La falta de professors obre la porta a docents sense titulació pedagògica

La falta de docents en moltes especialitats de secundària –"un problema global", com ho va definir al febrer el llavors conseller Josep Gonzàlez-Cambray– va portar el Departament d’Educació a "flexibilitzar" l’entrada de professors en el sistema. Centenars d’instituts reben a les seves aules docents sense el màster pedagògic que es requereix per ensenyar a la secundària; professionals de perfils molt variats –de matemàtics a periodistes– que s’enfronten sense cap preparació específica a 30 adolescents només amb el compromís de treure’s aquesta titulació en els pròxims tres anys. El que va començar sent puntual s’està generalitzant.

"Arriben persones directes des de l’empresa, que ho volen deixar i provar un canvi de vida. Arquitectes o informàtics que es cansen de les seves feines i que, d’un dia a l’altre, es planten a l’institut; i aquesta persona tu la reps i l’endemà es posa sola davant dels xavals; de vegades arriben perfils que l’última vegada que van veure un adolescent va ser quan ho eren ells, i això és intolerable", assenyala Susanna Soler, jubilada després de 38 anys dedicada a la docència, els últims 15 en funció de directora.

A ulls d’un altre professor de secundària que fa 20 anys que dirigeix instituts, la falta de professorat que ha portat a aquesta situació té dos orígens: les moltes jubilacions dels últims anys i la reducció d’una hora lectiva al gener pactada entre el Govern i els sindicats que va parar la vaga amb què havia de començar el curs 2022-2023. Aquesta operació va portar a contractar més de 3.500 professors i va fer que es buidessin les bosses de substituts.

"L’arribada de docents sense el màster, que abans era una cosa molt puntual, s’està generalitzant, com la falta de professors, cosa que ja no només passa en matemàtiques o informàtica", assenyala el mateix director, que matisa, això sí, que es tracta d’un mal menor comparat amb el fet de tenir grups de secundària durant setmanes sense professor d’anglès o de tecnologia (mal que s’agreuja al batxillerat, amb la proximitat de la selectivitat).

"Prèviament a contractar una persona que farà de professor, aquesta hauria de passar uns filtres, no només el màster. D’entrada, un examen psicotècnic; l’únic que et demana el departament ara és un certificat per demostrar que no tens antecedents penals", afegeix el mateix director, que posa encara un altre tema sobre la taula. "¿Quin tant per cent d’alumnes suspèn el màster de secundària? No tothom té la capacitat de ser professor; no tothom sap treballar en equip", apunta.

Notícies relacionades

Un test detecta els pacients amb cirurgia de còlon que recauran

Catalunya injectarà aquest any 700 milions contra la pobresa infantil

La directora de l’institut-escola El Til·ler, Domi Viñas, té clar que la falta de professors se solucionarà "el dia que es posi en valor l’educació; quan la professió sigui reconeguda, la gent voldrà ser docent; és un problema de reconeixement professional", diu. "Ara com ara és una professió molt poc reconeguda, tant des d’un punt de vista econòmic com de projecció professional... De vegades les famílies creuen saber més que tu", conclou la docent, per no parlar dels tertulians que fa dies que pontifiquen sobre els problemes de l’Educació arran del daltabaix del PISA.

Així, la secundària està plena de persones d’uns 40 anys que arriben als instituts entenent la de docent com a "professió refugi", amb els riscos que suposa, ja que les aules de secundària són moltes vegades "caixes negres". "¿Qui sap el que passa a l’aula? El professor i els alumnes, i només tenim els resultats. ¿Ha de ser així?", diu un professor de Pedagogia de la Facultat d’Educació de la Universitat de Barcelona. Viñas té clar que no i afegeix que cada vegada són més els instituts que van cap a les comunitats d’aprenentatge.