Entrevista amb David Adán, el guanyador d''El puente' de Movistar

David Adán Tomás, enginyer agrònom de 34 anys, és el guanyador del nou docu-reality de #0 El puente. Madrileny de naixement, però valencià d’adopció, el flamant vencedor del programa presentat per Paula Vázquez repassa aquí la seva experiència a la Patagònia.

–¿Creu que es mereixia el premi?

–Com la resta dels meus companys.  Bé, com la majoria. Crec que me’l mereixia, però no desmereixo la feina dels altres. Wafa i Nuria també se l’haurien merescut. I alguns altres.

–¿Què creu que han vist en vostè els seus companys per votar-lo?

–Els agraeixo que hagin valorat la meva feina. Han degut veure treball intens, però amb un punt d’humilitat i de saber treballar en equip. I també saber valorar totes les peces, que potser no ha sigut el cas d’algunes de les persones que hi han estat.

–¿Què farà amb els 16.200 euros que s’ha autoassignat? 

–Una cosa molt avorrida: pagar un trosset de la meva hipoteca.

–¿Qui li hauria agradat que hagués guanyat? 

–A qui vaig votar: Wafa.

–Els seus companys Jo, Raúl i Juan l’han acusat de ser un consumat jugador i estrateg… 

–El lladre es pensa que tots roben. Jo hi vaig anar sense estratègia i si de sobte va aparèixer una estratègia en mi va ser involuntàriament, més aviat provocada per l’actitud d’ells. No hi vaig anar amb cap estratègia per guanyar, sinó que ells em van fer ser d’aquesta manera. Jo soc més bromista que bronquista. Però quan et trobes a la vida gent així que es creu superior i per sobre del bé i del mal, no ho suporto. Potser els meus companys van agrair que plantés cara a aquest tipus de persones.

–¿Com va ser la nit que va passar pensant en com repartiria el premi? 

–Molt maca perquè vaig menjar carn després d’un mes menjant llenties (riu). Va ser decisiva en el plantejament de com repartir el premi. Si tot just acabar la votació, a la mateixa platja, me’l fan repartir, ho hauria fet a parts iguals amb l’emoció del moment. A la platja em va entrar el bonrotllisme. Però passar la nit allà em va fer recapacitar i pensar molt. Jo mai hauria deixat a ningú sense diners. Mai vaig pensar a endur-me els 100.000 euros, encara que m’haurien anat de meravella per a la hipoteca.

–Però Raúl i Juan es queixen en l’últim programa que a ells els ha faltat estratègia… 

–No és així, perquè ells en van tenir des del principi. El que passa és que era una mala estratègia.

–Alguns l’acusen d’haver faltat a la seva paraula que repartiria el premi a parts iguals entre tots. 

–Això ho vaig dir més en els confes. No crec que puguin demostrar ni posar cap vídeo meu en què prometés això als meus companys. Sempre vaig dir que el repartiria. Hi va haver moltes persones que van dir que a parts iguals, i d’altres que vam dir només que el repartiríem. Però en cap moment va sortir de la nostra boca que el distribuiríem a parts iguals. En els confes potser sí que vaig deixar entreveure que al final potser… Però jo crec que no vaig faltar a la meva paraula.

–Els seus enemics 

–Em sembla bé que ho diguin perquè ho vaig fer per donar-los un escarment al final que els servís de cura d’humilitat. Ells es mereixien el premi com la resta, però ni més ni menys. És que ells pensen que se’l mereixien més. Per aquesta falta d’humilitat els vaig donar un escarment divertit perquè al cap i a la fi això és un concurs. 

Notícies relacionades

Mascó i Basté parlen de sexe

«Si volen guerra, ¡jo, ni un pas enrere!»

–També van arribar a titllar de «roí i mesquí» que li restés 1.600 euros a Clyde per no haver aixecat troncs quan pateix una lesió a l’esquena… 

–Si hi ha una cosa que canviaria del meu pas pel programa és l’explicació que li vaig donar a Clyde. A part d’això dels troncs, em va faltar afegir una altra cosa: que el fet de no poder aixecar-los no significa que no puguis col·laborar en moltes de les altres tasques.