Gràcia: alegria per la recuperació de la festa i temor per l’incivisme

Són les 12 del migdia del diumenge 13 d’agost, però ni les altes temperatures aturen els veïns de Gràcia per acabar tots els detalls de la decoració del seu carrer de cara al pregó de la tarda. L’Arnau i la Joana, tots dos a la vintena, carreguen una bastida en direcció a la plaça del Diamant. «No ens coneixíem i ara ja som com de la família», fan broma. «Fa unes quantes setmanes que treballem en la decoració del carrer de la Perla: des de les 11 del matí fins a la matinada», diuen. Ell és veí del carrer de Sant Lluís. Ella, adoptada del barri, procedent de Sant Gervasi. «És la nostra primera vegada a les festes», assenteixen.

Aires nous a la Perla per no perdre una tradició

És la primera vegada que participen en el concurs per decorar els carrers del barri, el segell d’identitat de les festes de Gràcia. El 2020, el carrer de la Perla, com tots els altres, no es va decorar. Tampoc ho va fer el 2021. «Si no es decorava aquest any es perdien totes les ajudes i s’acabava la tradició per sempre», explica l’Arnau. «La comissió que ho portava era gent més gran i ja estaven cansats d’estirar del carro, així que uns quants vam decidim donar un cop de mà perquè la tradició no es perdi», explica la Joana. El tema que decora el carrer ho diu tot: ‘La Perla en construcció’. Hi ha eines mecàniques penjades al sostre, cintes mètriques, edificis en ruïnes i fins i tot avis que es miren les obres. «És per dir-los que tornarem a començar», segueix la Joana.

81 anys i pintant palmeres

Qui sí que fa molts anys que celebra, i decora els carrers és Joaquín Ordovás, un aragonès de 81 anys que va començar a participar en el concurs el 1976 des del carrer Fraternitat de Dalt. «Hem fet de tot: tipus discoteca, un circ de Dumbo, el parxís, una sabateria...», recorda mentre veu com els seus veïns col·laboren per, aquest any, recrear la Polinèsia. «Abans ho preparàvem 15 dies abans i sense local», li explica a Àlex Camatx, membre de la comissió de disseny del carrer. «Doncs nosaltres vam començar al febrer», respon el jove.

Ordovás és incapaç d’abandonar el barri per les festes. Ni tan sols s’atreveix a veure els preparatius de la festa des del balcó, com sí que fa la seva dona Fina. Ella prepara olles de macarrons per a tots els veïns implicats. Ell ha pintat canyes de bambú fetes amb cartró i repassa la pintura de les últimes palmeres de paper de diari. «A veure com queda», diu nerviós. «És el nostre cap de control de qualitat, ens ho va dient tot perquè ho fem millor», respon una veïna després de fer una forta abraçada a l’avi.

El carrer torna a ser segur

Qui també porta les festes de Gràcia en l’ADN és Laia Miller, membre de l’associació de festes del carrer de Tordera. «Jo vaig néixer aquí i el meu pare era organitzador de la decoració del carrer, jo de petita estava sempre per aquí ajudant, no entenc un estiu sense les festes de Gràcia», explica. Per això els dos últims, el de pandèmia i el de les restriccions, van donar una altra cara al barri. «Vam descobrir que pot ser estiu sense les festes de Gràcia, i hi ha gent a qui li va agradar», diu Miller. Ella és incapaç de no tornar al carrer. Aquest any la decoració està inspirada en la Xina, amb un temple pagoda i un gran drac. «Hi hem col·laborat tots: la més entusiasta, una nena de 14 anys que ha traduït desitjos en xinès i que ara penjarem», segueix. «Per nosaltres, la decoració és el de menys: ens agrada haver recuperat el carrer com un lloc segur, fer vincles entre els veïns i passar la tarda junts», assenyala.

Un molí de vent

En canvi, hi ha altres carrers que fa més de tres anys que treballen la decoració. És el cas del carrer de Verdi, que escenifica ‘El Quixot’. L’entrada és espectacular, amb cinc llibres majestuosos penjant del sostre. Dins hi ha diverses figures de guix que recreen les escenes del clàssic de la literatura espanyola: des de l’ase i Sancho Panza, passant per Cervantes, Dulcinea i fins i tot un molí de vent. De moment, les figures són blanques, el repte és pintar-les, vestir-les i posar-los els cabells a temps. «Tot està per fer i tot és possible», recita Susana Font, membre de la comissió del carrer. «Estem contents, per fi podem tornar a fer el que ens agrada», exclama Font. «Ara és el moment de més nervis, adrenalina... I et dic una cosa, tot el que aprens decorant el carrer t’ho pots aplicar en la vida: treballem en equip per un objectiu, i si no ho aconseguim aprenem a rectificar», explica.

Tota la nit muntant

Ade Samper també és un altre cap pensant, en aquest cas de la travessia de Sant Antoni, que recrea el tema dels viatges. «Volíem recrear l’experiència de viatjar, escriure postals... quan tornes, com et canvien la vida els viatges...», explica. A ella li va passar una mica això. Porta 11 anys al barri. «Vaig venir per amor», diu. ¿I continuen junts? «Per descomptat», respon feliç. Samper, i la cinquantena de voluntaris de l’associació del seu carrer, ja pronostiquen acabar de muntar el carrer de matinada. «Avui ens quedem aquí tota la nit», avisa la Gemma, que explica que porten des del Nadal treballant en aquesta temàtica, després que la comissió s’hagi rejovenit pel canvi de residència de molts veïns després de la pandèmia.

Por de la massificació

Notícies relacionades

El pregó de Gràcia reivindica l’esperit del barri com a recepta per salvar el món

Gràcia, origen d’una història pròpia | + Història

«Teníem moltes ganes que arribés el dia, però ens preocupen les aglomeracions», segueix la Gemma. Per mirar d’evitar-ho, han programat la meitat dels concerts que l’any anterior. «El problema és que som el primer carrer que es veu quan surten del metro...», afegeixen altres voluntaris. Aquesta és una preocupació latent i constant en cada un dels carrers. «Em fan por els turistes i que això sigui més un parc temàtic que no una festa de barri», es queixen els joves del carrer de la Perla. El mateix pressentiment tenen a Tordera i Fraternitat. «Els turistes i els no turistes: la gent que ve aquí a emborratxar-se i no respecta la vida dels altres, especialment de nit», segueix també Font, des de Verdi. «Jo agraeixo almenys que hagin posat un ‘segurata’ i encenguin els llums de nit per evitar que se’ns carreguin el carrer», segueix Camatx, que opta per escoltar la veu de l’experiència. «Joaquín, ¿quan va començar a canviar la festa del barri?», li pregunta a l’octogenari. «Quan la gent va comprar el 600: els veïns se n’anaven del barri i venien de fora», exclama l’home, que diu tenir a punt una galleda d’aigua quan els incívics el molestin pel soroll.

Miller s’ho pren amb resignació. «A una veïna que és aquí perquè li toca treballar a l’agost l’hi vaig dir: o baixes i balles una mica... o et serà impossible dormir», diu. La noia ha acabat implicant-se, fins i tot, en la decoració. «Jo el que vull és que es deixi de parlar tant anglès, i siguem més d’aquí, del barri... més familiar», insisteix la Joana, de la Perla. A les tres de la tarda, no s’acosta cap canvi de tendència. «‘¿Is this Gràcia party?’», pregunten quan surten del metro.