una ZBE que eximeix de multes els residents