'Olor de colònia' arriba a la tele

Fa quatre anys, la novel·la 'Olor de colònia', de Sílvia Alcàntara, va ser un insospitat èxit de vendes. L'autora evocava en el llibre la vida d'una colònia tèxtil situada al costat del riu Llobregat als anys 50 a través de diferents històries personals i col·lectives. El realitzador Lluís Maria Güell, director de 'Les veus del Pamano' i 'Ermessenda', ha estat l'encarregat de portar l'obra a la petita pantalla en forma de minisèrie, que TV-3 estrena avui, dilluns 14 (21.50 hores), i dimarts, 15, aprofitant que no hi ha 'Crackòvia' (aquest cap de setmana no hi ha jornada de Lliga) ni partit de Champions.

La trama està ambientada en l'any 1953, a la Colònia Vidal de Puig-reig (Berguedà). L'enclavament forma part d'aquest gairebé centenar de comunitats industrials que des de mitjans del segle XIX van poblar les riberes d'alguns rius catalans (sobretot el Llobregat i el Ter) i on compartien terreny la fàbrica i els espais de vivenda, serveis i oci.

A la Colònia Vidal va residir l'escriptora Sílvia Alcàntara durant 20 anys i aquí és on s'ha rodat 'Olor de colònia', l'adaptació de la novel·la del mateix títol de l'autora catalana i que evoca aquells temps.

El rodatge d'aquesta producció de Televisió de Catalunya i Diagonal TV ('Amar es para siempre'), amb un pressupost de 2.700.000 euros, es va iniciar el novembre del 2011 i va recórrer altres colònies –com Cal Cases, Cal Marçal, Cal Prat, Viladomiu Nou i L’Ametlla de Merola– i també va recalar a Barcelona.

«És un homenatge a tota la gent que va viure i va treballar aquí i que va aixecar el país», comenta Guëll. Es calcula que en les èpoques de més auge (els anys 20 i les dècades dels 50 i els 60), la Colònia Vidal va acollir unes 110 famílies, amb gairebé 1.000 persones, en total. La fàbrica en si, al voltant de la qual es distribuïen l'escola, l'església, l'economat, el safareig, les cases dels treballadors i la torre del propietari, va arribar a ocupar uns 700 operaris.

Tot un èxit editorial

Publicada per Edicions de 1984, 'Olor de colònia' va ser un dels èxits del 2009. Va encapçalar la llista de supervendes durant més de 80 setmanes (51.000 exemplars, en 11 edicions). A partir d'un relat coral, Alcàntara evoca la vida quotidiana al recinte i les complexes relacions socials que s'estableixen, presidides pel poder de l'Església, les passions insatisfetes, les intrigues i la servitud de la classe treballadora.

Només les primeres pàgines despullen un ampli ventall de personatges descrits amb precisió. «Hem sintetitzat la història per construir un fil argumental central, una complicada història d'amor», explica Güell.

Pep Planas ('Ventdelplà') i Maria Molins ('El cor de la ciutat') interpreten Climent i Teresa, la parella protagonista. «El meu personatge vol ser molt honest, però carrega amb la rèmora d'un amor que no ha pogut ser», explica Planas. Molins és la viuda de l'escrivent de la colònia i s'identifica amb ella en «les ganes de lluitar per un ideal i ser feliç».

Notícies relacionades

Elna tremola davant l’arribada d’‘indepes’ amb autocar

Eleccions a Euskadi: dama de 90 anys i no se’n perd ni una

No hi falta el dolent de la pel·lícula, el senyor Boix (el veterà Toni Sevilla), còmplice «dels tripijocs» de l'amo i aficionat a dones que no són la seva. Completen el repartiment Míriam Iscla, Fermí Reixach, Miquel Gelabert i Greta Fernández, entre altres.

Igual que a la novel·la, un incendi és el detonant de la trama. «Va ser molt complicat –recorda Güell–. Vam gravar durant una setmana, de sis de la tarda a sis del matí, en un hangar». I gràcies a la tecnologia 3-D, es reproduirà un taller amb uns 300 telers.