Preparatius del curs 2022-23 a Catalunya

Les escoles catalanes temen que faltin monitors per a les extraescolars del setembre

CCOO calcula que es necessitaran unes 30.000 persones per atendre els alumnes d’infantil i primària de 15.30 a 16.30

Les escoles catalanes temen que faltin monitors per a les extraescolars del setembre

Manu Mitru

6
Es llegeix en minuts
Montse Baraza
Montse Baraza

Periodista

ver +

Les escoles catalanes encaren el curs 22-23 vinent inquietes pel canvi organitzatiu que suposarà l’avenç de l’inici de les classes: el 5 de setembre en infantil i primària i el 7 de setembre a l’ESO, Batxillerat i FP. Per compensar aquells dies que els professors dedicaven a organitzar el curs, el Departament d’Educació ha previst que al setembre hi hagi jornada intensiva també en infantil i primària. Però, per garantir la conciliació, s’ha compromès també que els alumnes puguin seguir al centre en l’horari habitual, fins a les 16.30 als centres públics. Aquella hora, de 15.30 a 16.30, del mes de setembre nens i nenes d’infantil i primària faran una activitat extraescolar que finançarà el Departament.

¿Com seran aquestes activitats? ¿Qui les organitzarà? ¿Quin personal es requerirà? ¿Quants nens s’hi apuntaran? Són interrogants que les direccions de les escoles tenen sobre la taula. I les encaren amb incertesa i molts dubtes.

Fa tot just uns dies, el Departament va donar unes primeres indicacions, així que ja se saben algunes coses: hi haurà un monitor per cada 16 alumnes. Tenint en compte que hi ha moltes classes classes de 25-30 alumnes, es necessitaran dos monitors per aula.

Activitats socials

Aquestes activitats no podran ser ni les típiques extraescolars esportives (futbol, dansa, bàsquet...) ni un complement curricular o de reforç educatiu (anglès, matemàtiques...), sinó que hauran de ser activitats de jocs cooperatius, que treballin valors com la solidaritati les emocions.

A partir d’aquí, sorgeixen interrogants. ¿Qui s’encarregarà d’organitzar aquestes activitats? Donat que el temps apressa, moltes escoles estan optant per l’opció més fàcil i pràctica: demanar a l’empresa que ja gestiona habitualment el servei de menjador i migdia que assumeixi aquella hora extra. Un avantatge d’aquesta opció és que aquestes empreses ja estan familiaritzades amb el projecte pedagògic de l’escola. A aquesta opció s’hi acolliran, per exemple, les escoles Diputació i Fructuós Gelabert de Barcelona. Una altra opció seria demanar a l’empresa que gestiona les extraescolars de la tarda que es fes càrrec d’aquella hora.

El que Educació ha deixat clar és que el contracte d’aquest servei el gestionaran les direccions, no l’AFA, amb l’ajuda dels serveis territorials. Una decisió que no ha agradat a les direccions, ja sobrecarregades de tasques.

A l’IE Trinitat Nova, el seu director, Francesc Freixanet, té la intenció de preguntar a les famílies, abans que acabi el curs, si deixaran els seus fills a l’activitat extraescolar de la tarda. També a les famílies dels nens que comencin Infantil-3 al setembre. «Espero tenir el 80%-90% de la informació al juny i al juliol acabar d’organitzar-lo amb l’empresa», explica. Freixanet remarca la complexitat que suposa aquest canvi «per una hora al dia durant un mes» i augura que «les direccions acabarem fent de monitors». Al·ludeix al fet que l’escola i el que allà passa és responsabilitat de les direccions i que seran elles les que hauran de continuar pendents del que passa allà una vegada finalitzat el temps lectiu.

