Les famílies dels instituts escola critiquen «els canvis sense recursos»

«Tot això s’hauria de parlar o haver-ne parlat. Hi ha d’haver un debat i no s’ha fet», rd lamenta Lluís Vila, president de la Fapaes, una associació que agrupa més de 4.000 famílies d’alumnes de secundària. No estan en contra del que anomenen «jornada saludable» perquè «no podia ser que els alumnes dinessin a les 15.30 o les 16.00 hores», però sí que adverteixen que hi ha una sèrie de components derivats del canvi de jornada que s’han de tenir en compte de cara a les famílies. «A Barcelona ciutat serà més fàcil, però a comarques no ho tant», apunta.

Espai i torns de menjador

A l’IE La Tordera, de Santa Maria de Palautordera, les famílies estan molt molestes pel canvi, el poc consens i les repercussions. «El nostre menjador és petit. No tenim espai. Ni tindrem temps per oferir un servei de menjador de qualitat i tranquil», adverteix Mariela Camejo, mare de dos alumnes i membre de l’AFA, que gestiona el servei de menjador. Per compensar la despesa imprevista del menjador, aquest centre oferirà la possibilitat que els alumnes portin un tàper amb el menjar. «Donen aquesta opció, però no hi ha neveres. S’haurà de veure com es conserven els aliments», assenyala Camejo.

Des de l’AFA de l’IE Palmerola de Sant Celoni, Gerard Masferrer lamenta la falta d’informació i que Educació «faci canvis i no posi recursos». Al·ludeix, d’una banda, a la despesa més gran que hauran d’assumir les famílies, i per una altra als problemes d’espai que puguin tenir els centres. «Els que siguin capaços d’oferir un servei de menjador àgil i fer tres torns, ho tindran fàcil. Els que no, tindran dificultats», augura.

«Parlar i consensuar»

Notícies relacionades

La jornada contínua menja terreny a Madrid mentre que Euskadi la frena

Catalunya avança l’inici del curs: 5 de setembre a primària i el 7 a secundària

I les derivades del canvi d’intensiva a partida no són només el menjador. També afecta l’horari de les extraescolars. A més, fora de Barcelona i la seva àrea metropolitana, als municipis més petits es generen altres repercussions com els horaris del transport interurbà o el que dona servei a les urbanitzacions. És per això que molts centres situats en aquests entorns estudien demanar una pròrroga d’un curs a Educació per ajustar tots aquests aspectes.

Ja hi ha instituts escola que funcionen amb jornada partida. És el cas del Trinitat Nova, de Barcelona. Fan quatre tardes de jornada partida i una tarda, la de divendres, de jornada intensiva. «Als alumnes els va molt bé, als professors els costa més», assenyala la directora, Muntsa Carbonell. L’Antaviana de Nou Barris ja ofereix tres tardes lectives, model que van consensuar amb les famílies. La majoria dels seus alumnes dinen al centre. El seu director Francesc Freixanet, opina, pensant en els centres que fan jornada intensiva, que aquest està sent un any «molt difícil» per a la comunitat educativa, en què hi ha molts canvis en marxa, i es pregunta si «era necessari fer-ho tot alhora». Apunta que la jornada horària s’hauria «de parlar molt, consensuar i adaptar a cada comunitat educativa».