¿Quina Catalunya de 10 milions?

1

Es llegeix en minuts

Per què confiar en El Periódico

07 de setembre del 2025. 06:01

0 Comentaris

Elisenda Colell, en el momento de recibir el galardón. / Manu Mitru

Mentre teníem posada la mirada en el procés, Catalunya ha passat de sis a vuit milions d’habitants sense que en parléssim. Possiblement, així, ens hem estalviat la cridòria dels xenòfobs. Però el cost és que el país no s’ha preparat per a això, ni materialment ni anímicament. Ni l’habitatge, ni les infraestructures, ni els serveis públics es van dimensionar amb prou anticipació per absorbir un creixement equivalent al 30% de la població de l’any 2000. Els ajuntaments, i especialment les poblacions mitjanes i petites, són els que han hagut d’esmorteir aquest impacte que constitueix un motor del creixement econòmic, no ho oblidem, però que provoca desequilibris i desacords socials com vam explicar fa un any en la magnífica sèrie de reportatges d’Elisenda Colell sobre el que anomenem el corredor del fuet. Aquesta Catalunya que ha multiplicat el PIB partint de la indústria càrnia gràcies a la incorporació de milers de treballadors procedents d’altres països. A molts barris de l’àrea metropolitana de Barcelona ha passat exactament el mateix de manera encara menys visible. La falta de previsió i la falta de respostes ha creat el caldo de cultiu en què es mouen Aliança Catalana i Vox, sovint encoratjats pels mateixos sectors que s’enriqueixen amb el fenomen. El govern de Salvador Illa, com ja va fer tímidament el d’Aragonès, s’ha trobat amb el marró d’haver d’actualitzar les polítiques públiques per absorbir la Catalunya dels vuit milions i ha llançat, sigil·losament, la idea de preparar-se per a la dels 10 milions. És una manera de dir que està en contra, alhora, del decreixement i de la improvisació. Però un repte d’aquestes característiques no es pot moure entre bambolines sinó que s’ha d’afrontar de cara, amb llum i taquígrafs, perquè el contrari és el que acaba alimentant els populismes que es guanyen l’atenció de la gent parlant dels seus problemes quotidians mentre els altres callem. EL PERIÓDICO, no. Avui, comencem.