¿Hi ha vida si el cervell està ‘mort’? Els intensivistes responen: «No»

«¿Hi ha vida si el cervell està ‘mort’? No. I és important remarcar-ho: no és possible viure sense cervell. El coma i la mort cerebral no són sinònims, i per això s’ha de tenir ben clara aquesta diferència». Qui ho clarifica és la Societat Espanyola de Medicina Intensiva, Crítica i Unitats Coronàries (Semicyuc). ¿El motiu? «Un intens debat a les xarxes socials» arran de la notícia de James Howard-Jones, un jove anglès de 28 anys que va despertar d’un estat de coma –va ser víctima d’una pallissa l’abril del 2022– i que, «erròniament», matisa la societat científica, se’l descrivia com un pacient «en mort cerebral».

Segons recull el diari britànic ‘Daily Mail’, el 24 d’abril del 2022, el jove britànic va rebre una brutal pallissa per part d’un altre jove a la ciutat de Cheltenham en una nit de festa. El titular del tabloide assegura que el noi havia sigut diagnosticat amb mort cerebral i «es va despertar just quan el seu suport vital estava a punt de ser desconnectat». El diari explica que James «continua greument discapacitat mentalment i físicament i necessitarà atenció la resta de la seva vida».

Els aclariments

Després de la publicació de la història, que alguns ja qualifiquen de «miracle» i, per aclarir dubtes sobre el concepte de mort cerebral, el Grup de Treball de Neurointensivisme i Trauma de la Semicyuc ha elaborat una sèrie de preguntes i respostes breus que expliquen en què consisteix la mort cerebral i la seva relació amb el coma, ja que «el desconeixement d’aquest sol ser l’origen de controvèrsies d’aquest tipus», indiquen.

«És important aclarir dubtes i donar certesa sobre el pacient en coma, ja que hi ha molts mites sobre aquest tema amb què sol confondre’s molt la població. És cert que hi ha vegades en les quals, amb el temps, una persona es pot arribar a recuperar d’un estat de coma, però depèn molt del tipus de causa», explica el doctor Iker García Sáez, coordinador del Grup de Treball i intensivista de l’Hospital Universitari Donostia.

Coma i mort cerebral

La primera pregunta que fan els intensivistes és: «¿Hi ha vida si el cervell està ‘mort’?». «No», responen. «I és important remarcar-ho: no és possible viure sense cervell. El coma i la mort cerebral no són sinònims, i per això s’ha de tenir ben clara aquesta diferència. En un estat de coma, el cervell està funcionant al mínim –diguem-lo així–, però en una mort cerebral no hi ha cap funció cerebral en absolut», especifiquen.

Segona qüestió: ¿És correcte utilitzar el terme ‘mort cerebral’? «Sí», contesten. «Perquè un estat de mort cerebral significa, a tots els efectes clínics, i també legals, la mort. La mort encefàlica es defineix com el cessament complet, definitiu i irreversible de totes les funcions cerebrals. És a dir, és absolutament irreversible. Poques coses hi ha en medicina tan patents i inequívoques com aquesta. Un fet no només recolzat per la ciència, sinó també per la llei», precisen des de la societat científica.

El coma darrere d’un trauma

Nova qüestió: ¿en quin estat es troba el cervell d’un pacient en coma després d’un trauma? La resposta és la següent: «Podríem dir, de manera simple, que el coma és una disminució del nivell de consciència, fins al punt de perdre la resposta a estímuls. Una persona que està dormida reacciona als estímuls, però una persona que està en coma, no».

A partir d’aquí, la societat científica matisa que, des d’un nivell de consciència normal –és a dir, el d’una persona que està desperta i alerta– fins al que es coneix com a ‘coma profund’, «hi ha una sèrie d’estats intermedis, en els quals els pacients reaccionen poc o només a estímuls vigorosos; a diferència d’un pacient en coma, que amb prou feines reacciona a res. I en un coma profund, a res».

Hi ha moltes causes que poden ocasionar un estat comatós, entre les quals es troben els traumatismes cranioencefàlics (TCE), afegeix la Semicyuc. Així, depenent de la magnitud i/o localització del mal infligit pel traumatisme, els pacients poden caure en un estat comatós, més o menys profund. Dit d’una altra manera, aclareixen, si un TCE ha provocat un estat de coma profund, és perquè el traumatisme ha sigut greu o el mal es troba en una zona crítica i vital del cervell.

L’estat vegetatiu

La quarta qüestió que aborden els metges d’intensius és: ¿quina diferència hi ha entre un estat vegetatiu persistent i un estat de mínima consciència? La resposta és que el terme ‘vegetatiu’ es refereix a les funcions corporals vegetatives, és a dir, a la respiració, regulació de temperatura, digestió, etc. «És per això que s’entén com a ‘estat vegetatiu’ la situació en la qual el cervell està funcionant al mínim com per mantenir i regular aquestes funcions», indiquen els metges.

No obstant, matisen, «no hi ha consciència, això és, els pacients no són conscients de si mateixos ni del que els envolta. Poden arribar a reaccionar a certs estímuls, de forma automàtica i inespecífica, però són absolutament incapaços de comunicar-se amb el seu entorn». D’altra banda, en un estat de mínima consciència, «els pacients poden tenir una mica de consciència del seu entorn, però mínima, com bé assenyala el terme. Són pacients que han patit un considerable mal cerebral, amb importants limitacions i seqüeles, i que, tot i que mostren certa capacitat de relacionar-se amb el seu entorn, és molt limitada», precisen.

El coma no induït

Els metges d’intensius plantegen una cinquena pregunta relativa a si és habitual que un pacient desperti d’un coma no induït. «Aquí cal fer un altre petit matís: hi ha casos en els quals la causa no arriba a provocar un coma profund, però a l’uci sí que hem d’aprofundir-lo encara més. I això és el que es coneix com a ‘coma induït’. El motiu que fem això és que allò que ha provocat el coma pot perjudicar encara més el cervell si no ho evitem, fins i tot en zones que no han sigut danyades inicialment, i hem de protegir tant el que ja està danyat (perquè no es danyi més) com la part que no» repliquen.

Notícies relacionades

Consol Franch: "Una persona amb un trastorn mental necessita sentir-se útil"

Neix ‘Idò!’, el nou projecte editorial per donar suport al català a les illes

Abunden en aquest tema: aprofundint l’estat neurològic, és a dir, induint el coma, «podem protegir el cervell controlant una sèrie de paràmetres (com la pressió intracranial i la pressió de perfusió cerebral)». Una altra cosa, diuen, és que el coma no hagi sigut induït, o que el pacient es mantingui en coma. «Despertar-ne o no depèn molt de la causa i de la irreversibilitat del mal sofert».

A més, poden quedar seqüeles lleus, moderades, greus o, directament, incapacitants i/o irreversibles». Si el mal és greu, la part danyada és extensa o el mal es troba en una zona crítica i vital del cervell, les probabilitats de sortir del coma són remotes, conclou la societat científica. Sobretot, de sortir-ne bé i sense cap tipus de seqüela.