Les claus de l'èxit de 'Stranger things'

Televisivament parlant, Stranger things s’ha convertit en la sèrie de l’estiu. Aquesta producció dels germans Matt i Ross Duffer (Wayward Pines) en què es combinen les aventures, la fantasia i el terror sobrenatural ha anat guanyant adeptes des que Netflix l’estrenés el mes de juliol passat.

 L’èxit d’aquesta ficció ha servit per tornar a posar de moda els anys 80, que seguiran presents la temporada que ve a TV gràcies als remakes de títols com MacGyver i Arma letal. Però, ¿quines són les claus que han fet que Stranger things es converteixi en un fenomen televisiu amb els vuit capítols de la seva primera temporada? Sens dubte, les referències a la dècada dels 80 han sigut la seva gran carta, apel·lant a la nostàlgia de tots els que van ser nens durant aquells anys. Ambientada el 1983 al poble de Hawkins (Indiana), la sèrie segueix les peripècies d’uns xavals una mica friquis (es reuneixen per protagonitzar interminables partides de jocs de rol i són assetjats pels perdonavides de classe) per trobar un dels seus amics, desaparegut misteriosament sense deixar rastre. Per fer-ho comptaran amb la inesperada ajuda d’una nena molt particular.

D’‘ELS GOONIES A ‘ET’/ Els Goonies, ET, Poltergeist, Malson a Elm Street, Ojos de fuego, Cuenta conmigo, Exploradors, Cristal oscuro, Tiburón, La cosa i Carrie són només algunes de les pel·lícules dels 80 i els 70 que els bessons Duffer han pres com a referents, amb Steven Spielberg i John Carpenter al capdavant. Però si furguem més enllà podem trobar moltes referències literàries, sobretot dels relats de Stephen King i fins i tot de les entretingudes aventures d’Els cinc d’Enid Blyton.

Els xavals de Stranger things han sigut un altre dels ganxos de la sèrie, que ha descobert cinc nois que faran parlar molt. Hi ha l’atrevit Mike (Finn Wolfhard); el prudent Lucas (Caleb McLaughlin); el desaparegut Will (Noah Schnapp); el divertit Dustin (Gaten Matarazzo), que amb el seu personatge ha donat a conèixer el trastorn que pateix, denominat displàsia clidocranial, que afecta el desenvolupament de les dents i els ossos, i l’enigmàtica i poderosa Once, interpretada per la marbellina de pares anglesos Millie Bobby Brown, una nena poc parladora que ho diu tot amb la mirada i que té molt a veure amb les coses estranyes que estan passant al poble.

DUES ANTIGUES ESTRELLES/ La sèrie també ha servit per rescatar de l’oblit dos actors que van ser estrelles en els anys 80 i 90: Winona Ryder i Matthew Modine. La que va ser musa de Tim Burton en pel·lícules com Eduardo Manostijeras i Bitelchús, menyspreada per la seva cleptomania, destaca amb el seu paper de soferta mare del nen desaparegut, disposada a tot per trobar-lo encara que molts la qualifiquin de boja, mentre que el protagonista de La chaqueta metálica es converteix aquí en un científic sense escrúpols. Un cap de policia traumatitzat pel seu passat (David Harbour), l’introvertit germà gran del nen desaparegut (Charlie Heaton) i la noia modèlica que està descobrint el seu costat rebel (Natalia Dyer) són altres dels personatges clau de la sèrie.

Notícies relacionades

Mascó i Basté parlen de sexe

«Si volen guerra, ¡jo, ni un pas enrere!»

 La fosca realitat paral·lela que proposa Stranger things, en què es percep l’amenaça latent d’un monstre sense cara, el demogorgon, és un altre dels seus encerts, i envolta la sèrie d’una atmosfera fantasmagòrica a la qual contribueix la música original composta per Kyle Dixon i Michael Stein, de la banda d’Austin (Texas) Survive, que té el sintetitzador analògic com a instrument clau. Sense oblidar, és clar, l’aparició de les cançons que ens transporten als anys 80, com el Should I stay or should I gode de The Clash.

 Amb un final que deixa algunes pistes de per on podrien anar els trets en la segona temporada (que està pràcticament assegurada només a falta de confirmació oficial), els germans Duffer han sabut compondre una sèrie que va molt més enllà de les referències als clàssics cinematogràfics dels anys 80 a l’estil de Súper 8 i en què el desenllaç de cada episodi deixa amb ganes de més.