Jaume Collboni, en la marxa de l’Orgull LGTBI prohibida a Budapest: «Pot passar demà a Barcelona»

La comunitat LGTBIQ+ s’enfrontarà a la prohibició de la desfilada de l’Orgull imposada pel govern ultraconservador de Viktor Orbán amb una gran manifestació aquest dissabte a Budapest. Desafiant una nova llei a Hongria que nega el dret de protesta al col·lectiu i l’amenaça de l’extrema dreta, l’alcalde deBudapest, l’ecologista Gergely Karácsony, s’arrisca a anar a la presó per acollir la marxa de l’Orgull, que començarà a les dues del migdia al centre de la capital. Alcaldes, diputats i defensors dels drets humans de tot Europa, així com diversos polítics catalans i espanyols, hi assistiran per mostrar el seu suport. «Això també ens donarà seguretat a nosaltres», assegura Dorottya Rédai, directora de l’Associació de Lesbianes Labrisz.

Amb els alcaldes de París, Atenes i Amsterdam, entre d’altres, l’alcalde de Barcelona, Jaume Collboni, hi assisteix convidat per Karácsony. Collboni ha fet una crida a prendre’s «molt seriosament» la lluita LGTBI i ha advertit que la prohibició de la manifestació de l’Orgull que ha tingut lloc a la capital hongaresa podria passar a qualsevol altra ciutat europea, com per exemple Barcelona. «Que s’ataquin drets i llibertats fonamentals en un país membre de la Unió Europeapot passar demà a Barcelona», ha dit abans de participar en la manifestació.

Collboni ha fet una crida a la societat civil davant la possibilitat de retrocés en els drets del col·lectiu LGTBI. «Això que sembla tan llunyà... Segurament, si ara se li preguntés a algú de Budapest si fa només 5 o 10 anys hauria pensat que podria passar el que està passant ara –que es prohibeixi una marxa i una manifestació–, diria que no», ha remarcat.

L’alcalde de Barcelona ha advertit que la prohibició de la manifestació de l’Orgull a Budapest es produeix en un «moment polític molt complex» que es viu a tot el món i ha remarcat que aquest context exigeix «màxima atenció, compromís i força» per evitar que es vulnerin drets fonamentals i d’expressió.

Per part del Govern espanyol, hi han assistit la vicepresidenta Yolanda Díaz i el ministre de Cultura, Ernest Urtasun, acompanyats de diversos dirigents de Sumar i els Comuns, com l’exalcaldessa Ada Colau i l’eurodiputat Jaume Asens.

Represàlies

Rédai admet que la situació encara és «molt confusa» legalment pels recursos judicials i les discrepàncies entre l’Ajuntament de Budapest i el Govern d’Orbán. «L’alcalde se l’està jugant», assegura. També els manifestants s’exposen a penes de fins a un any de presó o a multes de fins a 500 euros.

Orbán ha amenaçat d’emprendre represàlies legals contra els organitzadors i assistents, i també ha advertit que la policia pot dispersar la manifestació. «Som adults i recomano que cadascú decideixi el que vol fer, que respecti les normes... I, si no ho fa, que assumeixi les conseqüències legals que això comporti», va declarar Orbán divendres en la ràdio estatal hongaresa.

Respecte a la reacció policial, la directora de Labrisz es mostra «optimista»: «No crec que la policia utilitzi canons d’aigua o gasos lacrimògens perquè serà una protesta pacífica». Està convençuda, no obstant, que els ultres intentaran «provocar-los». Ella confia en l’experiència dels organitzadors per resistir i mantenir la marxa sense disturbis. També que la protesta sigui massiva: més de 50.000 persones, segons els seus càlculs.

Exhibició de l’Orgull

El 2020, l’entitat que dirigeix Dorottya Rédai va publicar un llibre de contes de fades reimaginats amb personatges i temes relacionats amb persones LGTBIQ+, que va ser atacat pel Govern d’Orbán fins al punt que va aprofitar per promulgar una llei que prohibeix la representació de persones LGTB en materials escolars o programes de televisió dirigits a joves. És la polèmica llei sobre «protecció de la infància» amb què ara es justifica la supressió del dret a protesta i que està en mans dels tribunals de la UE.

El 18 de març, el Parlament hongarès va aprovar una modificació de la llei sobre el dret de reunió per «prohibir les assemblees que vulnerin» la llei de «protecció de la infància». És a dir, protestes o reunions públiques del col·lectiu LGTBIQ+. Amb l’entrada en vigor de la nova llei, les autoritats hongareses poden utilitzar tecnologies de reconeixement facial per identificar els manifestants i imposar multes de fins a 500 euros, exposant-los a delictes penals i fins a un any de presó. Aprofitant la majoria absoluta del Fidesz, el partit d’Orbán, la cambra va ratificar una reforma de la constitució per blindar la prohibició.

