Pandèmia

L’OMS defensa la seva resposta «immediata» i veu «omissions» en l’informe de The Lancet

Assegura que la seva resposta al coronavirus va salvar vides des que va rebre el primer avís | Els experts retreuen a diversos països europeus, entre els quals Espanya, la seva inacció inicial

L’OMS defensa la seva resposta «immediata» i veu «omissions» en l’informe de The Lancet
3
Es llegeix en minuts

Malgrat que va sortir bastant ben parada en el text, l’Organització Mundial de la Salut (OMS) ha respost a l’informe de la Comissión The Lancet sobre la pandèmia apuntant «omissions clau» i «males interpretacions». En concret, l’organisme dirigit per Tedros Adhanom Ghebreyesus, que agraeix que la comissió d’experts recolzi el seu paper central en matèria de salut global, defensa que la seva resposta al coronavirus va ser «immediata, plurianual i salvavides» des que va rebre la primera alerta de la Xina el 30 de desembre de 2019.

Com va informar aquest dijous diversos diaris de Prensa Ibérica, l’informe d’una trentena d’experts de diversos àmbits, de la comissió de la revista The Lancet, qualificava de «fracàs global massiu» la gestió de la pandèmia, que ha causat milions de morts evitables entre les més de 17 milions de víctimes estimades. A més, els errors van deixar sense protecció milions de persones vulnerables i van revertir els progressos realitzats en matèria d’Objetius  de Desenvolupament Sostenible (ODS) de l’ONU a molts països.

«Els retards de l’OMS a l’hora de declarar emergència de salut pública d’importància internacional i de reconèixer la transmissió aèria del SARS-CoV-2 van coincidir amb la falta de cooperació i coordinació dels governs nacionals quant als protocols de viatge, les estratègies de proves, les cadenes de subministrament de productes bàsics, els sistemes de notificació de dades i altres polítiques internacionals vitals per lluitar contra la la pandèmia», expressa el report dels experts de The Lancet, en el qual figura només un autor vinculat a Espanya, l’epidemiòleg nord-americà Jeffrey V. Lazarus, que treballa a ISGlobal, l’Hospital Clínic i la Universitat de Barcelona.

A través d’un comunicat emès aquest dijous, l’OMS apunta que el 30 de desembre de 2019 l’OMS va rebre la primera alerta de casos de pneumònia de causa desconeguda a Wuhan i va demanar més informació a les autoritats sanitàries xineses l’endemà.

L’OMS aporta una cronologia fins a mitjans de febrer de les seves actuacions, que van incloure l’emissió d’una «alerta global a tots els països membre» el 5 de gener de 2020. «Això va alertar els estats membre i els va aconsellar que prenguessin mesures per identificar casos, atendre els pacients i prevenir la infecció i la transmissió de persona a persona de patògens respiratoris aguts amb potencial epidèmic i pandèmic», assenyala l’organisme internacional de salut.

El 30 de gener de 2020, quan s’havien notificat 98 casos (i cap mort) a 18 països fora de la Xina, el director general, Tedros Adhanom, va tornar a convocar el Comitè d’Emergència, que va informar que el brot constituïa una Emergència de Salut Pública d’Importància Internacional (PHEIC, per les seves sigles en anglès). Tedros va seguir el seu consell i va declarar una PHEIC, emetent recomanacions temporals sobre com els països podrien preparar-se i respondre.

L’informe de la ‘La Comissió The Lancet sobre les lliçons per al futur de la pandèmia de covid-19’, per la seva banda, no analitza la resposta individual de cada país, però sí apunta que diversos països d’Europa occidental van registrar un gran nombre d’infeccions al principi de la pandèmia, en particular Bèlgica, França, Alemanya, Itàlia, Espanya i el Regne Unit. Remarca que a aquests països van arribar en avió des de la Xina «moltes persones infectades» durant el gener i principis de febrer del 2020. «Hi va haver pocs tests en les primeres setmanes del brot i es va produir un augment massiu de casos el març del 2020», recorden els experts de The Lancet, que retreuen que els governs d’aquests països europeus «no tenien per objectiu suprimir la pandèmia, sinó només frenar la transmissió del virus».

Notícies relacionades

Respecte a les vies de contagi, l’OMS assegura que «va advertir repetidament sobre el potencial de transmissió asimptomàtica de persona a persona, particularment la transmissió presimptomàtica, fins i tot a finals de gener en una guia de vigilància» el 29 de gener.

Quant a la transmissió aèria, que els experts de The Lancet li retreuen haver trigat més d’un any a reconèixer, l’OMS diu que ho va advertir el 10 de gener de 2020, tot i que només per a entorns sanitaris. L’OMS al·lega en el seu descàrrec que està «liderant i coordinant un procés de consulta tècnica internacional multidisciplinari i interinstitucional per discutir i arribar a un consens sobre els patògens que es transmeten a través de l’aire».

Temes:

OMS Coronavirus