Anar al contingut

ENTREVISTA

Andrea Ropero: «S'equivoca qui vulgui coartar el periodisme valent i l'humor»

La periodista parla sobre com ha sentit deixar 'La Sexta Noche' i la il·lusió amb què afronta la seva nova missió en 'El intermedio'

Inés Álvarez

Andrea Ropero: «S'equivoca qui vulgui coartar el periodisme valent i l'humor»

A Andrea Ropero (Osca, 1984), periodista que després de passar per EL PERIÓDICO d’Aragó i de Catalunya, i fitxar amb La Sexta, ens hem acostumat a veure-la a ‘La Sexta Noche’ fent assequibles les dades més àrides i fent entrevistes i reportatges. Acompanyant, que no ajudant, el seu company, marit i pare del seu fill, Iñaki López, durant gairebé set anys. Però ara aquesta simpàtica parella de periodistes separa les seves destinacions (professionals, que no personals), perquè ella ha fitxat per ‘El intermedio’. L’Andrea vola sola. 

¿És conscient d’on s’acaba de ficar?

En soc molt conscient. És una aventura apassionant. 

¿Com es va quedar quan l’hi van proposar?

Sorpresa, perquè no m’esperava aquesta trucada. Però formar part de l’equip de ‘El intermedio’ és un privilegi. És una aventura apassionant en què em submergeixo al 100%. 

¿Serà una feina més dura que la de ‘La Sexta Noche’?

No cregui, perquè a ‘La Sexta Noche’ havia de ser molt meticulosa analitzant dades, i també sortia al carrer a fer reportatges i entrevistes. A més, els polítics que ara veuré al carrer els tenia abans al plató. Ha canviat una mica la situació, però no tant. 

Ha començat fort.

Sí, amb un reportatge sobre Lampedusa. És un tema necessari, perquè feia dies que en parlàvem i després es va parar. I hi havia ‘El intermedio’ per tornar-hi. Per explicar com viuen la pressió migratòria i entrevistar els immigrants.  

En el que sí que ha guanyat és que ara no treballarà els dissabtes...

El periodisme és així: no tries quan surten les notícies, sinó que arriben i cal ser-hi per cobrir-les. Però ara no treballaré els dissabtes, cosa que agraeixo. Només entre setmana, tot i que el ritme també serà alt. Però mentre t’agradi el que fas, importa poc.

Se la veia realitzada a ‘La Sexta Noche’. ¿Per què ha fet el pas?

Sobretot perquè compaginaré les dues coses: faré reportatges i entrevistes polítiques al carrer, però després tinc la part de plató amb Wyoming i amb Sandra Sabatés. Així tinc les dues coses. I serà molt divertit. 

La periodista, amb Dani Mateo, Sandra Sabatés, Wyoming i Thais Villas. / ATRESMEDIA

Gonzo té una personalitat molt marcada. Les comparacions seran inevitables. ¿La preocupen?

És clar que són inevitables. Gonzo ha fet un treball brillant a ‘El intermedio’. Al que jo aspiro és a fer la meva feina, aprendre, i que a la gent li agradi el que faig. Tampoc soc una cara nova. Fa gairebé set anys que soc a ‘La Sexta Noche’ i ja han vist com treballo. Jo tinc el meu estil i això és el que potenciaré.

Tot i que vostè ja té experiència, ¿li ha demanat algun consell?

Gonzo i jo ens tenim molt afecte i ens vam trucar immediatament després de saber que el substituiria. Li vaig demanar un consell i em va dir: «Disfruta, que t’ho passaràs molt bé». 

El seu lema de vida és: «Sigues tu mateixa». ¿Aquí també ho portarà fins a les seves últimes conseqüències?

És el que he fet sempre. Tinc la meva manera de preguntar, de repreguntar, de ser incisiva, i això és el que veureu a ‘El Intermedio’. Això és el que posaré a la graella.

Al seu nou cap li va dir en un tuit: «Prepara’t, Wyoming». ¿Què suposa treballar amb aquest monstre de la comunicació? 

Jo li tinc molt afecte a Wyoming, perquè ens hem conegut al llarg d’aquests anys, ja que ha vingut diverses vegades a ‘La Sexta Noche’ i l’Iñaki i jo hem anat al seu programa. I em sembla un dels millors professionals d’aquest país. És una ment brillant, un tio rapidíssim a l’hora d’analitzar l’actualitat i, a més, ho fa d’una manera molt precisa. Sé que anirà de primera i que m’ho passaré molt bé. Però, sobretot, aprendré de tot l’equip. Perquè és un equip molt consolidat, és referència en aquest país. I m’amararé de tots ells.

Els temes que tractarà seran mordaços, segur, però de vegades haurà de recórrer a la ironia i al sentit de l’humor per presentar-los. A ‘La Sexta Noche’ ja va demostrar que no li faltaven.

Doncs no. Quan ha calgut riure, s’ha rigut. Quan ha calgut recórrer a la ironia, també. I aquí continua sent igual. Cada situació, cada reportatge i cada personatge et porta a un to o un altre. Jo faré reportatges seriosos, socials; entrevistes polítiques i, evidentment, allà el to ha de ser informatiu.  ¿Que de tant en tant ens riurem? Per descomptat. És saníssim. 