«Faltaran monitors»

¿Quants monitors es necessitaran? És la gran pregunta. I no té fàcil resposta. En primer lloc, perquè les escoles no saben quants alumnes s’apuntaran a aquestes extraescolars. Hi haurà un percentatge que se n’aniran a menjar a casa. Alguns tornaran al centre, però d’altres no. ¿En quin moment i com informaran les famílies al centre dels seus plans? ¿El mateix dia 5 de setembre? ¿Abans que acabi aquest curs? Pep Montes, de la patronal d’empreses d’oci educatiu Acellec, assenyala que s’ha calculat que un 80% dels alumnes participaran en aquestes activitats. Per a aquesta entitat, «la màxima complexitat està en la incertesa que hi ha. És la primera vegada que ens trobem davant aquesta situació i és difícil fer una previsió».

Montes apunta que probablement amb el nombre actual de monitors de menjador no serà suficient. «Se’n necessitaran més i no serà fàcil buscar monitors per a una hora al dia durant 20 dies de setembre», adverteix. «A molts no els interessarà o no els compensarà». Admet que, amb la pandèmia, el sector ja fa dos anys que té una gestió de personal «molt complicada». «Hem tingut moltes baixes i hem hagut de cobrir-les d’un dia per l’altre», explica. Ara això els ajudarà, sens dubte. «Estem acostumats a gestionar situacions d’imprevisibilitat», reconeix.

«Serà un merder»

Des de CCOO, Teresa Esperabé, responsable d’educació, estima que es necessitaran uns 30.000 monitors, la mateixa xifra que hi ha de professors d’infantil i primària que en aquella hora no seran al seu lloc a les aules. «No hi ha tants monitors i tampoc espais», adverteix. Esperabé lamenta que «no s’ha fet una prospecció prèvia i ara tota la tasca organitzativa recau en les direccions de les escoles». «Pocs dies, pocs monitors, poc espai. Serà un merder», augura.

Li dona la raó Iolanda Segura, d’Ustec. «Està mal planificat i hi ha molta improvisació. Per això demanàvem una moratòria d’un any de l’avanç del curs, per estudiar bé totes les variables i planificar-ho», afirma. «Ara la gestió recau en les direccions, que ja van sobrecarregades de treball. Aquestes extraescolars seran un aparcament de criatures», pronostica.

En aquesta línia s’ha expressat la Junta de Directors de Centres Públics de Girona, que ha qualificat d’«inacceptable» la directriu d’Educació que l’organització d’aquestes activitats es faci «sota el paraigua» de les direccions. I apunten que després d’aquesta decisió hi ha «certa falta de coneixement tècnic de tot el que comporta a la direcció l’execució d’un contracte d’aquestes característiques». Demanen al Departament que es replantegi la jornada intensiva perquè aquesta sigui continuada com és habitual i proposa que el cost de les extraescolars (40 milions d’euros segons Ustec) es dediqui a l’escola inclusiva.

Notícies relacionades

Més optimista és el gerent de Fundesplai, Froilán Salgado, que no preveu grans complicacions. «No tindrem problemes de monitors. La nostra intenció és ampliar l’horari dels monitors del migdia», explica. Admet que hi haurà els que no podran fer-ho. «Buscarem professionals. No és fàcil, però tenim una bossa de persones disponibles», assegura. Fundesplai ofereix servei de menjador, temps educatiu de migdia prefereixen anomenar-ho ells, a unes 300 escoles.

Una de les preocupacions de les famílies i dels docents és el procés d’adaptació dels nens de P3, que tindran aquells dies el seu primer contacte amb l’escola. A moltes famílies els preocupa que els seus fills perdin de vista ja al migdia la tutora, la seva persona de referència. Des de Fundesplai han previst que la persona que s’encarregui dels nens de P3 en aquella hora extraescolar sigui la mateixa que ha estat amb ells durant el servei de menjador. «Així minimitzarem els canvis per a ells», explica Salgado. Admet que amb el nou calendari «tot són reptes» i que hi ha coses encara per concretar. «El nostre desig és poder concretar bé els canvis», apunta.