Pandèmia

Primer dia sense mascaretes en el transport públic: «Ja era hora, era una mesura inútil»

El final de l’obligatorietat s’ha notat especialment a l’autobús, on els usuaris la portaven més que al metro

3
Es llegeix en minuts

«Per fi», «ja era hora», «ara sí que sembla que tot aquest malson va quedant enrere» han sigut alguns dels comentaris més repetits aquest dimecres, primer dia de l’«adeu a la mascareta» –com celebraven alguns usuaris– en el transport públic. Sens dubte, on més s’ha notat l’entrada en vigor del final de l’obligatorietat del tapaboques ha sigut a l’autobús: la presència dels conductors encara feia mantenir una mesura que al metro i els trens de Rodalies fa ja temps que registrava una deserció massiva.

Gairebé tres anys després de l’inici del confinament, el sentir general és que el Govern central ha trigat massa a prendre la decisió. «Han arribat tard, perquè l’obligatorietat no es correspon amb els casos de contagis que hi ha», explica Víctor Cortinas, jove que es desplaça amb metro diàriament. De fet, Espanya ha sigut l’últim país a Europa a decretar el final de la mascareta en el transport públic. «Fa poc vaig viatjar a Turquia i a l’avió ningú la portava», recalca el Víctor.

Si bé és cert que la nova normativa provoca un cert alleujament en un gruix dels usuaris que ja poden deixar la mascareta a casa amb la norma a favor, també ho és que molts d’altres es mostren previnguts: encara hi ha una guàrdia de persones en busos i metros que porten tapaboques, ja sigui perquè estan refredats o per temor de contagiar-se d’algun dels virus respiratoris que es troben en circulació.

«Una cosa absurda»

«Tenia moltíssimes ganes de dir adeu a les mascaretes, que deixessin de ser obligatòries, molta gent ja no les portava i era una mesura inútil», explica Lluís Diestre, que es desplaça habitualment amb metro, autobús, ferrocarrils i fins i tot Rodalies, on ja gairebé ningú les portava als vagons.

El Lluís explica que sempre havia portat el tapaboques per complir les normes, però que el sentia com «una cosa absurda»: la deserció, sobretot als trens, era majoritària. «O la portem tots o que no se la posi ningú, però és inútil que tres persones la portin si n’hi ha sis que no», recalca el Lluís, que està d’acord que la mesura arriba tard, ja que entén que la gent la portava més per precaució o per seguretat que no per l’amenaça de la covid. De fet, aquest dimecres l’Hospital de la Vall d’Hebron, el més gran de Catalunya i que ha atès 1.638 pacients en aquests tres anys, ha anunciat que ha deixat de tenir pacients a l’uci per coronavirus. El març del 2020, en va arribar a tenir 170 a la seva unitat de cures intensives.

On s’ha vist un canvi més reconeixible després de l’eliminació de l’obligatorietat de la mascareta ha sigut als autobusos, on fins fa poc els conductors han persistit a recordar la normativa i era molt habitual sentir els recordatoris per megafonia.

«A la butxaca»

Notícies relacionades

Aquest dimecres, dia 1 després de la mascareta, s’ha fet visible un gran predomini dels que no la porten, inclòs el conductor, que ja no ha de repetir de forma impenitent la consigna. «Abans tots estaven amb mascareta perquè s’havia de passar davant del conductor. Avui he trobat una gran diferència, hi he entrat més còmode, sense necessitat de donar explicacions», afegeix el Lluís.

«Portar la mascareta constantment a la boca em provocava ansietat. A l’estiu ho vaig passar malament», explica, per la seva banda, Alejandra Fernández, que explica que a la feina també l’obligaven a utilitzar-la, per la qual cosa ha hagut de conviure-hi molt temps. De fet, afirma, en continua «guardant una a la butxaca». «Per si de cas a algú li molesta que no la porti».