‘El intermedio’ també és un programa que ha hagut d’empassar-se diverses polèmiques i alguna imputació. M’imagino que tot això no l’espanta en absolut.

Jo no tinc por de res. L’equip de ‘El intermedio’ està consolidat, és, insisteixo, brillant, i un no s’ha de quedar amb tres anècdotes, sinó amb la feina que fan diàriament. Cada nit és el programa de referència de l’‘access prime time’ d’aquest país juntament amb ‘El hormiguero’, i estic absolutament convençuda del pas que he fet a l’incorporar-me a aquest equip, que, a més, té uns guionistes meravellosos.

També s’ha de sentir orgullosa de participar en un programa que exerceix un periodisme valent.

És necessari el periodisme valent i també l’humor. Qui vulgui coartar això, s’equivoca. I és el que s’està fent.

¿Què creu que ha après a ‘La Sexta Noche’?

¡Què no he après, diria jo! Perquè porto gairebé tota la vida a La Sexta i gairebé set anys a ‘La Sexta Noche’. N’he après moltes coses. Jo, per exemple, mai havia estat en un plató. La primera vegada va ser allà. Això m’ho emporto per sempre i continuaré posant en pràctica a ‘El intermedio’. I he après, a la redacció, que passes tantes hores amb ells que s’acaben convertint en una família. Ja que són tantes hores, millor treballar i estar a gust.

En el seu cas, ‘La Sexta Noche’, al treballar amb el seu marit, era gairebé un negoci familiar.

Sí. Per això va ser un comiat molt especial. Perquè, vulguis o no, m’acomiadava de l’equip del programa després de gairebé set anys, però també deixava de treballar amb el meu company professional i també amb el meu marit, Iñaki López. 

Va plorar. Tot i que estigués il·lusionada, fa pena deixar una cosa estimada...

Evidentment. Quan estàs a gust en un lloc, sempre fa pena. 

Iñaki López es congratulava del seu creixement professional.

Qualsevol pas cap endavant que dona un dels dos és un orgull per a l’altre. Hi hem compartit moltes hores. Jo he après una barbaritat de l’Iñaki, perquè és un professional com la una catedral i molt intel·ligent. N’he après moltíssim en aquests anys. 

Tot i que compartir vida i feina de vegades desgasta la parella...

Nosaltres ho hem portat molt bé. Com ens vam conèixer treballant, era moltíssim més suportable.

Ara comentaran coses dels seus diferents programes...

Ara jo li trauré punta a ‘La Sexta Noche’ i ell a ’El intermedio’.   

De dos professionals analitzant programes només pot sortir una cosa bona per a l’audiència.

Nosaltres som uns periodistes a qui els apassiona la seva professió, tot i que és veritat que a casa no parlem gaire del que passa al país. No cregui que parlem de la prima de risc ni de res d’això.

¿No fan com Ana Pastor i Antonio Ferrreras?

Intentem oxigenar-nos una miqueta, tot i que, quan la informació t’atrapa d’aquesta manera, és inevitable que ho comentem. Si no, no seríem normals. Però intentem evadir-nos. Així, quan surts a sopar o amb amics, no parles d’actualitat. 

El seu lloc a ‘La Sexta Noche’ era tan clau com el del seu marit.  No era la seva ajudant. No podien titllar-la de presentadora florero.

He arribat on he arribat jo soleta, perquè m’ho he pencat. A més, em fa molta pena quan la gent té aquesta imatge de les dones periodistes de dona florero, que estan posades allà per ves a saber què. Em sembla vergonyós. Perquè ningú dubta de la professionalitat d’un presentador home. Ningú.  Em sembla d’un masclisme...

Però ¿vostè l’ha patit?

En ‘La Sexta Noche’ no ajudava ningú. I em preparava fins a l’última coma de les meves entrevistes i reportatges. Em fa pena quan et posen en un comentari a Twitter: «Dona florero». No tenen ni idea del que hi ha darrere.

¿Li han arribat a dir això?

Hi ha gent amb una ment així, desgraciadament. Però jo soc molt positiva i crec que això s’està superant. Cal deixar enrere aquests clixés, perquè les persones són allà per la seva professionalitat. 

També es trobarà amb el hàndicap de ser una dona guapa.

Jo m’he preparat durant anys i les meves companyes de La Sexta són dones extraordinàriament preparades. Igual que els homes. Afortunadament, treballo en una cadena que aposta per les dones. És un orgull ser aquí.

¿Algun projecte somiat?

Al meu cercle sempre deia que m’encantaria presentar informatius. Però això era un somni de petita. Després el que he fet m’apassiona moltíssim més.  I no tinc cap projecte al cap ni penso en res que m’agradaria fer, perquè el que m’agradaria fer ja ho estic fent. Per tant, el que vingui, benvingut sigui. 

¿Presentarà unes altres Campanades?

¡Tant de bo! I amb Alberto Chicote, que és diversió assegurada.

En aquelles ho va poder controlar tot.

Absolutament. Em vaig posar el vestit que vaig voler i vaig disfrutar com vaig voler la nit. ¡Tant de bo repeteixi l’experiència!

 

Temes: La Sexta