Jesús Hermida s'apaga

«És millor marxar, perquè potser et trobin a faltar, que quedar-te, perquè segurament trobaran que sobres». Aquesta lúcida reflexió de Jesús Hermida (en una entrevista que va concedir a EL PERIÓDICO DE CATALUNYA el 2012) està de trista actualitat: l'històric i icònic periodista va morir ahir a Madrid als 77 anys, víctima d'un vessament cerebral que va patir dissabte passat. Avui, a les 12.00 hores, s'obrirà la capella ardent al Tanatori de La Paz, a Tres Cantos (Madrid), i ja s'organitza un acte de comiat per a les 20.00 hores.

Després de gairebé mig segle de periodisme, de Jesús Hermida (Ayamonte, Huelva, 27 de juny de 1937) queda la seva imatge de comunicador, especialitat televisiva de la qual ell va ser pioner a Espanya gràcies als seus anys com a corresponsal de TVE a Nova York. Va ser en aquella dècada (1968-1978) en què Hermida va descobrir què era comunicar en pantalla, ser un anchorman, veient mestres com Walter Conkrite informant i actuant. Perquè davant la pantalla s'ha d'actuar, donar sentit a un serrell que marcava la diferència, a unes pauses en les frases que creaven expectació i a una rotunditat al final de l'al·locució que aclaria tot dubte sobre la versemblança de la informació i l'informant.

El seu primer gran examen d'anchorman va ser amb un gran esdeveniment: l'arribada de l'home a la Lluna el 1969. Ell ens va fer veure i vibrar amb el que s'intuïa en la massa de grisos amb mosques que va ser un gran pas per a la Humanitat. El d'Hermida va ser un salt a la consolidació d'un personatge que ja va passar a ser part de la història de la tele.

Però aquell anchorman patri encara va fer més passos. Amb el que va aprendre en un profitós màster de 10 anys als EUA, va tornar a Prado del Rey per dirigir De cerca (entrevistes), l'informatiu Crónica 3, el debat Su turno...

Després d'una etapa a la ràdio, Hermida va acceptar el repte de Pilar Miró i el 1987 va tornar a TVE per posar en marxa el primer gran magazín matinal, Por la mañana, quatre hores de pur directe en què va aplicar el que sabia del TV show als EUA i, de passada, va demostrar els seus dots de coach: va rellançar María Teresa Campos i Javier Basilio i va descobrir Nieves Herrero, Consuelo Berlanga, Irma Soriano, Miriam Díaz-Aroca, Patricia Vico,.. Eren, són i seran les noies Hermida.

Notícies relacionades

Jesús Hermida, en sis vídeos

Mor el periodista Jesús Hermida als 77 anys

Però li quedava una assignatura, l'essència del seu màster: la TV privada. I el va ajudar a fer aquest pas Antonio Asensio, aleshores president d'Antena 3, que el maig de 1992 el va nomenar director d'A-3. L'etapa d'Hermida en aquesta cadena (fins a l'octubre del 2003) va ser una de les millors, com reconeixia en aquest diari, recordant Antonio Asensio: «Una de les grans figures que hi ha hagut en la professió, l'home que defensava la llibertat i gaudia i patia amb els programes d'Antena 3. Ha sigut, amb Polanco, un dels grans empresaris de la comunicació».

La seva última aparició a TVE va ser el 2013 amb una entrevista a Joan Carles I en el 75è aniversari del Monarca, un interviu que va ser criticat per ser excessivament amable. Però com va dir Hermida, mai es va plantejar com a entrevista, sinó com una conversa entre dos septuagenaris que fa molt que es coneixen. Com ell mateix havia dit, potser aquesta entrevista ja estava de més.