‘Els altres’, més enllà dels Márquez

Tots volen guanyar i, com acostuma a recordar el campioníssim Marc Márquez, només en pot guanyar un. El Mundial de MotoGP, que afronta aquest cap de setmana al preciós circuit de Portimao, a Portugal, el seu penúltim gran premi, que donarà pas a la festa de Xest (València, 16 de novembre), on, per culpa de la tràgica i maleïda dana, no es va poder tancar la temporada l’any passat, ha tingut nou espanyols, magnífics tots ells, amb diversa sort a la graella de MotoGP.

Si exceptuem Marc i Àlex Márquez, autèntics protagonistes del Mundial, si recordem el patiment, el mal any de Maverick Viñales, Àlex Rins i Jorge Martín, vaja, el campió, hi ha uns altres quatre pilots espanyols que, d’una manera o una altra, estan deixant l’empremta i, sobretot, que podrien estar sembrant, per al 2026, ser tan bons, tan guanyadors, tan (gairebé) campions com els germans de Cervera, que, el dissabte 22 de novembre, passejaran les corones pel seu estimat poble.

Com diria aquell, per ordre d’aparició a la foto, mirem, per exemple, el gran Pedro Acosta, de 21 anys, que encara no ha guanyat un GP de MotoGP malgrat complir el seu segon any a KTM i a MotoGP. Això fa mal, sí, però, de moment, porta quatre llustrosos podis (segon a Hongria, Indonèsia i Malàisia; tercer a Brno) i, malgrat les caigudes que ha patit, no pensa cedir el testimoni.

Un ‘tauró’ famolenc

«Ja portem 40 carreres i, la veritat, tot i que l’objectiu al començar la temporada era lluitar pel títol, aquest somni se’n va anar en orris tot just començar i va costar molt assimilar-ho», diu el tauró de Mazarrón. «Llavors, doncs, vam haver de canviar el xip. Sí, vull guanyar, però hem de pensar en coses possibles, estar sempre o regularment entre els cinc primers i, encara que no tinguem la moto guanyadora, aprofitar al màxim el material que tenim».

I, efectivament, després de l’estiu, Acosta ha estat al seu lloc, amb molt poques possibilitats, per exemple, d’aconseguir les gestes que sí que han aconseguit els seus dos grans oponents en el rànquing de candidats a aconseguir impossibles, Fermín Aldeguer (Ducati) i Raúl Fernández (Aprilia), que han guanyat els seus primers GP de MotoGP, el somni de tots els pilots que comencen a arriscar la seva vida quan encara són només uns nens.

Un altre murcià, Fermín Aldeguer, de 20 anys, ha complert «tots els objectius» que s’havia proposat debutant a MotoGP: «Adaptar-me a la categoria; acostumar-me a l’equip Gresini, que és una autèntica família; aconseguir podis; si pot ser, guanyar un GP; aconseguir el premi al millor principiant, i ajudar la meva escuderia a guanyar el trofeu al millor equip privat: no es pot demanar més, sens dubte».

Notícies relacionades

El Madrid torna a apallissar el Barça a base de triples

L’Espanyol, pendent de Fran Garagarza, rep avui el Vila-real

En tercera posició, apareix el campió del 2020 amb Suzuki, moto amb què va acabar segon i tercer en dues ocasions a Portimao, sí. El mallorquí Joan Mir, de 28 anys, ara líder d’Honda, ha aconseguit dos valuosíssims podis acabant tercer al Japó i a Malàisia. «Vull continuar sent prudent, però estem en el bon camí. Sé que això no serà enganxar un podi rere d’un altre, ¡ni parlar-ne!, però ja no és allò d’abans».

I, finalment, el quart noi que il·lustra, a la imatge, aquest document: és l’autèntic provocador de l’admiració dels 1.500 habitants del pàdoc del Mundial: Raúl Fernández, 25 anys, pilot de l’equip satèl·lit d’Aprilia, guanyador d’un GP a Phillip Island (Austràlia), el circuit on somia tot pilot guanyar algun dia. Doncs sí, aquí és on va arrasar aquest noi d’una constància i un sacrifici infinits.