El pregó de Gràcia reivindica l’esperit del barri com a recepta per salvar el món

No va ser un pregó aclamat. I va venir precedit dels xiulets ja gairebé tradicionals als polítics que van prendre la paraula abans que la protagonista. Ella mateixa fins i tot va ser víctima dels retrets dels més radicals pel simple fet de fer una referència indirecta a Israel. Però el missatge de la pregonera va sonar alt i clar, per sobre de la minoria sorollosa: la humanitat se’n va en orris pel canvi climàtic i la desforestació, les guerres, les violències i personatges com Trump i Bolsonaro. I Carbonell es va preguntar: «Ens estem carregant el planeta, ¿podem canviar les coses?». La resposta d’aquesta física de professió és que sí, que l’esperit que permet el guarnit, la decoració dels carrers, al «reducte gal» de Gràcia, pot ser exportable. Pot ser un motiu per «obrir els ulls, treballar pel bé comú».

Però Carbonell no va aconseguir centrar l’atenció. Els joves de les colles del barri, com la Malèfica del Coll, estaven més pendents de repartir-se les cerveses asseguts al mig de la plaça de la Vila que d’aplaudir-la. I sí que van estar disposats, els més antisistema, a xiular el regidor Ferran Mascarell i Eloi Badia, de l’equip de Govern d’Ada Colau, quan van prendre la paraula breument per presentar la pregonera o simplement desitjar unes bones festes a tothom. La pregonera alternativa –una altra tradició ja instal·lada, obra i gràcia de l’entorn cupaire– ja va criticar que els polítics volguessin pujar aquest any més que mai al balcó de la seu de la Vila de Gràcia perquè s’acosten les eleccions municipals.

«Les dones hem vingut per quedar-nos»

Carbonell va parlar en clau feminista i va revelar que al ser proposada com a candidata a presidir les festes va aixecar «nerviosisme entre personatges» que no veien bé que fos dona i jove. Aquests recels la van fer decidir-se per assumir el càrrec. «Hem vingut per quedar-nos». La pregonera també va repassar amb emoció la resposta de solidaritat ciutadana després dels atemptats de fa cinc anys. Va recordar la reacció de la gent per fer més suportable la tragèdia. Tot això va portar Carbonell a reivindicar que la de Gràcia és més que una festa de barri.

Notícies relacionades

La pena de mort s’allunya del cas Daniel Sancho

Educació fomentarà les mates manipulatives i l’oralitat

Una festa que ha estat, com tantes altres, dos anys en suspens, i que ja abans del pregó escalfava motors amb una contundent actuació conjunta dels grups de percussionistes del barri, al costat dels gegants i els diables preparats per al foc i la nit. Mentrestant, a tots els carrers adjacents i també a la plaça de la Vila, els veïns continuaven treballant en el cor de festa, com ho va definir Carbonell: la decoració dels carrers, el guarnit. Els turistes es feien fotos, la gent gran ocupava els bancs i els balcons –a destacar l’avi descamisat en un balcó del carrer Goya, amb vistes privilegiades–, i famílies senceres de la colla dels Gegants del carrer Princesa s’encaminaven cap a la plaça. Hi havia ganes de festa.

Sense llàgrimes

Aquest cop durant el pregó no hi va haver llàgrimes ni un excés de xiulets, com va passar l’any passat quan l’alcaldessa Ada Colau va presentar el pregoner, Jordi Cuixart, llavors líder d’Òmnium, que va sortir en la seva defensa. Aquesta vegada es va imposar una pregonera que ni és política, ni cantant, ni actriu, ni ‘tiktoker’, però que va sortir en defensa del barri, de la festa, sí, però que també va aixecar la mirada per sobre del barri, del dia i de la celebració i va cridar tothom a buscar un motiu per començar a «canviar la balança» per a una cosa tan senzilla i definitiva com salvar el món.