Maribel Tarrès, directora d’institut: «M’agradaria que Educació retirés la prohibició total dels mòbils»

- Fatal. No ho entenc. No entenc que la resposta davant un problema per part del Departament d’Educació sigui prohibir. Educació és educar. És molt més natural treballar des de les escoles per educar en els usos dels mòbils. Els nens, el mòbil l’utilitzaran igual, i ¿on l’utilitzaran? Fora de l’escola. ¿Com? A TikTok, a les xarxes... No aprendran a treballar amb el mòbil. Des dels centres els ensenyàvem a treballar amb ells. El mòbil és un trosset dels nens, ara mateix. No dic que hi estigui d’acord, però és així. Els nens tenen una vida real i una de virtual, i la virtual la tenen al mòbil. M'agradaria que la conselleria fes marxa enrere i deixés els professionals treballar segons el seu projecte educatiu.

- ¿Al seu centre utilitzaven el mòbil amb finalitats educatives, quan es podia?

- ¡Fèiem de tot! Era normal fer servir el mòbil. Cada any fem una setmana de cine amb l’ESCAC, i fem curts utilitzant els mòbils per fer els exercicis. Ara ho haurem d’adaptar tot. I ho farem, però no hi estem d’acord.

Un dels assumptes que ha marcat aquest inici de curs és la necessitat de més recursos per fer front al creixent alumnat amb necessitats educatives, en un context, a més, amb una xifres altíssimes de matrícula viva (gairebé 75.000 el curs passat). ¿Com ho gestionen, en un centre catalogat de màxima complexitat com el seu?

- És clar que tenim més problemes els centres que tenim un índex més alt de complexitat, en el sentit que hem d’intentar cobrir unes necessitats que de vegades a casa no es cobreixen, però de necessitats n’hi ha moltes, i això és una cosa que la gent no pensa. Hi ha molts casos de nens que no són NESE B perquè no tenen problemes econòmics, però tenen molts problemes socials i ningú els atén. Hi ha instituts que no són catalogats com complexos i es troben amb unes situacions molt bèsties i no tenen recursos per atendre aquesta diversitat.

-¿Quina mena de situacions?

- De salut mental, per exemple. Situacions que no tenen a veure amb els diners. És clar que no tenir diners agreuja les situacions, si tens un procés de desnonament ho dificulta tot, però hi ha molts nois de classe mitjana que no tenen cap tipus de ‘NESE’ que també tenen molta necessitat d’un psicòleg o d’un professional de salut. Tendim a pensar que els centres de màxima complexitat són més difícils de gestionar, però tots els centres ho són. A l'alumnat socialment desfavorit, mostrant-li afecte te'l guanyes molt ràpid. És molt estesa la visió que els centres amb aquest alumnat són centres amb molta disrupció, allò que surt per la tele de les agressions, però jo crec que no és veritat. Els centres per ser complexos no són així. Hi ha casos i casos a tot arreu. Nosaltres aquí tenim molt poca disrupció, per exemple. El que hem de fer tots els centres és adaptar el projecte educatiu a les necessitats de l’alumnat.

– ¿I com es fa, això?

- Nosaltres, per exemple, una cosa que fem a secundària és ‘speaking’ una hora a la setmana. Al nostre centre, la majoria d’alumnes no poden estudiar anglès en una escola d’idiomes. Llavors, ho fem dins de l’escola, en hores de classe. I en música, per exemple, tenim el projecte Rockin, en el qual toquen en bandes i surten a fer bolos pel món. Es tracta d’obrir portes. La nostra feina és acompanyar els nois on no arribarien sols. Estirar-los perquè puguin anar més enllà, i això ho han de fer els instituts complexos i els no complexos. A l’ESO fem també les optatives internivell. Ajuntem a nens de diferents cursos per fer coses pràctiques: teatre, escriptura creativa, activitats esportives, fer de ‘manetes’ al centre, pintant alguna paret o arreglant algun moble... Així descobrim els seus talents.

Notícies relacionades

Rosa Liarte, professora: «Prohibir el mòbil a l’escola ens causarà molts problemes el dia de demà»

Nens i ús abusiu del mòbil: «L’autèntic problema és a casa, no a l’escola»

Si pogués demanar un desig per al curs que ara comença, ¿quin seria?

Que tot vagi bé... i que redueixin la burocràcia. La consellera Esther Niubó va sortir el curs passat dient que reduïen la burocràcia, però jo encara no ho he vist enlloc. No paren de demanar-nos papers per a tot, justificacions per als programes europeus, ara unes dades per a un aplicatiu que ja tenen d'altra banda... La reducció de la burocràcia és el meu gran somni.