ENTREVISTA

Pablo Ortiz, dermatòleg: «El concepte de prendre el sol ha de desaparèixer. Del sol cal cuidar-se»

Fa anys que el cap del Servei de Dermatologia de l’Hospital Universitario 12 de Octubre alerta sobre el perill d’exposar-se al sol de manera intensa; en consulta veu cada vegada més casos de càncer de pell

L’excés de sol passa factura als ‘boomers’: el melanoma, el càncer de pell més agressiu, augmenta un 50 % en l’última dècada

Pablo Ortiz, dermatòleg: «El concepte de prendre el sol ha de desaparèixer. Del sol cal cuidar-se»

Hospital 12 de Octubre

4
Es llegeix en minuts
Nieves Salinas
Nieves Salinas

Periodista de Sanitat

ver +

Fa anys que el doctor Pablo Ortiz (Madrid, 1961), catedràtic de la Universitat Complutense de Madrid i cap del Servei de Dermatologia de l’Hospital Universitario 12 de Octubre, alerta sobre el perill d’exposar-se al sol de manera intensa. Parla amb EL PERIÓDICO d’una cultura, cada vegada menys imperant, es felicita, en la qual bronzejar-se, a més de demostrar tenir prou nivell econòmic per testificar que te n’havies anat de vacances, era sinònim de bellesa i salut. Un gran error, explica. Les conseqüències d’aquests excessos, molt habituals entre els ‘boomers’, assegura, es veuen avui a les consultes. Cada vegada hi ha més casos de càncer de pell, afirma.

Els dermatòlegs alerten que el càncer de pell no deixa de créixer a Espanya. ¿A què ho atribueix? Sí, en tendències, estem vivint clarament un augment en el nombre de casos. Hi ha dues raons: una és que vivim més, de manera que la gent, al llarg dels anys, té temps per desenvolupar tumors, i una altra és que hi ha generacions, ara amb una edat una mica avançada, que estan desenvolupant càncers perquè han tingut un tipus d’exposició solar recreativa. La idea d’anar de vacances i, per demostrar que te n’has anat, haver de tornar molt moreno, i si no, ningú es creurà que has estat a la platja. Aquesta exposició solar superintensa, en molt poc temps, és molt nociva per a la pell.

«En realitat, una pell que no ha rebut sol és una pell més bonica que la que està danyada»

¿De quina generació estaríem parlant aquí? ¿Dels ‘baby boomers’, per exemple? Probablement, sí. De sobte, econòmicament, la gent estava millor, començava a poder anar-se’n de vacances, no només al poble o al riu, sinó que molts anaven a la platja. Després hi havia la cultura de, si estàs moreno, estàs saludable, i si estàs moreno, estàs més guapo, i, és clar, tot això té un impacte gran.

¿Creu que continua imperant aquesta percepció entre els més joves? No en l’aspecte de saludable, però sí en el de bellesa. Hi continua havent la idea que si vols estar més guapo has d’estar moreno. És veritat que, cada vegada més, amb les campanyes que impulsem des de fa molt temps els dermatòlegs, a poc a poc la gent es va conscienciant. Però també que és molt difícil anar en contra d’una pràctica social, perquè després arriba una persona que està pàl·lida i li pregunten si està malament. I això fa que la gent se senti estigmatitzada per tenir una pell que no ha rebut sol i que, en realitat, és una pell més bonica que la que està danyada.

«Arriba una persona que està pàl·lida i li pregunten si està malament. I això fa que la gent se senti estigmatitzada»

¿El no hi ha moreno que sigui saludable com s’ha d’interpretar? És fàcil d’explicar. La pell no es posa morena perquè decideixi o pensi que tu estàs més guapa per tenir aquest color. Es posa morena perquè el sol li ha fet mal, ha produït mutacions. Les cèl·lules de la pell tenen sistemes per detectar aquestes mutacions cancerígenes. Quan això està passant, emet senyals per dir: ‘Sisplau, envieu-me melanina per posar-me a l’ombra’. I aquesta melanina –un pigment natural que exerceix un paper crucial en la protecció contra els efectes nocius de la radiació ultraviolada i en la determinació del color de la pell, els cabells i els ulls–, el que veus des de fora, és que t’has posat morena. Quan això passa, el mal ja està fet.

«Amb el sol, cal escollir entre tenir una pell morena ara o no tenir una pell envellida després»

¿Què recomana als seus pacients? La meva recomanació és que desaparegui del seu cap el concepte de prendre el sol. Del sol t’has de cuidar. És important recordar-ho. És curiós que cala també quan les campanyes es fan amb els nens. Al final es convencen i són els que fan que els pares i les mares es posin la crema i es protegeixin.

Parlava abans d’aquesta incidència en generacions que es van exposar molt al sol de manera recreativa. ¿Són conscients del risc a què s’han sotmès? Hi ha una cosa que val la pena que comentem. És un estudi, de fa uns anys, de l’Acadèmia Americana de Dermatologia, van agafar dos grups de persones i a uns els explicaven que el sol produïa càncer. A d’altres, que envellia la pell. El més curiós és que aquells que havien rebut el missatge que el sol envelleix canviaven el seu comportament. Als meus pacients els dic que han d’elegir entre tenir una pell morena, i que creuen bonica, ara, o no tenir una pell envellida després. No són compatibles.

«La cultura de, si estàs moreno, estàs més guapo i saludable ha sigut molt nociva per a la pell»

Notícies relacionades

¿I li fan cas? Com tots els pacients. Uns, sí; d’altres, no. Però el nostre paper, o almenys el meu, crec que és posar les cartes de cara amunt perquè aquesta persona pugui decidir. Els dic que s’escoltin i ells trien. És molt semblant al tabac. Tots veiem que gent que fuma sap que produeix càncer. I els és igual, continuen fumant.

¿Quina és la millor protecció davant el sol? És veritat que cada any estan sortint cremes millors, amb millor perfil de protecció. Les antigues no cobrien bé. Però una altra cosa que també dic als meus pacients és que és molt millor, molt més ràpid i molt més barat, utilitzar roba i barret (per cobrir-se) que una crema. I si no vols, a les zones exposades, posa’t cremes.