En un clima de repressió homòfoba, l’Orgull a Hongria mai ha sigut una celebració festiva «com si fos un carnaval», sinó més aviat una «manifestació pels drets humans», explica Labrisz. En els últims anys, la protesta ha anat creixent a causa de les polítiques anti-LGTBIQ+, però aquest dissabte s’espera que sigui multitudinària, malgrat les amenaces.

Tot i que l’alcalde de Budapest, el polític ecologista Gergely Karácsony, autoritza la protesta segons la normativa municipal, la policia l’ha prohibit seguint ordres del Govern per aplicar la llei estatal. En canvi, les forces policials sí que han permès una manifestació d’extrema dreta el mateix dia i a la mateixa zona de la tradicional desfilada de l’Orgull de Budapest.

«L’Orgull és més que una marxa, és una celebració de l’amor, la diversitat, la igualtat i la llibertat de ser un mateix. A Hongria, aquesta llibertat està sent atacada. El dret a la lliure reunió és un pilar de la democràcia i el Govern hongarès intenta que sigui opcional de manera perillosa», adverteix Human Rights Watch en un comunicat.

Més representació de Catalunya i Espanya

Desenes de polítics i representants d’entitats de drets humans de tot Europa han viatjat a Budapest per donar suport al col·lectiu LGTBIQ+ d’Hongria. Per exemple, Amnistia Internacional hi ha enviat uns 70 delegats de 17 seccions europees.

Des de Catalunya, el Parlament ha enviat una delegació de diputades: la vicepresidenta primera, Raquel Sans, i les diputades Sara Jaurrieta (PSC-Units), Ennatu Domingo (Junts), Tània Verge (ERC) i Susanna Segovia (Comuns).

El Parlament Europeu hi enviarà uns 70 eurodiputats, entre els quals també hi haurà la socialista Iratxe García i l’eurodiputada de Podem Irene Montero.

Reacció de la UE

Brussel·les finalment hi ha enviat la comissària d’Igualtat, Hadja Lahbib, que divendres va comparèixer en roda de premsa amb l’alcalde de Budapest i els organitzadors de l’Orgull per denunciar que el Fidesz «fomenta l’odi» cap al col·lectiu LGTBI i contradiu així els «valors de la UE». «No ens podem mantenir passius ni tolerar-ho», va afirmar la belga, que encara està decidint si participarà o no en la protesta.

La Comissió Europea ha intentat un gir d’última hora, ja que pretenia impedir que tots els comissaris assistissin a la protesta, tal com va avançar ‘Euractiv’. A finals de maig, aquest mitjà va assegurar que l’oficina de la presidenta de la CE, Ursula von der Leyen, va demanar als membres del seu executiu que no viatgessin a Budapest per l’Orgull per no generar «tensions internes» ni «provocar» Orbán.

A mesura que s’acostava la data de la protesta, Von der Leyen ha anat elevant el to contra el líder hongarès, fins al punt d’enfrontar-se a ell en les xarxes socials. «Demano a les autoritats hongareses que permetin la celebració del Pride Budapest. Sense temor de cap sanció penal o administrativa contra organitzadors o participants», va reclamar Von der Leyen. En resposta, Orbán va instar Brussel·les a «abstenir-se d’interferir en els assumptes d’aplicació de la llei dels estats membres, en què no té cap paper per jugar».

Notícies relacionades

Despesa militar, retallades i vot ultra

Robles exclou sistemes israelians dels programes de Defensa

Amb tot, la CE no vol que la comissària participi en la manifestació si està prohibida, per no escalar el conflicte amb Orbán en un moment en què Brussel·les intenta convèncer-lo per aprovar noves sancions contra Rússia per la guerra a Ucraïna.

La Comissió Europea ha portat Hongria davant el Tribunal de Justícia de la UE per la primera llei sobre «protecció de la infància» i no descarta obrir un procediment d’infracció contra Budapest per la nova llei, ja que creu que vulnera drets fonamentals, especialment el de reunió i associació. Un nou expedient que podria engrossir la llista de crítiques per la deriva autoritària d’aquest país, que va entrar a la Unió Europea el 2004 comprometent-se a respectar la Carta de Drets Fonamentals de la UE. Entre aquests drets, hi ha el de manifestació de tots els ciutadans.