A l’interior d’Espanya es viu fins a 10 anys més que a la zona costanera

Es tracta d’una de les conclusions exposades en la jornada Anàlisi de la longevitat, organitzada pel Col·legi d’Actuaris de Catalunya (CAC), professionals experts en matemàtiques i estadística que han analitzat les dades de gairebé 18 milions de morts que van tenir lloc a Espanya entre els anys 1975 i 2023 amb l’objectiu de desentranyar els patrons que defineixen com viure més temps.

L’anàlisi detallada dels registres mostra que Zamora lidera el rànquing de longevitat, ja que l’edat mitjana de mort el 2023 va ser de 85 anys. La segueixen de prop Terol i Sòria, amb una edat mitjana de 84 anys, i Lugo, Ourense i Àvila, amb 83 anys de mitjana.

En el costat contrari, se situen Ceuta i Melilla, on l’edat mitjana de mort és gairebé 10 anys més baixa (75 i 76 anys, respectivament). A continuació, a la cua, destaquen Las Palmas (76), Almeria (77) i Màlaga, Cadis, Santa Cruz de Tenerife i Huelva, amb 78.

És a dir, entre viure a la zona interior i nord d’Espanya i a la costa i al sud hi ha gairebé 10anys de diferència en longevitat de la població, cosa que contradiu, almenys a Espanya, un estudi fet per la Universitat d’Ohio (EUA) que va concloure que viure a prop de mar aporta beneficis que allarguen l’esperança de vida, gràcies a les condicions ambientals, socials i econòmiques favorables.

Al nostre país, per contra, viure a Castella i Lleó, algunes zones d’Aragó i Galícia implica guanyar anys a la vida, malgrat que aquestes regions tenen un clima més fred i humit a l’hivern i àmplies zones més despoblades i, per tant, amb menys serveis públics que a la costa.

De fet, no només es viu més, sinó que, si s’estudia el nombre de morts, també les províncies de l’interior lideren aquesta taxa. "¿Com és que on es viu més també es mor més? La clau no està en el risc individual, sinó en l’estructura de la població", no dubta a afirmar José Von Lücken, del grup d’anàlisis de la longevitat del CAC.

És a dir, en àmplies zones de l’interior d’Espanya, situades més al nord, viu més persones d’edats avançades que no pas a la costa, on les ciutats acostumen a ser més grans i hi ha més oportunitats laborals. I el resultat és que, "tot i que a les zones rurals de l’interior d’Espanya viu menys gent, tenen més morts", segons Von Lücken. Així, la taxa de mort és d’1,6% a Zamora i 1,4% a Sòria, mentre que a Almeria, Cadis i Màlaga descendeix a 0,8%.

A més, l’anàlisi temporal indica que entre les províncies de l’interior i les de la costa hi havia menys diferències en esperança de vida el 1980 que el 2020. És a dir, "algunes províncies i autonomies ho han fet millor i d’altres pitjor en les últimes dècades; potser hi influeix el seu sistema sanitari, el seu clima, no ho sabem exactament", assenyala Jaime García Moral, director del grup de treball en longevitat del CAC. Els actuaris desentranyen patrons en les estadístiques, però no estudien les causes i les conseqüències que ofereixen les dades.

Notícies relacionades

L’edat més freqüent de mort dels espanyols se situa en els 90 anys

El Govern i Alcanar busquen desallotjar les zones inundables

Sense hipòtesi definida

Tampoc entre els metges hi ha, de moment, una hipòtesi definida. "No sabem amb certesa per què es viu més a l’interior, però hi pot influir la composició demogràfica, l’estil de vida, la dieta, factors socioeconòmics i l’accés sanitari, entre altres possibles variables. Caldria portar a terme estudis més detallats al respecte", indica el cap del servei de medicina preventiva i epidemiòleg de l’Hospital Clínic, Antoni Trilla, present en les jornades.