Evitar l’abús i la violència contra noies

A Pantin, als afores de París, la vida transcorre com un dia qualsevol: els nens surten de l’escola mentre els seus pares els esperen a la sortida amb el berenar a la mà. El fruiter reposa les caixes per rebre els seus clients en la seva hora punta, mentre que la fleca impregna el carrer amb la seva olor de baguet acabada de fer. En aquest lloc es troba el centre per a nenes menors no acompanyades de Metges sense Fronteres. Un lloc on arriben un centenar de noies diàriament buscant ajuda després de setmanes, i fins i tot mesos, de travessia migratòria. Arriben soles i sense gairebé documentació que confirmi la seva identitat. Un problema que les encasella en un buit legal i en el qual poden quedar atrapades durant mesos. "Quan arriben no volen explicar-nos com ha sigut el seu viatge, però sabem per experiència, que la nit anterior han dormit al carrer", relata Véga L., responsable sociojurídica al centre de MSF.

L’edat mitjana ronda els 15-16 anys, però també hi ha nenes més petites, de 13. La majoria amaga les seves famílies la situació en la qual es troben, com és el cas de María. Aquesta adolescent congolesa porta tres mesos a França i només la seva mare sap que és en aquest centre, tot i que no s’imagina en quines condicions. No vol parlar del motiu que la va portar a emprendre aquest viatge ni com va arribar fins a París, perquè seria obrir aquesta ferida que intenta guarir amb l’ajuda dels professionals de MSF. El seu somni és ser educadora infantil i riu quan conta l’última excursió que han fet al Museu del Louvre: "No m’ho imaginava així. És enorme", diu amb un innocent somriure.

La mateixa història es repeteix entre les joves que passen el temps en el centre de dia de Pantin fent manualitats, aprenent francès o simplement parlant de coses d’adolescents, com ho faria qualsevol altra noia de la seva edat. "Avui és un dia una mica trist, perquè és divendres i saben que el cap de setmana no està obert el centre. Han d’anar-se’n", exposen des de MSF durant la visita. El centre només obre entre setmana i durant el dia per assegurar-los uns mínims: una dutxa calenta, dos àpats al dia, assistència mèdica i assessorament judicial per iniciar el procés legal de reconeixement de la seva minoria d’edat.

Segons diverses associacions, es calcula que actualment hi ha uns 3.800 menors migrants no acompanyats a França, dels quals 1.067 dormen al carrer. La gran majoria són homes (94,02%) i una petita proporció són dones (5,98%).

Situació de desprotecció

Notícies relacionades

Jaume Collboni, en la marxa de l’Orgull LGTBI prohibida a Budapest: «Pot passar demà a Barcelona»

Despesa militar, retallades i vot ultra

La llei els impedeix l’accés a una llar de protecció de menors, ja que no hi ha cap document que acrediti la seva edat, però tampoc poden accedir a un centre d’acollida per a migrants. Un buit legal que es complica encara més quan necessiten atenció mèdica: "En cas d’haver de sotmetre’s a una operació, necessitem una autorització del tutor legal. Al no existir en aquests casos, ens enfrontem a moltes traves amb els hospitals, fins i tot amb metges que desconeixen el procediment a seguir", explica Margot S., una infermera del centre.

Prostitució infantil, abús laboral, maltractament... perills a què s’enfronten unes nenes que viuen una realitat molt diferent de la de la resta de la seva edat. D’allà la importància també del suport psicològic per tractar l’estrès posttraumàtic d’una situació que no hauria de patir cap menor.