L’edat més freqüent de mort dels espanyols se situa en els 90 anys

Els actuaris, professionals que utilitzen models matemàtics i estadístiques per prevenir riscos, han analitzat les morts a Espanya entre el 1975 i el 2023, gairebé 18 milions de registres procedents de l’INE, amb origen en els certificats de defunció del Registre Civil i el Ministeri de Justícia, a la recerca de les claus de la longevitat. I n’han extret diverses conclusions.

La primera és que l’esperança de vida ha augmentat en l’últim mig segle a un ritme de dos anys per dècada. El 2023 (últimes dades disponibles) es va situar en 86,3 per a les dones i en 81,1 per als homes, el registre més alt d’Europa. Però diversos indicadors mostren que l’esperança de vida, tant a Espanya com a altres països longeus, s’està frenant.

De fet, l’anàlisi dels actuaris revela que gairebé la meitat dels morts el 2023 tenien més de 85anys, en concret el 48,04%, però s’ha perdut gairebé un punt en un any, ja que el 2022 eren el 48,93%. "És estrany, perquè aquesta variable ha estat presentant un increment persistent. L’any 2000, el 30,6% morien passats els 85 anys, i el 1975, tan sols el 14,6%. Més del triple ha crescut en el període de 49 anys que hem analitzat", apunta Jaime García Moral, director del grup de treball de longevitat del Col·legi d’Actuaris de Catalunya.

L’esperança de vida va augmentar de manera significativa a partir del segle XX gràcies als avenços mèdics i tecnològics, que han reduït les taxes de mortalitat, especialment la infantil. Així mateix, canvis nutricionals i en l’estil de vida i el fet que la població tingui més accés als serveis sanitaris han contribuït que les societats occidentals siguin cada vegada més longeves. Però l’augment s’està desaccelerant. "Hi pot influir l’increment de la prevalença de condicions com l’obesitat, el sedentarisme, dietes poc saludables o l’augment de malalties cròniques cardiovasculars i càncer", indica el cap de medicina preventiva de l’Hospital Clínic, Antoni Trilla, present en les jornades.

De fet, en l’últim mig segle, l’edat mitjana de mort dels centenaris no ha variat, s’ha mantingut estable en 102 anys, tot i que cada vegada hi ha més persones que arriben als 100. Recentment, Espanya ha batut el rècord, ja hi ha gairebé 16.000 centenaris i 3.000 d’ells viuen a Catalunya. No obstant, que no augmenti l’edat mitjana a la qual moren els longeus dels longeus i altres indicadors fan pronosticar als actuaris que l’esperança de vida no continuarà avançant indefinidament.

Aquests professionals, que tenen com a feina predir el futur, situen el límit biològic entorn dels 115 anys. El límit vital està relacionat, principalment, amb el desgast cel·lular, però en aquests moments hi ha tanta inversió en la indústria antienvelliment que es podrien descobrir fàrmacs que desafiïn aquest sostre.

Canvi climàtic

Una altra de les conclusions extretes, com ja es va apuntar en el congrés del 2024, és que el mes de naixement està relacionat amb la longevitat de la persona. Hi ha una preponderància de centenaris nascuts en els mesos freds: un 20% més. I, si es comparen mesos, hi ha un 40% més de centenaris nascuts al gener que al juliol. El motiu podria estar relacionat amb l’exposició prenatal a infeccions estacionals, la nutrició de la mare i els primers mesos de vida, tot i que és un factor que encara s’ha d’analitzar, ja que als països anglosaxons hi ha més centenaris nascuts al setembre, octubre i novembre. On hi ha coincidència és en la dada que hi ha menys centenaris nascuts a l’estiu.

Notícies relacionades

A l’interior d’Espanya es viu fins a 10 anys més que a la zona costanera

El Govern i Alcanar busquen desallotjar les zones inundables

I una altra de les dades exposades en les jornades és que, malgrat que el canvi climàtic està fent augmentar el nombre de morts a l’estiu a causa dels cops de calor i altres malalties relacionades amb les temperatures extremes, continua morint més gent a l’hivern. El 2022, per primera vegada, les morts a l’estiu van superar les de la tardor i la primavera, però el 2023 no ha passat de nou.

"Ens continuem morint igual que fa 50 anys, en els mesos freds", va reflexionar García. L’explicació clàssica és que en els mesos freds es produeixen moltes morts, sobretot de gent gran, a causa dels virus respiratoris hivernals. Per això, els mesos amb més morts són el desembre i el gener, i el setembre, el període amb menys defuncions.