La gestió del turisme

Itàlia autoritza els seus ajuntaments a aplicar taxes turístiques de fins a 10 euros la nit

  • El Govern italià permet l’augment a les ciutats on hi ha 20 vegades més turistes que residents

Itàlia autoritza els seus ajuntaments a aplicar taxes turístiques de fins a 10 euros la nit

JULIO CARBÓ

3
Es llegeix en minuts
Irene Savio
Irene Savio

Periodista

ver +

És una mesura que Itàlia va incloure en la seva última llei de pressupostos i que promet polèmica. La raó és que contempla la possibilitat per als ajuntaments de les ciutats italianes d’augmentar les taxes que paguen els turistes fins als 10 euros per persona i per cada nit de pernoctació (fins ara el sostre era de cinc euros). L’augment només serà aplicat a les ciutats que ho sol·licitin i compleixin amb certs requisits. Però, tot i així, el sector hoteler ja ha alçat la veu contra l’impost.

«Taxar els turistes no ens sembla una bona idea», ha conclòs Vittorio Messima, president de l’associació d’operadors del sector turístic Assoturismo Confesercenti. «És un risc descoratjar els visitants, sobretot les famílies. És exactament l’oposat del que hauríem de fer», ha continuat Messima, a l’estimar que la despesa afegida per un nucli familiar de quatre podria arribar als 280 euros la setmana.

Amb tot, no totes les ciutats tindran facultat d’aplicar l’augment. D’acord amb la nova llei, l’impost només es podrà posar en marxa en aquelles localitats on les administracions públiques puguin provar que «la presència de turistes és 20 vegades superior al nombre de residents». A més, les dades hauran de ser els certificats per l’Institut Nacional d’Estadístiques (l’Istat) i hauran de referir-se a la mitjana dels tres anys precedents a l’any en què se sol·licita l’aplicació de l’impost.

Ciutats icòniques

El problema és que el risc és que es vegin afectades algunes de les ciutats més icòniques del Belpaese, segons un estudi portat a terme precisament per Assoturismo Confesercenti. Aquest informe, de fet, ha detectat que algunes de les ciutats que compleixen amb els requisits exigits són Siena, Florència, Venècia, Pisa i Rímini. Totes grans localitats del nord d’Itàlia i destinacions habituals del turisme europeu i internacional, pel seu gran patrimoni arquitectònic, artístic i cultural.

Les dades ho il·lustren. El Centre d’Estudis Turístics de Siena, per exemple, ha registrat que, en el trienni 2017-2019, la mitjana de turistes que va rebre cada any la ciutat va ser d’un milió de persones, mentre que el nombre de residents és de 53.000, cosa que deixa una ràtio de turistes/residents superior a 20. D’altres són els casos en què aquesta ràtio és fins i tot més alta, com passa a Florència (29), Rímini (50) i Venècia (49). D’aquí ve també que una organització, Hospitalitat Italiana, fins i tot arribés a escriure una carta al Govern italià per demanar la cancel·lació de la nova norma, que, tanmateix, va tirar endavant els dies passats. 

Això sí, són pocs els ajuntaments que ja han confirmat que aplicaran aquests augments (Florència, Siena i Rímini no són entre aquests). Per contra, des que s’ha conegut la nova llei, els debats s’han intensificat en moltes de les administracions locals, amb alguns regidors que han sortit públicament a dir que descarten aplicar la nova mesura. 

Per la inflació

Notícies relacionades

Per la inflacióD’altres, tanmateix, han proposat estudiar com es podrien fer servir aquests fons addicionals que entrarien a les caixes de les administracions en un moment en què estan sent afectats per la inflació i la crisi energètica. És el cas d’algunes petites comunes, on anteriorment no hi havia cap taxa. 

Per exemple: Pomarance, una comuna a la província de Pisa, on viuen 5.800 persones però que a l’estiu rep moltíssims turistes, cosa que els ha portat a acollir-se a la iniciativa governamental. «Les alces dels preus ens han imposat aquesta decisió. L’Estat no ens ajuda», s’ha justificat el vicealcalde Nicola Fabiani. Tot i així, l’augment previst a la seva localitat va des de 0,50 a 1,5 euros per persona. Una cosa més raonable.