El ballet de Göteborg debuta avui al Liceu

La Companyia de Dansa de l’Òpera de Göteborg debuta avui al Liceu amb Hammer, una aplaudida i potent creació de l’innovador coreògraf suec Alexander Ekman (Estocolm, 1984). Estrenada el 2022, l’obra retrata la transformació de la societat amb les noves tecnologies, els mòbils i les pantalles; una cultura en què s’ha passat a sublimar l’ego, cosa que es reflecteix en la necessitat de retratar-se i mostrar-se tot el dia a les xarxes. Estarà a la cartellera fins al 5 de juliol.

"La idea de l’espectacle va sorgir quan vaig veure dos adolescents parlant mentre es gravaven amb el mòbil com si res. Vaig pensar en la idea de Shakespeare que el món és un gran escenari on homes i dones som mers actors, però també em va portar a reflexionar sobre la persona, l’ego i el teatre", explica Ekman. Hammer és una peça molt teatral amb passatges de ritme vertiginós i tocs d’humor. Amb una escenografia dinàmica i canviant, Hammer convida a reflexionar sobre el poder de la imatge i les ganes de fer-se veure.

"És una de les peces de què estic més orgullós per la rellevància que té. Parla de la societat d’avui", diu coreògraf, que al principi de la seva carrera va treballar a Barcelona per a la companyia catalana IT Dansa a Whim, fractured fairytale i ha sorprès el món amb creacions com Play i una versió d’El llac dels cignes amb aigua. El Liceu va acollir la temporada passada una altra peça seva, A midsummer’s dream.

Dos mons

Hammer consta de dues parts que reflecteixen dos mons diferents. A la primera mostra un món altruista i alegre on la gent es preocupa pels altres. "Està ple de color i transmet bones vibracions. Els moviments són molt suaus", explica. Però al final d’aquest primer acte alguna cosa comença a canviar i en el segon acte hi ha un canvi brutal. "L’ego guanya terreny i transforma la societat. Tot és més fred i distant, més dur". Les relacions es tensen, es desencadenen els conflictes i arriben les guerres.

Ekman ha treballat l’obra amb el seu equip habitual (Mikael Karlsson, música, i Henrik Vibskov, vestuari) en aquest aplaudit espectacle. El títol, Hammer, fa referència a aquest martell que Ekman considera necessari tenir a mà per controlar l’ego, per assestar-li un bon cop en sentit figurat, quan aquest es dispara.

"La companyia és una de les millors del món en l’actualitat. L’obra no hauria sigut la mateixa sense aquests ballarins que tenen molt talent, intel·ligència i una gran versatilitat", destaca. Això es deu en part a l’esperit de Katrin Hall, directora artística de la companyia sueca des del 2016. Està integrada per 38 ballarins de més de 20 països diferents, entre els quals figuren tres espanyols.

Notícies relacionades

Dennis Lehane: "Ara la gent prefereix el relatabans que la veritat"

Un altre menú d’etapes frustrants i llampecs emocionals

"Més enllà de la qualitat tècnica busco ballarins que tinguin qualitat humana. M’interessa com interactuen amb els altres, la seva passió per la dansa però també la seva humilitat perquè tots han de contribuir per crear un bon ambient de treball", afirma Hall. Sens dubte han de tenir l’ego domesticat i una perspectiva àmplia. "L’important és tenir un grup capaç de donar-se suport i de ser ambiciós; perquè sorgeixi la màgia has de crear un espai de treball on tots se sentin segurs per poder compartir, ser vulnerables i anar més enllà de qualsevol límit".

Si bé la seva companyia debuta al Liceu, ella ja havia actuat al Gran Teatre quan encara ballava. Hall va protagonitzar l’estrena d’una versió de Yerma de Jochen Ulrich amb música de Salvador Pueyo amb el Tanzforum de Colonia fa més de 30 anys. "Abans de cremar-se el teatre i recordo que es va destacar que era una Yerma rossa".