El Gòtic recupera pols comercial a costa de cedir més locals al turisme

La crisi sanitària va posar en evidència l’excessiu pes del turisme a la zona. Quan les restriccions van impedir viatjar, molts negocis se’n van anar a l’aigua perquè el comprador local i el de la resta de Catalunya no tenien la força suficient a la zona. La patronal ha reivindicat plans per dinamitzar el centre de la ciutat amb més activitat econòmica que estimuli el trànsit de barcelonins, i programes per facilitar-hi l’accés real dels emprenedors locals i les marques distintives. Però de moment la sobreoferta de locals buits ha comportat una eclosió de negocis dirigits a la compra capritxosa del turista. Des de bijuteria en sèrie fins a articles vinculats al cànnabis. O les botigues de ‘souvenirs’ camuflades amb una mica moda o complements, o amb regals de record, com va informar aquest diari a l’agost.

El carrer de Portaferrissa, que, malgrat la seva mida, va arribar a tenir la meitat d’establiments tancats, en manté ara una desena sense ús o en obres. Segons dades de la consultora CBRE, tenia un nivell de disponibilitat comercial del 20% al tancament del tercer trimestre, considerat molt elevat per a un carrer de la seva ubicació. En el cas de Ferran, que no es tracta d’un referent comercial, però sí que té lloguers pels núvols a causa del seu gran tragí de visitants que el recorren a l’unir la plaça de Sant Jaume amb la Rambla, l’escabetxada va afectar fins a 25 negocis. La majoria han reobert o estan a punt de fer-ho, essencialment enfocats a la restauració ràpida i els articles de regal. Es compten amb una mà els tancats, encallats quan els alts preus exerceixen de fre.

La presidenta de Barna Centre, Teresa Llordés, té clar que el «descens de la taxa de locals tancats sempre és una bona notícia des del punt de vista comercial i fins i tot social, perquè les persianes aixecades aporten certa seguretat i tranquil·litat en el passejant». Tanmateix, posa el dit a la nafra d’aquests «relleus comercials». «Tret d’excepcions que ens alegren, creix la preocupació per la pèrdua de diversitat i qualitat comercial a la zona», adverteix.

La directora de Retail High Street de CBRE, Susana Elhombre, explica que Portaferrissa va arribar a una situació insostenible i viu una recuperació molt més lenta que altres carrers cèntrics. «És la que més ha patit», reflexiona. Moltes marques que tenien presència en aquesta via han decidit anar ressituant-se en eixos ‘prime’, com el revaloritzat passeig de Gràcia o el portal de l’Àngel, aprofitant el centrifugat de la pandèmia. I al seu torn els que abans només podien aspirar a carrers secundaris estan fent el salt a carrers com Portaferrissa o l’entorn aprofitant la disponibilitat i algun ajust de preus. «En aquests moments hi ha un enfocament al turisme pur i dur, ja no és un carrer dedicat a la moda», afegeix.

La llibertat de mercat propicia que a peu de carrer (els centres comercials sí que regulen les proporcions) només els propietaris poden acabar definint el mix comercial, recorda Domènec Casellas, responsable de Retail a Espanya de Cushman & Wakefield, que apunta que a Portaferrissa molts continuen optant per la màxima rendibilitat, cosa que manté aquesta cinquena part d’espais per ocupar.

Recorreguts curts

És tan visible a simple vista que molts compradors de la resta de la ciutat que acudeixen al portal de l’Àngel (meca de les grans marques populars i amb un urbanisme més atractiu per a les compres) no passen de Cucurulla.

Llordés apunta: «Cada vegada són més els clients habituals i usuaris de la zona que ens diuen que ja no volen venir al centre de Barcelona perquè el veuen degradat, insegur, els costa arribar-hi i amb una oferta comercial general poc atractiva ja que hi ha massa botigues de repetició i ‘souvenirs’». L’estiu ha sigut de gran activitat a la zona, sobretot turística, però la sensació en molts negocis és de viure un moment de transició complex. La nova oferta impersonal «té un impacte molt negatiu sobre moltes botigues de tota la vida», que es plantegen anar-se’n a altres zones de Barcelona que l’ajuntament cuida més, si volen sobreviure. L’associació tem el que pugui passar després de la campanya de Nadal. «Ens temem més tancaments, si l’administració continua sense reaccionar», emfatitza.

I no és que no hi hagi interès per desembarcar al Gòtic. Isidre Estévez, consultor sènior de la divisió de Comercial d’Engel & Völkers, rep nombroses demandes d’espais però observa un creixent interès de molts propietaris a «l’oferta més alta» en termes econòmics, sense atendre a la viabilitat o sostenibilitat de la proposta comercial. Són obertures de curt recorregut, com va passar amb moltes botigues dedicades al cànnabis (tot i que se n’ha obert una fins i tot a Portaferrissa), que aprofiten unes condicions econòmiques inicialment ajustades que possiblement no es podran sostenir quan les rendes es normalitzin, passat un temps, vaticina.

Notícies relacionades

BCN rebutja anul·lar la reforma en marxa de la ronda de Sant Antoni

Norma Comics celebra avui 40 anys com a temple de la cultura pop

«Molts operadors de la segona fila han saltat a la primera», argumenta, i ara hi ha inversors (amb auge de pakistanesos i indis, detalla) amb capital per provar sort en carrers tradicionalment molt cotitzats. Hi ha un estira i afluixa de les dues parts. L’especialista remarca que en alguns carrers tenen especialment pes els fons immobiliaris, per als quals els ingressos són la prioritat i que ja estan negociant contractes que a curt termini tornaran a les rendes prepandèmia.

Sobre el Gòtic planeja també la potència de l’‘e-commerce’, que ha alterat hàbits de consum, sobretot en l’àmbit de grans marques de mercat. «El petit empresari català renuncia ja a tenir presència al centre». I recorda que per 25 metres quadrats és comú pagar de 2.500 a 4.000 euros. En aquest sentit, crida l’atenció sobre l’eclosió de ‘pop up’ o punts de venda temporals que han animat el Gòtic, però que desapareixeran després de les festes nadalenques. S’haurà de veure si amb relleus.